Roc Casagran presenta i recita ‘L’abraçada que’ a l’acte del Diari de Sabadell

Comparteix

Tuiteja

Comparteix

Envia

L’escriptor sabadellenc Roc Casagran ha presentat aquest diumenge el seu darrer llibre, L’abraçada que (Amsterdam), a l’acte del Diari de Sabadell celebrat a la plaça de Ricard Simó i Bach. Casagran també ha recitat part de la cinquantena de poemes que formen part del llibre.

Estrictament per calendari, el poemari de Casagran és el primer Sant Jordi que viu, perquè es va publicar l’octubre del 2022, però precisament per això ha explicat que l’editorial l’ha deixat “molt tranquil” i ha pogut viure a Sabadell “un Sant Jordi de ciutadà que no escriu, que crec que és el bonic”.

L’abraçada que és un llibre que ens parla de tot allò que ens passa, el que vivim i el que somiem, dels fills i dels que ja no hi són. Parla de no ser ramat, de tenir identitat, de llibertat en el sentit ampli i de viure. Casagran ha explicat que “la poesia que procuro fer és amb voluntat popularitzant, un tipus de poesia que qualsevol persona s’hi pugui sentir més o menys propera. Intentant defugir el tipus de poesia que el lector creu que li queda lluny o no l’interpel·la. Procuro buscar la proximitat amb el lector, jugar amb el lector i acompanyar-lo”. 

En definitiva, en un món predominat per les pantalles i internet, L’abraçada que és un llibre que ens dona caliu, ens acompanya quan el llegim i també quan el desem a l’estanteria. Perquè li veiem el llom i sabem que és allà. El llibre ens fa estar més a prop els uns dels altres i ens apropa donant-nos l’oportunitat de regalar abraçades i paraules d’amor, allò que a vegades tant ens costa.

El llibre parla de diverses qüestions, perquè “a mi el que m’inspira és la vida”, ha dit Roc Casagran, que se sent motivat per “les ganes d’expressar-me. Sóc una persona introvertida, però escriure m’ajuda a comunicar-me amb el món i saber que no estem tant sols com ens pensem. Aquelles neures que tenim a vegades són més compartides del que creiem”.

Casagran ha explicat que no tot el que escriu ho ha viscut, però sí que, com a part del seu ofici, la gràcia és per fer que sigui creïble, versemblant, un concepte clau en la literatura. Per aconseguir-ho, el sabadellenc es documenta sobre els temes que té menys a prop parlant amb les persones que sí que els han viscut “i després pensar com ho viuria jo i intentar-ho transmetre”.