[Lluís Perarnau,Exregidor de la Crida per Sabadell i membre d’Endavant i Xavier Pellicer,Diputat de la CUP i membre del Casal Can Capablanca]
“Creiem en la policia. Volem policia. Volem més presència policial al carrer”. Així es manifestava l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, en declaracions amb motiu de l’anunci d’un increment de plantilla de la policia municipal. Unes declaracions que responen fil per randa al discurs del PSC de “partit d’ordre” i “mà dura contra l’incivisme”. Unes declaracions que es corresponen amb d’altres anteriors, en què criminalitzava les ocupacions i abonava així el discurs de la dreta i l’extrema dreta. És la línia política del PSC d’Illa, de situar-se a la dreta sense complexos en qüestions que són més socials que de seguretat pròpiament.
Però un cop situades les coordenades polítiques des d’on es fan aquestes declaracions, entrem al debat. Realment, necessitem més presència policial al carrer? Potser, pel que fa al trànsit, fan falta més controls de velocitat. I, segurament, la Policia Municipal de Sabadell podria fer molt més vetllant per les mesures de seguretat envers els vianants en les obres i construccions que envaeixen les voreres i les zones de pas. Però això sol no justifica un increment d’efectius. N’hi hauria prou amb una reorganització. El que acaba presentant-se com a raó per a l’increment de “presència policial al carrer” és el paquet d’“incivisme, sorolls i convivència”. Igual que amb l’Ordenança de Civisme, la “presència policial al carrer” es planteja com la panacea que resoldrà tots els problemes de “convivència”, des del soroll nocturn a la recollida dels excrements dels gossos. “Un policia a cada
cantonada amb la llibreta de les multes a punt i ja veuràs, tu!”.
És un plantejament ridícul, propi d’un populisme de dretes, però que el PSC ha assumit com a propi, sense matisos, per treure’n un rèdit electoral. Prenem el tema dels sorolls nocturns. Per exemple, tenim el veïnat del centre fregit amb el soroll dels clients dels locals d’oci nocturn. Els locals en són responsables i han de promoure i fer respectar el descans del veïnat amb les mesures efectives que corresponguin. Igualment amb les terrasses, que han de complir els horaris. Pel que fa a les mesures municipals, també podríem pensar en mesures no coercitives que redueixin la incomoditat de les veïnes, com ara promoure l’aïllament acústic de les finestres a certes zones de la ciutat.
I què fem amb els botellots? Ho fiem tot a “més presència policial” o ens preocupem com a Ajuntament i com a ciutat d’oferir a les joves alternatives d’oci i espais per trobar-se? Criminalitzar les joves i els botellots i plantejar-se com a única resposta la intervenció policial és un despropòsit. L’espai públic al final és (o hauria de ser) un espai per a tothom i en què totes puguem conviure-hi. No és “més presència policial” el que necessitem, sinó més treball comunitari. Necessitem més educadores de carrer, més plans d’intervenció comunitària, més mediadores, més activitats de lleure per a infants i adolescents… Pel que fa a l’Ordenança de Civisme, que es porta a aprovació al ple d’aquest març, ens trobem amb tres quarts del mateix. Es presenta com una panacea, però s’oblida convenientment que molt del que regula ja està regulat en altres ordenances (l’ordenança de sorolls i vibracions; la de protecció del Rodal; la de tinença, benestar i protecció d’animals; neteja pública i gestió de residus; publicitat i instal·lacions publicitàries). Calia realment fer una ordenança de civisme?
El PSC i Junts ens cantaran les excel·lències de la seva ordenança de civisme al ple i s’ompliran la boca de discursos contra l’“incivisme”, però la realitat del carrer no canviarà. A més, l’enfocament és equivocat en els canvis que introdueix. En la qüestió dels sorolls, el fet que el sol requeriment de l’agent serveixi per sancionar introdueix un element de discrecionalitat que pot donar lloc a un tracte desigual o arbitrari (a l’ordenança de soroll s’estableix una prova objectiva, una sonometria). Una discrecionalitat que també s’atribueix a l’alcaldia en un sentit molt més ampli, ja que podrà “dictar ordres singulars sobre el comportament de la ciutadania a l’espai públic”. I després hi ha la part de l’ordenança “mordassa”.
Quan es planteja sancionar les actituds i comportaments contra la dignitat de les persones, què hi fan “els servidors públics en exercici de les seves funcions” al costat de minories o grups especialment protegits, com la infància, els ancians o les persones amb discapacitat? Molt ens temem que aquest precepte, que hauria d’anar exclusivament adreçat a posar traves al foment de l’odi i la discriminació contra les minories i els grups a protegir, s’acabi emprant per criminalitzar la crítica o la protesta contra les “autoritats”. Increpar en una protesta a un càrrec electe o a un agent es podrà sancionar per considerar-la una conducta incívica. El que havia d’anar en un sentit determinat, se li dona la volta i es pot acabar fent servir per reprimir la protesta. Vaja, tot molt en la línia de la llei mordassa, aprovada pel govern Rajoy i que el PSOE manté intacta tot i haver promès derogar-la.
En conclusió, per tenir més seguretat, necessitem més inspectores de treball, més inspeccions a les residències de la gent gran, més professionals de suport per a l’escola inclusiva, més personal a serveis socials… Però queda clar que el discurs en què el PSC més de dretes se submergeix sense cap mena de recança és el de la “mà dura contra l’incivisme” i “més presència policial”. Al final, tot és fum. Com la promesa de l’alcaldessa de fer una nova comissaria al nord a un espai adjacent a la biblioteca. Al final, ni comissaria ni biblioteca. La biblioteca del Nord fa mesos que està tancada a les tardes i sota mínims als matins. És l’estil Marta Farrés: declaracions i promeses de cara a la galeria, totes les que vulguis. Plans d’intervenció comunitària, zero.
