[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
Avui celebrem els 150 anys de la proclamació de la Primera República. Si no haguéssim tingut el franquisme, aquest cap de setmana la ciutat estaria plena d’actes festius i culturals. Sabadell fou la capital republicana de Catalunya, ciutat d’on va ser diputat Francesc Pi i Margall, president de la república, el seu fill Pi i Arsuaga, Francesc Layret o Lluís Companys.
Però s tots aquells que consideren la Primera República un fracàs caldria recordar-los el que l’historiador marxista català Josep Fontana escrivia al llibre La fi de l’antic règim i la industrialització de la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar: “Hi havia altres visions alternatives” i tal vegada que hi havia “altres progressos possibles, que no tenien els mateixos costos socials” i que “per bé que cap victòria de l’ordre establert contra el futur no és mai completa: cada derrota deixa almenys llavors per un nou combat”.
Crec que el simple atreviment de pensar que les coses podien ser d’una altra manera, d’imaginar un món millor, ja és un èxit. A més, com deia Jean Jaurès, “restar fidel és transmetre, del foc dels ancestres, no la cendra sinó la flama, i és anant cap al mar que un riu és fidel a la seva font.” Només intentar-ho, dedicar-hi energies, criticar la reacció ja és en si mateix un gran èxit. Tenien raó els republicans federals. Els pagesos catalans haurien viscut molt millor sense la rabassa morta, els obrers haurien viscut molt millor podent-se sindicar i haurien aconseguit viure en molt millors condicions i Catalunya hauria tingut un Estat català amb una Constitució catalana pactada sinal·lagmàticament, és a dir, amb totes les competències que el poble català volgués. Tindríem també un president de l’Estat català escollit per sufragi universal (masculí) probablement Josep Anselm Clavé o Ildefons Cerdà, que foren presidents de la Diputació de Barcelona aquells dies. No podem deixar de preguntar-nos: què estaríem discutint avui? Quantes garrotades de l’1 d’octubre ens hauríem estalviat? Qui ha fracassat? La República? No. La dreta de tots els temps d’aquells dies i d’ara, que mai ha acceptat la voluntat expressada pel poble català i ha preferit un país brut, enrarit i pobre, amb uns ciutadans que durant molts anys, massa anys, s’han avergonyit de la seva nacionalitat i han enyorat aquells països del “nord enllà”. Un dels personatges d’una obra de Camús ens deia: “Però les victòries de vostè seran sempre provisionals, això és tot. Sempre, ja ho sé. Però això no és pas una raó per a deixar de lluitar”.
Doncs això, la república o les repúbliques ens esperen. I si la tenim a la cantonada i anem fent el passerell? Josep Fontana ens va llegar una gran frase: “Hi ha escenaris en què el passat ens il·lumina”, i un dels més importants és el dia d’avui de fa 150 anys.
