El curs escolar 2023-2024 va arrencar fa quasi dues setmanes amb 31.135 alumnes matriculats –entre estudiants d’infantil, primària i secundària obligatòria– i amb assignatures pendents. Algunes, des de fa més d’una dècada. Fem una radiografia als centres educatius de Sabadell: què cal solucionar?
Els barracons escolars
Una solució que hauria d’haver estat transitòria ha acabat esdevenint una realitat quasi estructural a Sabadell. El municipi acumula una dilatada història de barracons escolars. El nou curs ha començat sense grans canvis: els estudiants dels instituts Arraona, Virolet i Narcisa Freixas i Cruells segueixen aprenent en mòduls prefabricats.
L’institut Arraona, a Can Llong / Víctor Castillo
“Ja són deu anys així”, lamenta Isabel Hernández, portaveu de l’AFA de l’institut Arraona, que afegeix que “segons ens van explicar a la darrera reunió amb ensenyament, fins a l’abril o maig de 2026 no estarà acabat l’edifici nou”. Això seria d’aquí a tres cursos. “Hauran passat massa promocions senceres d’alumnes que no hauran gaudit d’un edifici equipat”, lamenta Hernández. A més, aquest curs l’institut ha acollit un gruix d’alumnes de Batxillerat més alt, i algunes aules específiques s’han hagut de reconvertir a aules normals per encabir tots els estudiants. “Demanem que Generalitat i Ajuntament condicionin més espais perquè estem sense sala d’actes i gimnàs, per exemple”, afegeix la portaveu de l’AFA.
Per la seva banda, Raül Gómez, portaveu de l’AFA del Virolet, apunta que “sembla que ja hi ha un compromís ferm per construir l’edifici de secundària”. Tal com Serveis Territorials va fer saber a les famílies, diu Gómez, “pel setembre de l’any 2027 l’edifici ja hauria d’estar enllestit”. En aquesta partida pressupostària també hi entraria la remodelació del pati de primària. “Ara, el que fem l’equip de l’AFA del Virolet és estar-hi molt a sobre per garantir que aquests terminis es compleixen”, conclou Gómez.
Les escoles amb barracons fan pinya: què passa exactament al Virolet, al Narcisa i a l’Arraona?
La segregació escolar
La segregació escolar és el concepte que fa referència a la desigual distribució de l’alumnat vulnerable i el no vulnerable en els diferents centres d’una xarxa educativa. En el cas de Sabadell, aquesta distribució no és prou equitativa. Tot i que amb els anys les xifres han millorat al municipi; els percentatges de segregació a Sabadell segueixen sent irregulars. Mentre que al curs 2013-2014 la segregació era d’un 57% a primària i un 41% a secundària, l’any passat les xifres van passar a un 39% a primària i a un 32% a secundària. Es tracta dels percentatges d’estudiants vulnerables de Sabadell que haurien de canviar de centre educatiu perquè tots els centres del municipi tinguessin la mateixa composició social.
L’Escola Samuntada, al barri de la Creu Alta, un cas d’èxit revertint la segregació escolar / Cedida
Segons alerta la Fundació Bofill, un municipi té una segregació escolar considerada alta si la seva dissimilitud està per sobre de 30% a primària i de 20% a secundària. Uns índexs que situen Sabadell encara dins la zona vermella, malgrat la millora de la darrera dècada.
L’Ajuntament ha mostrat la seva preocupació i ha impulsat mesures pal·liatives al llarg dels últims anys. En una roda de premsa prèvia a l’inici de curs, el regidor d’Educació, Manuel Robles, va anunciar que enguany s’ha elaborat un Pla de Xoc que preveu analitzar i impulsar mesures de millora per prevenir l’abandonament escolar i la segregació. En aquest sentit, el govern municipal preveu impulsar mesures com consolidar uns equipaments educatius de qualitat, afavorir l’equitat en l’accés al primer cicle d’educació infantil o vetllar per la igualtat d’oportunitats també en les activitats extraescolars i de lleure.
La segregació escolar a Sabadell baixa, però segueix a la zona vermella
Els entorns escolars
Aquest curs, l’Ajuntament de Sabadell ha invertit un milió d’euros a afavorir i pacificar l’accés i la sortida dels centres educatius. Unes obres que avancen ara a les escoles Samuntada i Sant Julià, i que continuaran a l’escola Joaquim Blume. Malgrat tot, hi ha encara diversos centres educatius del municipi a l’espera de pacificar els seus entorns escolars.
Un d’ells, el Nostra Llar, al Centre. “En un carrer on les voreres són estretes, hi ha contenidors que entorpeixen la visió, hi passen diverses línies d’autobús i és un pas important de vehicles“, les famílies del centre temen que pugui ocórrer algun accident; per això demanen repensar l’entorn escolar per fer-lo més segur a les hores de més afluència d’alumnes i familiars, sobretot a les entrades i sortides.
Les famílies de l’escola Nostra Llar demanen repensar l’entorn escolar per fer-lo més segur
Les teulades d’amiant
A la ciutat, algunes escoles encara operen amb teulades recobertes de fibrociment –sobretot aquelles més antigues–. El Departament d’Educació, qui es fa responsable de retirar-lo, s’ha encarregat aquest estiu de fer el desamiantatge de l’escola Arraona.
Un gol, però lluny de guanyar el partit: les obres per retirar l’amiant també estaven previstes als centres la Roureda, la Floresta, Juan Ramón Jiménez, Samuntada, Ribatallada i Castellarnau. Les respectives direccions n’estaven al cas, i totes havien estat informades que aquest mateix estiu la Generalitat faria la retirada de l’amiant. Finalment, va quedar en paper mullat perquè el concurs per licitar les obres va quedar desèrtic, tal com es desprenia d’un correu que Serveis Territorials va enviar a les direccions dels centres afectats, on informaven que les obres de desamiantatge quedaven posposades per a l’estiu vinent.
L’escola Roureda / Víctor Castillo
