Marta Farrés
Alcaldessa de Sabadell
Xavier Roca
Director de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i d’Audiovisual de la UPC a Terrassa
Malacostumats com estem a mirar en el curt termini, a pensar d’obtenir resultats gairebé immediats de les nostres estratègies i accions, sovint oblidem allò que deia la dita africana: “Si vols caminar molt ràpid, ves-hi sol; però si vols arribar lluny, ves-hi acompanyat”.
Les apostes i les inversions més productives i beneficioses per a la societat solen ser les que es couen amb temps, amb perseverança i confiança, perquè són les que finalment generen canvis virtuosos. L’any 2004, gràcies a l’audàcia, a cert caràcter visionari i molta tossuderia, un equip de professors i professores de Terrassa, liderats pel director, Jaume Gibert, va aconseguir l’encàrrec oficial de la Generalitat de Catalunya i de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) de formar, per primer cop a la història de Catalunya, enginyers i enginyeres aeronàutics. Cinc anys després es graduava a la UPC la primera promoció, la llavor d’un sector industrial de gran valor afegit i que ara ja és més que emergent.
Gairebé 20 anys després vam crear el Hub Aeronàutic de Sabadell, que ja ha donat els primers fruits: com l’arribada de l’Escola de Controladors. I, especialment, l’anunci de Celestia Aeroespace, la primera empresa que enviarà nanosatèl·lits a l’espai amb avions, que instal·la a Sabadell la seva seu. Fabricarà 300 nanosatèl·lits cada any i crearà 350 lloc de treball, la major part de caire tecnològic. Aquest hub, liderat per l’Ajuntament de Sabadell i impulsat per AENA, el Consorci de Zona Franca i la Universitat Politècnica de Catalunya, està treballant per impulsar diferents empreses i institucions catalanes vinculades amb el sector aeroespacial ben a prop de l’Aeroport. A Sabadell hem entès perfectament la sort de disposar d’unes instal·lacions com les de l’Aeroport, generadores d’oportunitats i riquesa per a la ciutat i el seu entorn.
Algú pot pensar que això serà pluja d’un dia, que l’exemple és un cas aïllat. Res més lluny de la realitat. Catalunya fa anys que ha apostat pel sector aeroespacial i el Vallès és un gran actiu en aquesta aposta de futur. Si comparem el PIB i la població del Vallès amb les províncies d’Espanya, se situaria com la quarta província de l’Estat. Un espai que ha empès i empeny com una locomotora l’economia del país. I és que si sumem Sabadell i Terrassa tenim un pol de població de més de mig milió d’habitants, amb un entorn empresarial i industrial dinàmic, innovador i que s’ha adaptat als canvis tecnològics de cada moment. Un pol econòmic impressionant i que Catalunya faria bé de saber aprofitar.
Aquesta potència econòmica, diversitat industrial i dimensió demogràfica és el gran teló de fons davant del qual emergeix i es desenvolupa gran part de la indústria aeronàutica catalana. Segons un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona, el New Space català factura al voltant dels 200 milions d’euros i es preveu que d’aquí a dos anys el sector aeroespacial a Catalunya facturarà 540 milions d’euros. Aquest és un sector que compta amb un perfil laboral d’alt valor afegit, ja que el 75% dels llocs de treball els ocupen persones amb títol universitari, molt superior a altres sectors.
Marcat aquest context, no és anodí de recordar que l’Enxaneta i el Menut, els dos primers satèl·lits del govern de la Generalitat de Catalunya llançats a l’espai sota el paraigua del programa NewSpace, han estat construïts per l’empresa Open Cosmos, fundada per enginyers i enginyeres formats i graduats al Vallès. I és que des que l’enginyeria aeronàutica va arribar a Catalunya, al Vallès han anant passant coses. No hem fet gaire soroll, però ha estat un xup-xup constant. Els estudiants de l’associació Cosmic Research han llançat el coet universitari més potent d’Espanya a una distància de més de 9 km i aquests estudiants són el grup de referència de l’Agència Espacial Europea (ESA) per als llançaments de nanosatèl·lits del concurs Cansat. La mateixa ESA ha celebrat recentment el Congrés d’Educació a Barcelona i Terrassa. Universitaris aeronàutics del Vallès han creat una start-up que està desenvolupant un sistema de propulsió elèctrica per a satèl·lits de baixa òrbita. Investigadors de l’Escola han posat en òrbita uns dispositius únics per estudiar els llamps gegants. Un altre grup de recerca lidera un projecte europeu per generar nous models de negocis amb satèl·lits en òrbites baixes. Universitaris vallesans van batre el rècord de vol d’un avió solar no tripulat. Un altre equip va guanyar el premi a la millor fotografia estratosfèrica del món. Altres estudiants han participat en les finals de concursos internacionals de fabricació de vehicles espacials o aeronàutics. L’ESA encarrega cada any a la nostra Escola l’organització a Catalunya del concurs de nanosatèl·lits Cansat. I podríem continuar amb molts més exemples.
Aquests vint anys d’història del sector aeroespacial a Sabadell i al Vallès només són la base d’on partim. De mica en mica, sense descans, va creixent i madurant una estructura de formació i de generació de coneixement robusta en aquest àmbit. Tenim, doncs, tots els elements per a la gran eclosió futura: l’entorn econòmic i industrial més competitiu i actiu del país, la formació dels professionals, el talent que liderarà el sector i les voluntats polítiques. Tres eixos sobre els quals Sabadell i la UPC al Vallès volen construir el pol de la indústria aeronàutica catalana.
