Nou govern, i els mateixos deures. Amb la sortida de Junts, el Govern de la Generalitat s’ha renovat amb l’entrada de consellers d’ERC i independents, entre els quals hi ha el sabadellenc Juli Fernàndez. Les cares canvien, però els assumptes pendents no: el futur de la ronda Nord i de la residència del sud, les mancances dels CAPs, l’Escola d’Infermeria a l’Artèxtil… fem un repàs als nou reptes principals que ja estan sobre la taula dels nous responsables polítics i que s’hauran d’abordar. Tant sí com no.
1 – La ronda Nord
Territori
La ronda Nord de Terrassa i Sabadell se situa al capdavant de la llista d’infraestructures prioritàries al Vallès. La nova carretera ha d’enllaçar Terrassa amb Castellar del Vallès passant per Sabadell. La via donaria continuïtat al Quart Cinturó –que acaba de forma abrupta en una rotonda a la ciutat veïna– i serviria per treure trànsit de la Gran Via.
L’obra compta amb el suport del Ministeri de Transports, dels ajuntaments i de les entitats econòmiques. Fins fa uns mesos, també tenia el vistiplau del Departament de Territori: hi havia un preacord perquè l’Estat cedís els diners i la gestió al Govern català, però, a l’últim moment, la Generalitat se’n va desmarcar per les diferències de criteri entre Junts i ERC.
Els republicans s’oposen a la ronda Nord i plantegen una alternativa: allargar la ronda Oest de Sabadell fins a la carretera de Castellar. El mateix Juli Fernàndez, abans de ser conseller de Territori, va explicar-ho al Diari. La pregunta és: ara que és conseller de Territori, mantindrà aquesta posició? Els agents empresarials creuen que, malgrat les diferències, hi ha marge per a un acord.
“Juli Fernàndez és de Sabadell i com a persona compromesa amb el territori serà capaç de desencallar la infraestructura. Es farà, i si cal fer canvis, es faran”, es mostra convençuda Núria Aymerich (Gremi de Fabricants). Hi coincideix Alícia Bosch, del CIESC: “Estic convençuda que tindrà la intel·ligència i la sensibilitat, i que treballarà amb visió global i no localista”, defensa sobre una carretera que “uneix 500.000 persones”.
Tant Bosch com el president de la Cambra, Ramon Alberich, creuen que la prioritat és tancar l’acord i rebre la inversió de l’Estat. Després, en tot cas, s’haurien de definir els detalls de la nova infraestructura. “Ens hem de centrar en les coincidències, no en els desacords. El més important és que arribin els diners i s’executin els projectes”, assevera.
2. La reforma dels Merinals
Drets Socials i Territori
Si hi ha un must en matèria d’habitatge a Sabadell és la rehabilitació dels blocs amb deficiències estructurals dels Merinals. L’Ajuntament va acordar amb l’Agència Catalana de l’Habitatge i l’Incasòl –depenent dels departaments de Drets Socials i de Territori– un pla dotat amb set milions d’euros per reformar els 170 habitatges en mal estat, instal·lar-hi ascensors i remodelar l’espai públic, molt degradat.
Els veïns van donar el vistiplau a la solució proposada per les institucions. Les obres haurien de començar a principis del 2023 i s’haurien de culminar, si tot va bé, en dos anys. “Estem pendents que la Generalitat passi els diners de la rehabilitació a l’Ajuntament, i que el consistori els posi a disposició dels veïns”, explica el portaveu dels veïns dels veïns afectats, Jaume García Arija. “Esperem que tot vagi endavant perquè fa 30 anys que estem esperant que se solucioni la nostra situació. No podem continuar vivint amb problemes d’accessibilitat, sorolls i brutícia i envoltats d’un espai públic tan degradat”.
3. La residència del sud
Drets Socials
Sabadell no té cap residència pública. La Generalitat va projectar el primer equipament d’aquestes característiques al sud de la ciutat. La residència està prevista per al 2025 i tindrà un cost de 9,8 milions d’euros procedents dels fons Next Generation de la Unió Europea. Les obres no han començat i de moment el que hi ha és un conveni, signat entre l’alcaldessa, Marta Farrés, i l’exconsellera Violant Cervera.
“Esperem que no donin bandades, com ha passat amb la ronda Nord, i que compleixin amb el seu compromís”, apunta Manuel Navas, president de la FAVS, que reivindica una “lluita veïnal” que s’arrossega des de fa dues dècades.
4. Remodelació dels jutjats
Justícia
Sabadell no tindrà uns nous jutjats i s’haurà de quedar amb els que té. L’exconsellera de Justícia, la sabadellenca Lourdes Ciuró, va deixar un pla de remodelació de l’edifici de l’Eix Macià valorat en 16 milions d’euros. Els treballs es faran en tres fases fins al 2028 i estan inclosos a les previsions de l’empresa Infraestructures de la Generalitat, encarregada d’executar l’obra pública.
