Els boletaires sabadellencs més impacients ja s’han calçat les botes, han tret la pols de la cistella i han rondat per boscos. Però no els de la ciutat, encara. De moment, han hagut d’agafar el cotxe. La temporada de bolets, que arriba de la mà de la tardor, ja ha començat.
Hi ha bolets a la comarca?
Al Vallès Occidental la temporada de bolets arriba amb incògnites. Després d’un estiu en què la sequera va fer disparar totes les alertes pels alts perills d’incendis, les previsions són incertes.
“Hem de pensar que els boscos han patit grans dèficits d’aigua. I com que els arbres en necessiten, han de captar-ne tota la que puguin. Això fa que sigui més difícil que surti segons quina tipologia de bolet”, assenyala l’expert boletaire Andrés Valverde, membre de la Societat Catalana de Micologia.
Ara, tal com ressalta, toca esperar una mica d’embranzida climatològica perquè els bolets comencin a sortir per les contrades vallesanes: “Hi ha menys hores de llum i això va bé, però fa falta un xoc tèrmic, que plogui i que les temperatures mínimes del dia baixin una mica, potser fins als 9 o 10 graus”. Tal com explica Valverde, la fredor activa el cos vegetatiu del fong, el miceli, “que necessita aigua d’on xuclar” perquè s’iniciï el bolet.
A Sabadell les temperatures ja han començat a baixar i es nota tant al carrer com als boscos. Però encara falten precipitacions. Els experts micòlegs apunten que els bolets necessiten prop d’una desena de dies després de la pluja per sortir. Ara bé, si el vent no bufa fort, millor: “Els episodis forts de vent tallen en sec l’aparició de bolets”, adverteix l’expert micòleg.
A on podem anar a buscar bolets?
Per tot plegat, els boletaires sabadellencs més impacients han hagut d’enfilar Catalunya amunt per treure de penes el cistell, perquè per la comarca encara és complicat trobar-ne.
Cap al Pirineu, a la recerca de ceps o fredolics, que apareixen amb el fred; cap al Ripollès o al Moianès, on hi ha zones humides i moltes alzines, per trobar ous de reig. O a la conquesta de rovellons, a les comarques del Berguedà i la Cerdanya, on fa setmanes que ja hi ha en abundància esclata-sangs o pinetells.
A Sabadell, encara no. Però si una cosa caracteritza els boletaires és la paciència, tant a l’inici de la tardor com a les seves incursions al bosc. Que vagin preparant les botes i el mapa, que el millor moment de l’any ja és a punt d’arribar.
Els bolets més típics
1. Llenega negra: És una miqueta llefiscós, però no sigueu llepafils! És gastronòmicament excel·lent per a fer estofats i guisats. Nyam!
2. Rovelló: És probablement el més estimat de Catalunya. A la paella amb una mica d’oli i, després, acompanyats d’una mica d’all i julivert són boníssims.
3. Cep: Ben net, talladet i amanit! No fa falta res més. Segur que el coneixeu perquè és un dels ingredients indispensables dels risottos, però hi ha moltes altres opcions per a gaudir-los.
4. Trompeta de la mort: De color grisós. No el jutgeu pel seu aspecte, perquè és molt apreciat pels autèntics boletaires. Us proposem una truita de trompetes de la mort. O els podeu utilitzar per acompanyar un bon arròs o, simplement, pasta fresca.
5. Ou de reig: Pot arribar als 15 centímetres d’alçada, carnós i tendra. El podeu engolir després de fregir-lo o bé cru, tallat finet a llesques finetes, amb una mica d’oli d’oliva. Us proposem un carpaccio d’ou de reig, amb una mica de vinagreta.
6. Camagroc: El podeu trobar a boscos de pins. És possible que en descobriu un bon grapat, ja que forma colònies a les molsoses obagues. Són fàcils de trobar. A l’hora de cuinar-los, són saborosos i molt versàtils: els podeu posar en un arròs, amb pasta, en un estofat o fer-ne una truita, entre moltes altres opcions.
7. Rossinyol: Tan groguenc o daurat com és, el distingireu molt fàcilment. El barret fa de 4 a 10 centímetres. S’acostuma a posar a guisats. També es pot assecar o salar.
