Ciutat

La Gran Via, focus de contaminació i epicentre de la congestió

Molts usuaris han de passar tant sí com no pel centre de la ciutat sense que Sabadell sigui la seva destinació

Els nivells de contaminació a Sabadell excedeixen els límits marcats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), impactant directament en la salut de la ciutadania. Un dels motius d’aquesta problemàtica és el volum de trànsit que travessa la ciutat, amb més de 22.000 vehicles circulant per la Gran Via diàriament. La carretera interurbana esdevé una via de pas obligatori per a usuaris que no tenen com a destinació final Sabadell, perjudicant tant els sabadellencs com els castellarencs. L’escenari empeny a replantejar el model de mobilitat i a buscar alternatives.

Un replantejament global

A Sabadell, hi ha tres vies que absorbeixen més de 15.000 vehicles cada dia, segons dades municipals. Es tracta de la Gran Via, la carretera B-124 (que connecta amb Castellar) i la rambla d’Ibèria. Per revertir l’augment del trànsit i treure cotxes de la trama urbana, la recepta no és senzilla i requereix un replantejament ambiciós.

La catedràtica de geografia urbana i especialista en mobilitat de la UAB, Carme Miralles, assenyala que cal repensar la fisonomia de la ciutat, amb dos ingredients imprescindibles: crear més vies pedalables i fomentar l’ús del transport públic, sobretot pel que fa als autobusos interurbans.

“El Vallès té deficiències, però no només en la connexió amb Barcelona, sinó també entre municipis”

En el primer cas, apunta que no només calen espais municipals, sinó també intermunicipals, amb més carrils de connexió en bicicleta. Així, detalla, “tots els municipis del Vallès han de tenir enllaç amb carril bici”, un fet que no es compleix actualment. Si entrem en el terreny específic de la Gran Via, l’eix de mobilitat més saturat a la ciutat, Miralles reivindica fer-hi una via ciclista segura, on els usuaris se sentin còmodes i segurs. Els avantatges són evidents: “les bicicletes no fan soroll, no contaminen i ocupen menys espai”, sintetitza.

Un ciclista, en un pont de la Gran Via | Victor Castillo

En el segon cas, l’experta considera que la circulació de pas per Sabadell pot disminuir amb transport públic. “El Vallès té deficiències, però no només en la connexió amb Barcelona, sinó també entre municipis”, radiografia. Per potenciar el servei i impulsar el seu ús, mesures com els carrils de bus ràpid -projecte anunciat per la Generalitat aquesta setmana- són un bon model, teixint una xarxa de corredors. “Hem d’anar en aquesta direcció. És una bona alternativa per reduir la congestió”, conclou.

La veu dels castellarencs

El trajecte entre Castellar i Sabadell és habitual per a molts castellarencs. Estudiants i treballadors fora del municipi arriben o travessen la ciutat cada dia. Molts, com la Margarita, opten per opcions més sostenibles com l’autobús, evitant contribuir a la congestió amb el vehicle privat. “Fa l’itinerari més adient i més ràpid”, resumeix sobre el pas per la Gran Via. Entre les millores, planteja fer un carril de bus ràpid que agilitzaria el trajecte, que ara té una durada mitjana d’uns 30 minuts fins a l’estació del Centre.

Un altre factor a considerar a l’hora de repensar el model de mobilitat interurbana són les franges horàries. “Hi ha hores en què hi ha més embussos i cal enfocar-se en aquests intervals”, analitza l’Ainara, castellarenca que es desplaça diàriament fins a Sabadell per estudis. Haver de passar tant sí com no per la Gran Via, diu, és un problema de difícil solució per al servei d’autobusos, amb les parades establertes al llarg de la via. “Cal actuar en el vehicle privat, oferint alternatives que no obliguin a creuar Sabadell”, sintetitza.

Cap on ha d’anar la mobilitat de Sabadell?

Comentaris
To Top