[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
Oriol Junqueras té una relació molt estreta amb Sabadell, ja que va viure entre nosaltres una temporada. El 13 d’octubre, aniversari de l’afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia, es va presentar el seu llibre Contra l’adversitat a l’espai cultura de la Fundació Antiga Caixa. Estareu pensant: tampoc has tingut pressa a fer-ne la crònica. Ja sabeu, estimats lectors del Diari de Sabadell, que per a mi l’actualitat és un concepte sobrevalorat. Bé, vaig anar a la presentació del llibre, com a acte de protesta simbòlica del seu empresonament. Encara estic en xoc d’haver viscut en uns dies en què gent per exercir la seva acció política pot anar a la presó.
Més en xoc quan veus que en el currículum dels jutges del Tribunal Suprem no hi ha cap element de lluita per la llibertat i l’Estat de dret quan hi havia dictadura. Marchena, com que és d’extrema dreta i no li agrada tampoc UP, liquida la carrera política d’Alberto Rodríguez d’UP. I liquida també la separació de poders amenaçant la presidenta del Congrés de Diputats, Meritxell Batet, que encara que no ho sembli és la tercera autoritat del Regne d’Espanya. I ella es presta a humiliar-se. Tornem a Junqueras. Quan el van detenir el van tractar molt pitjor que quan, en plena dictadura, van detenir Santiago Carrillo. Van ser molt més curosos els feixistes que els polítics del PP en plena democràcia. Alguna cosa està anant molt malament. En el llibre hi ha una barreja de reflexions dels mesos a presó, amb elements biogràfics de la família. Vull centrar-me en dos petits detalls que va explicar aquell dia.
Quan està a la presó d’Estremera s’ofereix a fer classe de filosofia o de matemàtiques als interns. La resposta que li donen és impressionant, no li deixen fer classes gratuïtament: “porque la filosofía invita a cuestionarse el orden establecido, y las matemáticas pueden usarse para delinquir”. No m’ho podia creure. Realment he hagut d’anar al llibre directament i copiar de la pàgina 32 aquesta frase. Soc historiador i estic acostumat a llegir coses d’aquesta mena referides a republicans, però del segle XIX! Una altra cosa que em va impressionar molt va ser el fet que cartes de la seva família les rebés amb tres mesos de retard. A mi se m’encén la sang.
En l’època dels correus electrònics! A aquells que no són independentistes i que no se senten concernits per coses com aquestes els vull recordar que això són ferides molt profundes i totalment innecessàries. Ferides, en primer lloc, als que les pateixen, però també en tots aquells del voltant, ciutadans del carrer, que no les oblidarem. Molts dels comportaments i les opinions venen determinats per fets com aquests. Negligir-los és amagar el cap sota l’ala. Que ningú es confongui, després dels republicans catalans, fotran a la presó als d’UP, després a les feministes, a la comunitat LGTB, als protestants i als socialistes. Ells no hi veuen tantes diferències. Històricament, els han afusellat per igual. Es nota que estic molt emprenyat?
