[Fermí Vallbè, Exregidor de l’Ajuntament de Sabadell (1995-99)]
Des de fa molt temps, a Sabadell tenim els museus molt abandonats. Els tenim abandonats pressupostàriament i tècnicament. Segons dades del 2016, Sabadell destina als museus 3,39 € per habitant, una quantitat molt per sota de la mitjana que hi destinen les ciutats de dimensions comparables (5,53 €). L’últim projecte museològic que va aprovar l’Ajuntament data del 1998 i va ser el del Museu de la Indústria Tèxtil i Llanera (MITL). Al mateix temps, el 1998 es va executar el projecte del Museu d’Art.
Fem aquestes referències perquè expliquen la precarietat que pateixen els museus de la ciutat, tant des del punt de vista tècnic, amb una estructura molt afeblida que no permet desenvolupar ni programes ni activitats, com d’envelliment dels edificis. Ara és el moment de tornar a mirar cap als museus. Els museus d’història de les ciutats són instruments cabdals pel que fa a creació de cultura cívica i d’identificació ciutadana, a la vegada que conformen un element de reconeixement i coneixement exterior.
Sota aquesta premissa, la ciutat de Sabadell necessita un museu que s’expliqui a ella mateixa, des dels orígens de la ciutat, passant per la transformació a conseqüència de la industrialització a través del tèxtil, fins a l’actualitat. Caldrà que expliquin tant les evolucions tècniques amb la maquinària corresponent, que està emmagatzemada, com els impactes socials produïts pels moviments obrers i els seus sindicats, o els moviments veïnals, grans transformadors de l’estructura ciutadana.
D’altra banda, a Sabadell també tenim un petit museu d’art amb peces molt valuoses que recull i exposa part de la producció pictòrica, amb una voluntat de tenir espais per a exposicions temporals i que actualment no pot donar una resposta expositiva adequada a l’important nombre de creadors existents. Vista aquesta situació, creiem que és el moment de pensar, mirant de cara al futur, què demanem als museus i què necessitem per complir els objectius marcats. Únicament es pot aconseguir mitjançant l’elaboració d’un treball tècnic i ciutadà que acordi els objectius i en defineixi com aconseguir-los. És a dir: un pla.
Nosaltres proposem mantenir l’actual Museu d’Història de Sabadell (MHS) com a seu, en què s’expliqui des dels orígens de la ciutat fins a la industrialització, amb un segon espai ubicat al vapor Pissit, en què es desenvolupi la part de la industrialització fins a l’actualitat. Sota la direcció del nou museu, caldrà tenir present l’important nombre de peces emmagatzemades, tant al magatzem del carrer de l’Agricultura com a la nau de carrer de Cellers. També haurà de recollir i gestionar tots aquells elements distribuïts per la ciutat, com poden ser les xemeneies, les coves de St. Oleguer i d’altres que ens ajuden a explicar la ciutat.
L’altra peça important és la dedicada al museu d’art. Proposem recuperar per a la ciutat l’edifici de l’actual Museu del Gas per donar cabuda a l’exhibició de les diferents peces ja disponibles en els seus magatzems, i incorporar noves col·leccions, com ara la de la Fundació Antoni de Montpalau, a més d’exposar el treball dels artistes sabadellencs i altres que tinguin bons treballs.
Per això cal tenir un pla, dotar-lo econòmicament i programar la seva implementació per no haver de dependre d’improvisacions del moment que ens podrien tornar a portar a la situació que tenim actualment.
