[Per Pep Marès, mediador i gestor cultural]
El primer cop va ser just fa dinou anys, era el 10 de gener de 2003, i el segon cop era el 15 d’octubre de 2008. El primer cop hi anotava: “El primer llibre de l’any a veure si em fa tenir les coses més clares, com a mínim és el que espero d’ell”. El segon cop vaig escriure: “No tenia previst comprar-lo, però segur que aprenc molt, tal com va passar amb el primer llibre” i la veritat que poques vegades un llibre m’ha marcat i transformat tant, estic parlant de Funky Business i Funky Bussines Forever, tots dos amb el subtítol prou suggeridor: Com gaudir amb el capitalisme. Un assaig dels prestigiosos doctors en negocis Ljell A Nordström i Jonas Ridderstrale professors de l’escola d’economia d’Estocolm. Un llibre que va sortir el 2000, però que al meu entendre va ser visionari a l’hora de “predir” com seria la societat que venia i em va permetre entendre (en aquell moment feia el primer any del màster en Gestió cultural) que si no feia les coses diferents, trencadores i pensava fora la caixa difícilment, podria trobar un lloc i oferir propostes atractives al sector en què volia treballar: la cultura.
La seva tesi principal és que la societat està canviant. Ells identifiquen diferents “forces funk”: parlem de la globalització, la tecnologia, el canvi a les institucions, els nous valors, el coneixement com a factor clau de competitivitat… que estan donant lloc a un món diferent sota el nom de l’aldea funk. Aquesta aldea funk és més complexa i inestable, on s’han establert i actuen unes noves normes de joc que ens donen a nosaltres, individus, el jo Funky, però també a les empreses (les anomenen Funky SA), a un canvi de paradigma on es fa necessari adoptar noves actituds si volem no només triomfar, sinó simplement encaixar en aquest context altament inestable.
L’estil del llibre és enormement dinàmic. Amb un munt dades, notícies, exemples… que ens donen evidències del que estan explicant i ho fan de forma planera i propera allunyant-se del llenguatge del món acadèmic. Tanmateix, això no els treu gens ni mica de credibilitat, ja que el llibre té una estructura clara i està documentat; al contrari, el seu discurs sona proper, cosa que fa que arribi a qui ho llegeix amb més facilitat. Al meu entendre, els autors destaquen trets de la realitat actual i il·luminen, sobretot, una tendència futura que crec agradi o no serà ben segur així.
Els seus plantejaments poden fer certa sensació de mareig, vertigen, inquietud i fins i tot por i pànic, ja que el món que ens presenten –i que de fet és ja el que vivim, no podem oblidar que ells ho varen escriure fa vint-i-dos anys i per sort o per desgràcia tot el que apuntaven llavors s’ha complert i en alguns casos amb més intensitat i tot– és més complicat d’abastar i controlar que el de fa 20 anys, per això moltes vegades preferint posar-nos-hi d’esquenes i fer com si no res passés i actuar tal com es feia a finals dels noranta, principis dels 2000. No vull entrar en debats si és millor aquest o aquell món ( tot i que per mi és millor l’altre). Però com ells diuen, poder no és millor fer judicis de valor: “El que és, és”. I són aquestes les normes i les cartes amb les quals ens toca i tocarà jugar. En definitiva, i al meu entendre, és un llibre enormement recomanable, que es dedica a plantejar interrogants… i et dona pistes de com sobreviure en un entorn que a vegades, és cert, fa por: el capitalisme, la incertesa, els canvis… En aquest afany que hi ha per repensar Sabadell i buscar-ne el propòsit, seria convenient que la nostra també serà una ciutat Funky, per tant, cal que Sabadell sigui Funky Bussines econòmicament, però també socialment o ens costarà avançar i construir una ciutat prospera i socialment justa.
