[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
Trobo una estadística curiosa de la ciutat. Es tracta dels casaments religiosos i civils de la ciutat. L’any 1976 hi va haver 1.449 matrimonis catòlics i cap civil. Home, si eres progressista el darrer que hom volia era anar els jutjats per apostasia, perquè tots els ulls dels fatxes recaiguessin sobre tu. Ara bé, de la famosa generació del “Maig del 68” i de l’amor lliure, ni rastre, tots casats per l’Església. L’any 1982 hi va haver 836 matrimonis catòlics i 20 civils. Vaig ser un d’aquests 20. El casament es va celebrar desprès d’una vista de dos atracadors que, plens de sang, esperaven torn davant nostre. Una dona gran, va dir: “pobrets”. Pobrets? Molt poètic! Però hi ha més raons que expliquen perquè a la gent no li agradava casar-se civilment. El ritual del jutge, un carcamal, que em va preguntar si efectivament el meu nom era Jordi i no Jorge, em va fer ensenyar el DNI en aquell moment (sort que vaig ser dels primers en fer el canvi de nom una setmana després que fos possible fer-ho). Després va pronunciar unes paraules molt poètiques: “persisten ustedes en su intención de contraer matrimonio?”. La meva dona es recargolava de riure. Pensava que aniríem darrera dels atracadors cap al calabós.
Al cap de dos anys ja hi va haver 260 matrimonis civils. No serà fins l’any 2.005 que els matrimonis civils passin per davant dels catòlics (552 per 498). Als últims anys la cosa s’ha accelerat, el 2010 477 civils i només 174 pel ritual catòlic. Ha costat 76 anys retornar a la normalitat. L’any 2021 a Catalunya hi va haver 2.107 matrimonis catòlics per 21.493 civils dels 23.601 matrimonis, és a dir que menys d’un 10% van ser catòlics. Però cal atendre a un fet previ, i és que molta gent se’n va a viure a junts ho fa sense casar-se de cap manera. Pel que probablement els que avui es casen pel ritual catòlic son menys del 5% de les parelles catalanes.
Ho ha pocs aspectes que il·lustrin millor l’impressionant canvi de mentalitat generacional. Passem del 100% de parelles catòliques a menys de 5% en 45 anys.
Ara només ens queda pendent la separació efectiva de l’església de l’Estat. En el projecte de Constitució republicana de 1873 ja es preveia. En la constitució republicana de 1931 sí que es va fer efectiva la separació de l’església de l’Estat. Han passat 150 anys del primer intent i 92 del segon que sí va ser reeixit. I avui encara esperem que es deixin de fer classes d’adoctrinament religiós a les escoles i que les depeses de l’església catòlica les paguin els seus seguidors i no els ateus i no creients. La solució no és donar els mateixos privilegis a les altres religions. Això significa fotre’s de la major part de la població. La lluita per la laïcitat és encara malauradament, una assignatura pendent.
