Analitzant el moviment migratori intern al Vallès Occidental en l’últim any, hi ha un aspecte que crida ràpidament l’atenció. Sabadell, convertida en un dels grans pols d’atracció de nouvinguts (sobretot joves) de la comarca, només perd el pols en la comparativa amb un municipi vallesà: Castellar del Vallès. Més sabadellencs van mudar-se a Castellar que no pas els castellarencs que van fer les maletes per marxar a viure a la cocapital vallesana. Això suposa que sigui l’única localitat amb un saldo positiu sobre Sabadell.
Entrant al padró municipal castellarenc, 314 persones van arribar al municipi provinents de Sabadell el 2023, xifra que suposa el 31% dels nouvinguts d’arreu del món. Pràcticament, un de cada tres nous residents venien de la ciutat al sud de la vila, fent un trasllat d’uns vuit quilòmetres. En canvi, 237 van fer el camí invers, agafant la B-124 per travessar el riu Ripoll en direcció nord. Les altres dues grans ciutats de l’entorn comarcal, Barcelona (83 persones, el 8%) i Terrassa (68 persones, gairebé un 7%), completen el podi pel que fa als llocs d’origen dels arribats a Castellar l’any passat.
Dibuix de Castellar del Vallès | Maria Moncal
Com creix Castellar?
Aquesta realitat, més enllà dels motius que empenyen cada família o ciutadà al canvi i l’atractiu de la vila, tenen una translació directa en la demografia de Castellar. La localitat va superar per primera vegada l’any 2023 els 25.000 habitants. Un increment de 212 persones en un any que, atenent a la natalitat i descomptant les defuncions, s’explica bàsicament per la migració interna a la comarca.
De fet, entrant encara més al detall, l’increment poblacional arriba marcat per una curiosa paradoxa: la xifra de naixements a Castellar va ser la més baixa (150) de les últimes tres dècades. Concretament, des del 1990, quan hi va haver 143 nadons nascuts vius.
Radiografia actual
El consistori, a través de diferents portaveus i del mateix alcalde, Ignasi Giménez, ha reiterat que no preveuen un creixement exponencial, descartant arribar als 30.000 habitants. A la vegada, ha expressat en els darrers anys la voluntat de modificar lleugerament aquesta lògica de desenvolupament, que ‘expulsa’ els joves nascuts al municipi mentre atrau especialment vallesans d’una edat més avançada que s’hi muden.
De fet, una de les línies d’actuació s’ha orientat en polítiques d’habitatge. Un exemple és la zona sud, on es preveu la construcció privada de diversos blocs per acollir més d’un centenar de famílies. En la mateixa línia, destaca la promoció de lloguer social al solar de l’antiga fàbrica Playtex, a la carretera de Sabadell, al final del poble.
Per zones
La voluntat del govern local, alhora, obre una altra incògnita: cap a on pot créixer Castellar? El cert és que moltes de les noves promocions de pisos privades s’orienten a buscar nous espais fins ara inexplorats en l’àmbit residencial i, per tant, són indrets menys poblats.
Dibuix del Casc Antic de Castellar, amb l’església al fons | Antoni Barreda
Actualment, la distribució dels habitants per seccions mostra que el Centre (Eixample), Centre (Est) i Sud-est (Eixample) -tres de les catorze delimitacions territorials- concentren gairebé 8.000 habitants, vora el 30%.
Així, en l’última dècada, les urbanitzacions de Sant Feliu del Racó (de 1.089 a 1.324), els Fruiters (de 1.488 a 1.683) i la zona de Ca n’Avellaneda i els Airesols són, percentualment, els emplaçaments que han rebut un volum més alt de nouvinguts. Amb tot, però, són també les àrees amb més habitatge buit, un fet que fa pensar que encara existeix un cert marge de creixement sense transformacions urbanístiques complexes.
Sigui com sigui, les dades reforcen la idea que Castellar està de moda. Tot plegat, unit a la projectada arribada de la ronda Nord i altres equipaments i instal·lacions, donen sentit a la pregunta: Castellar va camí de convertir-se en una ciutat? Només l’evolució dels pròxims anys determinarà què serà de gran la vila.
Una xifra rècord: Castellar supera per primer cop els 25.000 habitants
