La directora General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya, Mireia Boya, va ser dijous una de les ponents inaugurals del tercer Congrés de la Qualitat de l’Aire, celebrat a Sabadell. La cita ha arribat en una setmana de tensió entre Generalitat i Ajuntaments de l’Arc Metropolità per la imminent implementació de la zona de baixes emissions (ZBE). Els consistoris demanen tenir poder de decisió en l’aplicació i denuncien que s’estan proposant criteris “d’esquenes” al món local, mentre des del Govern català s’aposta per homogeneïtzar criteris que ja s’estan duent a terme en ciutats com Barcelona.
Quina missió té aquesta jornada?
El congrés, en la seva tercera edició, té la voluntat de posar en un mateix espai el debat entre entitats, la part científica i administracions. S’estan contrastant punts de vista, tècnics i socials. A partir d’aquí és on entrem les administracions per a fer política. Escoltant què diuen els experts i què volen les entitats.
Com s’adapten les polítiques que s’han d’aplicar a la veu i disparitat de les administracions?
La contaminació no té fronteres. Va d’un municipi a l’altre i no hi ha barrera. Des de la Generalitat, intentem garantir la coordinació entre les administracions que estan per sota, però també el contacte amb l’Estat i la UE. Cal coordinar les polítiques, de forma consensuada i dialogada, per no tenir diferents regulacions a municipis veïns. Hi ha ZBE que ja funcionen i a les quals el ciutadà s’ha acostumat. Cal garantir que aquestes regles del joc, que ja estan incorporades culturalment, puguin traslladar-se i saltar a altres municipis. Arribar a aquells que estan obligats a tenir ZBE l’1 de gener del 2024.
Hi ha hagut una fricció entre ajuntaments i la Generalitat.
Està molt bé que els municipis de l’Arc Metropolità es coordinin. La nostra responsabilitat [com a Generalitat] és coordinar tota Catalunya. Hi ha 40 municipis que a 1 de gener han de tenir aquestes zones de baixes emissions. Hem de vetllar per facilitar la vida dels ciutadans i que tots aquests municipis tinguin les mateixes regles del joc i compleixin uns mínims per garantir la salut de les persones. Fa tres anys que treballem amb tots aquests ajuntaments.
Quin és aquest criteri general?
El criteri tècnic és que el màxim de població exposada a la contaminació sigui la mínima possible. És lògic que les ZBE es plantegin a les zones més residencials, on viu la gent, per tenir el màxim impacte d’aquestes ZBE. No ha de xocar amb la idea general: que el màxim de gent exposada deixi d’estar-ho i reduir al màxim els cotxes.
Una de les reivindicacions és la millora del transport públic.
És bàsic i des de la Generalitat s’estan fent inversions. Per exemple, s’està construint un nou carril de bus-VAO que ve del Baix Llobregat per complementar el que ve cap al Vallès. S’estan comprant nous autobusos híbrids i elèctrics i l’AMB també està fent aquesta tasca. Però, al centre de les ciutats, és competència dels Ajuntaments optar per un urbanisme que aposti per fer carrers per a vianants, carrils bici i crear més espais verds. Polítiques que ajuden a mitigar la contaminació. Ens hem de coordinar entre tots.
Com es fa compatible el missatge de treballar per millorar la qualitat de l’aire amb la voluntat de teixir xarxes viàries que connectin millor les ciutats?
Des d’Acció Climàtica creiem que qualsevol projecte que impliqui més contaminació i més emissions no és un bon projecte. L’alternativa ha de ser el transport públic, que asseguri la connexió de totes les ciutats i llocs de treball. Estem en un moment de canvi cultural i social. Les dècades on només es pensava a construir més carreteres i continuar apostant pel transport privat s’han acabat.
Eloi Cortés, sobre la ZBE Sabadell: “Nosaltres hem fet la feina, i la Generalitat no”
