[Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
Quan s’apropen les vacances, és temps per a les reflexions profundes sobre el sentit de la vida. Es diu: necessito vacances per carregar les piles. És a dir, durant l’any et vas descarregant d’energia. La pregunta que ens hauríem de fer és: per què a la vida normal durant l’any ens descarreguem? És que potser no tenim una vida raonable, oi?
Un altre punt comú és: necessito desconnectar. No queda clar si necessites desconnectar de la família, dels amics, de la feina, de la ciutat, de tu mateix…
Una altra idea és: necessito anar lluny per crear distància. Aquesta és la que em sembla pitjor, perquè el problema és que per molt lluny que vagis, encara que te’n vagis als antípodes, a Nova Zelanda, el problema és que no pots deixar el teu cervell a Sabadell, vas lluny però hi vas tu mateix sencer. I ai las! Totes les neures et persegueixen perquè estan dins teu.
En aquests dies de fer el gandul sempre tinc el mateix pensament. Si m’aixeco, em dutxo, esmorzo, vaig a la platja, torno, em dutxo altra volta per treure’m la sal, ja s’ha fet la una del migdia. He de fer el dinar, dino, faig la migdiada, m’aixeco, bec aigua o em foto un tros de síndria, i a la que t’has despistat una mica són les vuit del vespre i ostres! He de fer el sopar. Sopo i faig una mica de conversa. No he tingut temps ni de llegir ni dues pàgines d’un llibre policíac. Estic cansat del sol i la sorra i me’n vaig a dormir d’hora. En aquesta tessitura és quan penso que cal acabar amb el capitalisme. Com pot ser que hàgim de treballar vuit hores cada dia per guanyar un sou! Si no hi ha temps! El dia només té 24 hores! Cal inventar un nou sistema econòmic. Proposo l’agostisme-leninisme, seria un sistema pel qual no donaríem brot mai, però cada mes algú ingressaria el nostre sou al compte corrent. Comunisme comunisme! Cridaria Xavier Sala Martín. No proposo pas que sigui l’estat qui ingressi aquests diners al compte corrent. Ah no? Cridaria la Pilar Rahola. Doncs què? Que ho paguin els rics? És que sou anarquistes? Tampoc, la meva proposta per al nou model de producció agostista-leninista seria que ens ingressés el sou la intel·ligència artificial (AI). No diuen que és molt més llesta que nosaltres? Doncs au, a pensar fins a fer-ho possible. De fet, els diners ara són bits.
A mi em sembla que ens hauríem de qüestionar la nostra vida quan no fem vacances. És un sistema absurd que fa que tothom malvisqui, tingui angoixes, depressions i malalties mentals de tota mena. Aquesta és, doncs, una proposta racional i científica, no com d’altres que curts de gambals proposen que per arribar a fi el que cal és fer els mesos més curts. És del tot una mala solució pròpia del reformisme utòpic més tronat. Bones vacances a tots els que en tingueu i tota la meva solidaritat als que no en pugueu fer, a la propera constitució per Catalunya, el primer punt ha de ser garantir vacances per a tothom.