Tot just s’està adaptant una nova planta dels jutjats per a la Fiscalia i aviat han de començar la instal·lació dels nous ascensors. El gran gruix de l’obra –que inclou l’ampliació i rehabilitació de les sales de vista, del jutjat de guàrdia i nous espais– encara ha de començar. El calendari i l’execució dels treballs depenen ara de la castellarenca Gemma Ubasart.
Els col·lectius judicials havien defensat la construcció d’un nou equipament. “Seria una errada monumental reformar els jutjats actuals i no fer-ne uns de nous”, afirmava la degana de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Sabadell en una entrevista al Diari. L’alcaldessa ja ha demanat una reunió amb la nova consellera per abordar el futur de l’equipament.
5. El túnel d’Horta
Territori
Les línies d’FGC al Vallès estan a prop del límit de la seva capacitat, amb trens cada deu minuts en hora punta a Sabadell i Terrassa. Per això, s’ha plantejat la construcció d’un segon túnel ferroviari per Collserola. L’Ajuntament i entitats com la Cambra proposen que passi per Horta per poder posar més freqüències i connexions del Vallès amb Barcelona. En aquest sentit, entitats com FemVallès han demanat, de forma insistent, que s’avanci en els intercanviadors entre FGC i Rodalies. Un d’ells és el de Volpelleres, a Sant Cugat.
Entre tots els projectes pendents n’hi ha un altre. Una de les obres que defensa ERC és connectar en tren la segona corona metropolitana, de Mataró fins a Vilanova per Sabadell i Granollers. L’anomenada Línia Orbital Ferroviària és un projecte de l’època del Tripartit que mai es va arribar a fer perquè suposa una inversió milionària.
6. El futur dels CAPs
Salut
Amb el CAP de Can Llong a punt de ser inaugurat, el nou conseller de Salut, Manel Balcells, agafa la cartera amb bons auguris a Sabadell. Però no tot són bones notícies respecte a l’atenció primària: els veïns del Poblenou continuen reclamant més serveis i personal al seu consultori, i la concentració de la Pediatria també genera neguit entre els veïns. A Gràcia hi ha una forta oposició al trasllat del servei al Centre i passa tres quarts del mateix amb els veïns de Can Rull, la Creu Alta i Can Puiggener, que ara van a la Concòrdia.
“Imagina’t el camí que ha de fer una mare de Can Puiggener per dur el seu fill al CAP. I si l’ascensor de la Gran Via no funciona… encara és pitjor”, posa d’exemple Agustín Lorca, de la secció de Salut de la FAVS. “Si treuen serveis i els concentren, la immediatesa i la proximitat s’acaba”, exposa, i insisteix que la solució no és fer nous CAPs, sinó millorar i ampliar els existents.
7. Descarregar el Taulí
Salut
L’hospital Parc Taulí ha estat una de les grans apostes de la Generalitat en matèria de salut dels últims anys. El 2024 s’hi hauran invertit uns 60 milions d’euros, una part dels quals ha anat cap a l’edifici Ripoll. Així i tot, en l’àmbit comarcal s’està pendent de la construcció del nou Hospital Ernest Lluch entre Montcada i Reixac i Ripollet. El centre donaria servei a part dels pacients que avui van al Taulí, així que també és d’interès en clau sabadellenca. L’obra, que no s’ha iniciat, tindria un cost d’uns 50 milions d’euros.
8. L’Escola d’Infermeria
Recerca i Universitats
L’antiga fàbrica Artèxtil s’ha de convertir en una Escola d’Infermeria vinculada a la UAB, un equipament amb què Sabadell es vol convertir en un lloc de referència de formació d’infermeria. La reforma i adequació de l’edifici suposaran una despesa d’entre 7 i 8 milions d’euros, a càrrec de la universitat i de l’Ajuntament de Sabadell. El projecte es manté “intacte” amb el canvi de Govern, segons asseguren fonts de la UAB.
Ara bé, en aquesta obra, com en moltes altres, preocupa l’encariment dels costos de construcció per la inflació. El pressupost inicial (6 milions d’euros) s’ha encarit en només dos anys. Aquest serà un dels reptes de Quim Nadal. “Més que un problema polític, els problemes poden venir de la pujada en els preus dels materials”, considera Núria Aymerich.
9. Hub Aeronàutic
Territori
El Hub Aeronàutic de Sabadell, una aliança institucional per potenciar l’Aeroport de Sabadell, va néixer fa més d’un any sense el suport de la Generalitat de Catalunya. Quatre institucions –Aena, la UPC, el Consorci de la Zona Franca i l’Ajuntament de Sabadell– es van marcar l’objectiu d’ampliar l’oferta formativa i la investigació a l’equipament, i atraure noves empreses vinculades a la innovació.
Junts per Sabadell havia fet els primers contactes per incloure el Govern català en l’aliança quan la cartera estava en mans de l’exvicepresident Jordi Puigneró. Ara, caldrà veure si la iniciativa rep l’interès del nou conseller de Territori, Juli Fernàndez.
