Albert Camps, historiador
La història de l’alimentació és un relat de penúries, fam i carestia. Durant gran part del nostre passat, les societats humanes tenien un accés restringit i difícil als aliments. Les societats caçadores-recol·lectores —del paleolític fins a l’actualitat— estaven condicionades per l’aleatorietat de la caça, pesca i els fruits d’una terra salvatge. Els inicis de la ramaderia i l’agricultura (11000-8000 aC) van permetre que s’augmentés la disponibilitat d’aliments, però la dieta seguia sent pobra, basada en la producció local de cereal i, ocasionalment, acompanyada de carn, peix i llegums. La classe social afectava proporcionalment les possibilitats de supervivència i alimentació, ja que els dirigents i poderosos tendien —i tendeixen— a obtenir per a ells mateixos els millors aliments. La humanitat, doncs, ha passat gran part de la seva existència tot just sobrevivint, condicionada la seva vida per factors climàtics i íntimament lligada a la mort. Dit això, gràcies a l’evolució de la tecnologia dels últims segles la situació d’eterna pobresa alimentària ha experimentat un gir de 180 graus, fins a portar-nos a l’absurd consumisme actual.
Més endavant en la història, arriba la industrialització del segle XIX. Aquesta evolució es caracteritza per l’augment desmesurat de la producció i distribució dels aliments i l’obertura de grans mercats internacionals, cosa que facilita la globalització del sector agroalimentari. Val a dir que cap d’aquests fets és nou per si mateix, ja que tots s’havien produït en algun moment del passat, però mai a aquest nivell o amb l’impacte que tindran ara. Malgrat això, aquests avenços no són comparables amb l’absoluta democratització de l’alimentació que experimenta el Primer Món durant el segle XX i el que portem de XXI: la major part dels aliments estan disponibles per al conjunt de la població. L’aplicació de noves tecnologies en les diferents etapes de la cadena alimentària (producció, transport, distribució) ha permès el desenvolupament de mercats alimentaris planetaris. En conseqüència, això ha fet possible oferir qualsevol aliment que el consumidor vulgui, quan ho vulgui i sense cap preocupació de caràcter ambiental.
El progrés agroalimentari positiu al llarg de la història ha portat a l’eliminació de les mortals epidèmies de fam del passat, ha ampliat la disponibilitat de nutrients i ha augmentat la salut dels individus. Tot i això, aquest sistema també implica un cantó fosc. El Primer Món viu en una utopia pantagruèlica, cec en la seva fam de més: més aliments, més gustos, més novetats, en definitiva, més de tot. L’estil de vida que portem ha donat com a resultat una important i progressiva pèrdua del valor de l’alimentació, fins al punt que oblidem la totalitat dels recursos invertits en la seva producció. Els aliments han passat de ser una necessitat bàsica de la població a una mera distracció que donem per segura. Irònic, ja que durant la major part de la història hem viscut a un parell de males collites de la mort de gana. Ho hem oblidat o simplement hem decidit ignorar-ho? Potser és que mentre sobre la taula tinguem l’enèsima mostra de gastronomia de moda, mentre el plaer a curt termini estigui cobert, el futur és irrellevant. I aquests grans canvis al sector agroalimentari, com afecten la seguretat dels aliments? Ens alimentem amb aliments segurs? Confonem abundància amb salut? Doncs bé, ara ho veurem!
BIBLIOGRAFIA
Fishler, Claude. «Alimentación infantil e infantilización de la alimentación». Journal for the Study of Education and Development, núm. 8 (1979): pàg. 57-64.
Flandrin, Jean-Louis; Montanari, Massimo. Historia de la alimentación. Gijón: Ediciones Trea, 2011. La comida de la vida, núm. 6.
Publicat simultàniament a Quadern de les idees, les arts i les lletres.
