[Arnau Bonada, Economista i president de la Xarxa Onion]
Com a assessor fiscal, quan arriba la campanya de la renda sempre coneixes noves persones, amb qui estableixes una relació de certa intimitat; si més no, financera. Si alguna cosa he après al llarg dels anys és que, tret de comptades excepcions, a la gent no li agrada pagar impostos. Molts t’ho diuen obertament. D’altres, en canvi, posen en relació els impostos pagats amb la qualitat dels serveis públics rebuts. La sensació generalitzada, en aquest sentit, és que aquí paguem massa impostos. És realment així?
A escala macroeconòmica, Espanya té una recaptació fiscal respecte el PIB del 38,8%, per sota de la resta dels grans països europeus, com França (46,7%), Itàlia (43,4%) o Alemanya (42,2%). La pressió fiscal global a Espanya, per tant, no és alta.
Ara bé, a títol individual també és així? No, aquí els tipus impositius són realment elevats. Per exemple, un estudi de l’Instituto de Estudios Económicos (CEOE) situa Espanya en la posició número 34 respecte a 38 països en l’índex de competitivitat fiscal. Aquest índex no avalua la recaptació obtinguda, sinó els tipus impositius i la complexitat del sistema tributari.
Per tant, podem concloure que a Espanya es produeix una paradoxa: malgrat tenir uns impostos individualment alts, s’acaba recaptant relativament poc en conjunt. Per explicar aquest fet, existeixen diversos factors:
Per un costat, l’economia submergida, que a Espanya (16,9% del PIB) presenta valors elevats respecte a França (13,1%) o Alemanya (10%). Per l’altre, la baixa taxa d’activitat (58% a Espanya respecte al 74% de mitjana de la UE) i l’alt percentatge d’atur (a Espanya és del 13%, el doble de la mitjana de la UE). I, en tercer lloc, el salari mitjà, que a Espanya és un 20% inferior a la mitjana de la UE.
És a dir, qui paga impostos en paga molts, però hi ha poca gent que pagui realment impostos, ja que som un país amb massa economia informal, poca població activa, massa atur i una productivitat deficient. Potser caldria, d’una vegada, atacar aquests factors en lloc de continuar apujant els tipus impositius …
En conclusió, els clients que se’m queixen de pagar massa impostos tenen tota la raó del món. Perquè tributem a tipus impositius de país nòrdic, però amb uns serveis públics al límit i que se sostenen a través d’anar augmentant el deute públic any rere any.
