[Tom Colomer, escriptor i dramaturg]
No fem coses dolentes perquè està mal fet i és moralment reprovable o per no rebre el càstig que comporta fer-les? Si no matem ni robem, és perquè no està bé o per l’amenaça de la presó? No maltracto dones per respecte a les dones o per no ser considerat escòria per sempre més? Ens estem de posar les banyes perquè som respectuosos o per no perdre la parella? Quan hi ha una cua, no ens colem per no contradir l’ordre social o perquè si ho féssim algú ens trauria –i amb raó– a cops de la fila? Plantejat d’una altra manera: si no hi hagués càstig, si les nostres males accions no anessin directament lligades a certes conseqüències, fins on arribaríem?
M’agradava pensar que el món seguiria funcionant i organitzat perquè tots hauríem de posar sobre la taula el nostre sentit de l’ordre i el respecte i la justícia i la tolerància i una llarga tirallonga de qualitats històricament i sorprenentment atribuïdes al caràcter europeu. La veritat, però, és que cada dia em sento més imbècil i innocent i ingenu per creure en això, i va prenent força la terrorífica idea que no, que seria la selva, que ja ens hem pervertit tant que no queda re d’aquells ideals burgesos.
Donem una volta de calamitat al plantejament: seguim amb allò de no haver-hi conseqüències negatives. Ara, però, triem una mala acció que no ens comporti cap benefici (guanyar temps a la cua, quedar-se els diners d’un altre, eliminar competència matant o difamant mentiderament, etc.), sinó que seria ser dolent pel gust de ser-ho: matar aleatòriament, sortir amb un rifle carregat a matar rinoceronts… Si el primer plantejament ja feia de mal defensar des del punt de vista ètic, aquest segon és del tot imperdonable.
No us agradarà el salt mortal que estic a punt de fer.
Si tenim una llengua amb pocs parlants, històricament afeblida, llargament minoritzada, com s’accepta re que no sigui protegir-la? Protegir-la com els ossos polars i els tigres de Sumatra. I com no ens adonem que tota la resta és maldat, és crim orquestrat? Com el linx ibèric: o se’l protegeix o desapareix. Atacar-lo és de fill de puta.
Ja veig a venir que m’acusareu de victimisme i de mentalitat de llengua petita. Si és així, miraré de defensar-me’n en el proper article.
