[Per Manel Camps Bosser, periodista]
Quan diumenge que ve, dia 18, despatxin l’últim dolç, tancarà també l’última de les pastisseries tradicionals de la Creu Alta. S’acabarà així una història que va començar el 17 de març del 1960, quan el primer client va entrar per la porta de l’establiment, situat, aleshores com ara, al número 173 de la carretera de Castellar, avui de Prats del Lluçanès.
Josep Sánchez i Isabel Balañà s’hi estrenaven com a comerciants pastissers. Ell era de Barcelona i de l’ofici i ella, creaultenca. Vintejaven tots dos i s’acabaven de casar. Amb els pastissos i les coques d’ell i la manera de ser afable i pròxima d’ella aviat van fer que la Pastisseria Núria fos ben popular.El pare de la Isabel, el Daniel, botiguer i ànima del teatre creualtenc, els va ajudar perquè es poguessin establir pel seu compte. Només va posar-los una condició: l’establiment s’havia de dir Núria, en record i agraïment a l’empresa Dulces y galletas Nuria, de propietaris catalans, per a la qual ell treballava quan es va exiliar a Buenos Aires en esclatar la Guerra Civil.
Fa seixanta anys, a la Creu Alta hi havia tres pastissers de renom: Lluís Corominas, de la Pastisseria Corominas de la plaça de la Creu Alta; Arcadi Badia, de la Pastisseria L’Estrella de l’avinguda del Ejército Español –avui Onze de Setembre–, i Joan Gil, de la Pastisseria Gil del carrer de Batllevell. Josep Sánchez, de la Pastisseria Núria, format al Forn del Cel i la Pastisseria Mayol, obradors barcelonins de prestigi, s’afegia així al trio.
D’aquelles recordades pastisseries ja no en queda cap, la Núria haurà estat l’última de les quatre a tancar i ho farà amb els propietaris originals. La Isabel i el Toni, la mare i fundadora i el seu fill petit, ho han fet possible, perquè el Josep, el pare i fundador, i el Dani, el fill gran, ja no hi són. Tots quatre feien un equip imbatible i admirat al capdavant del negoci. La seva pèrdua i la manca d’un relleu clar han precipitat la decisió de traspassar-lo. No ha estat fàcil. A partir d’ara, altres artesans pastissers se’n faran càrrec i començaran a escriure una història nova. Tant de bo sigui tan arrelada al barri i llarga com la que acaba.
Desapareix un establiment familiar molt vinculat a la vida de la Creu Alta més alta. El trobarem a faltar, perquè han estat sis dècades dedicades als clients, molts dels quals vam començar a ser-ne agafats de la mà dels nostres pares i avui encara en som. I també enyorarem el pastís Núria, una creació ben deliciosa, amb la seva base de nata i torró, crema cremada i dues capes de pa de pessic. Gràcies, per endolcir-nos la vida i els àpats de tants diumenges i dies assenyalats.
