[Oriol Mestre Vall, pare de l’escola Enric Casassas i membre de la Comissió impulsora]
El 4 d’octubre de l’any passat, el ple de l’Ajuntament va rebutjar per un ajustat 14 a 13 la moció Plaça per al barri, pati per a l’escola presentada per l’AFI de l’escola Enric Casassas.
El projecte presentat en un acte públic l’octubre del 2021 demana executar, d’una vegada per totes, l’obligació d’expropiació dels terrenys ubicats a un part de l’illa del carrer les Paus amb Font Nova, qualificats, fa més de 40 anys, de zona verda. Això servirà per ampliar l’espai del centre educatiu, demanda que no requereix gaires estudis per concloure’n la necessitat, i per disposar d’una nova plaça al barri, que gaire ben servida no està la zona.
La prèvia. Des del mes de maig, quan es va entrar la moció, i fins al dia d’abans del ple, cap comunicació de l’equip de govern amb l’AFI. Tanmateix, vint-i-quatre hores abans rebem una trucada de la regidoria d’Urbanisme per canviar la proposta dels acords deixant la realització d’un estudi econòmic com l’únic punt. Amb poc temps per valorar la contraproposta, la junta decideix no modificar el text. De fet, i vist en perspectiva, la proposta de fer un estudi tampoc era gaire atractiva, semblava el típic recurs de guanyar temps (o de fer-ne perdre).
El dia. Una representació de famílies preparades a córrer cuita, però ben cofoies, fem acte de presència a l’Ajuntament: una experiència singular però força decebedora. Que serveixi la percepció del temps com a exemple de la distància entre la ciutadania i els polítics (o l’Ajuntament). Amb una setmana d’antelació ens van comunicar que potser la moció es presentaria, però no era segur, quatre dies abans del ple ens confirmen que es presentarà i ens citen a la tarda sense saber a quina hora. Un cop allà, i després d’una estona, ens diuen que estiguem a punt, que de seguida entrem! Un de seguida que resulta que és gairebé una hora…
Ja un cop dins la sala, amb un ambient més aviat fred, llegim la moció, ni un punt més ni una coma menys, i els grups municipals parlen, voten i no tens dret a rèplica.
El resultat. Els partidaris dels vots en contra argumenten que no és possible complir amb el calendari i els compromisos econòmics proposats. També que el cost de l’operació seria massa elevat, un argument sorprenent, ja que justament volien incorporar l’estudi econòmic com a proposta d’acord.
En resum, un podria pensar que la contraproposta era un excusa per no aprovar la moció o bé que els acords proposats per l’AFI no eren viables (la política no era l’art de fer possible el que és impossible?). En tot cas, i més enllà del resultat, tots els grups municipals van parlar de les bondats de la iniciativa. Ens van felicitar i animar, “una llàstima que no s’aprovi!”.
Bones paraules i intencions n’hi va haver per part de tothom, i ens van emplaçar a continuar treballant per fer-ho possible.
El després. Quatre mesos han passat des del ple: cap notícia, cap contacte, cap reunió… Allà ens vam quedar i aquí estem, estrets a l’escola i sense lloc per jugar. Sabem que no és el projecte més important per a la ciutat, ni segurament el que donarà més vots a les pròximes eleccions, tampoc estem al nivell de projectes més mediàtics com la ronda Nord, però tenim el convenciment que és necessari.
Citant el recent article de l’alcaldessa, si Sabadell té poder, l’Ajuntament no pot fer realitat el projecte Plaça per al barri, pati per a l’escola?
