Del ple a l'estadi: els polítics més 'futbolers' de Sabadell

El futbol mou masses, això és innegable. A l'estadi o davant de la televisió s'apleguen persones de totes les edats, ideologies i classes socials per gaudir d'una mateixa passió: 22 futbolistes sobre la gespa i un únic objectiu: fer més gols que el rival. Al ple, a priori, hauria de passar el mateix. Diferents veus debaten a través del diàleg amb diverses opinions i mitjans, però una mateixa fi, el benestar ciutadà (o com a mínim, així hauria de ser). Amb tot, malgrat les diferències, és difícil igualar la sensació de compartir equip amb algú. Podreu pensar blanc, negre o gris, que sempre coincidireu en una cosa: somriure amb les victòries i patir amb les derrotes del vostre club.

Això és el que els passa a la Mar Molina, el Santi Valls i el Joan Mena. Tinenta d'alcaldessa del Govern (PSC), regidor d'Esquerra Republicana i portaveu de Sabadell En Comú Podem al ple de Sabadell, respectivament, tots tres comparteixen un sentiment: el de la bogeria arlequinada. Els hem citat al consistori per conèixer la seva faceta com a aficionats incondicionals del Centre d'Esports. 

Un vincle de tota la vida

"La primera vegada que vaig entrar a la Creu Alta em vaig quedar enamorat. Recordo el 3-2 contra el Madrid, d'anar perdent, 0-2, plovent, i acabar guanyant. Això no es paga", s'emociona Valls. "Ser del Barça és fàcil, si vols guanyar sigues del Barça, del Madrid o del City. Però el Sabadell és el millor club del món". Per a la Mar, en canvi, no és incompatible seguir l'actualitat blaugrana i ser arlequinada. "El Sabadell és el tercer club de Catalunya. Hem d'aconseguir que la gent jove ho sàpiga, que pot anar perfectament al Camp Nou o a Cornellà, però també a la Nova Creu Alta. Jo sempre hi he anat amb la família, amb els meus pares i ara porto la meva filla. Encara recordo la primera samarreta que em van regalar", narra Molina.

Mena, per la seva banda, tenia un costum ben curiós. "Retallava sempre el resultat del Centre d'Esports i feia com un arxiu de tots els partits de la temporada. M'encanta guanyar el Terrassa, penso amb especial il·lusió en un derbi que va acabar 5-0". Aviat podrà tornar a gaudir d'un altre duel d'aquesta alçada a la Copa Catalunya. 

L'essència arlequinada: present i futur

El Sabadell i patir han anat de la mà en moltes ocasions, però no és el cas d'aquesta temporada, ara per ara. És per això que els representats es mostren molt positius amb la dinàmica i tots tres estan d'acord: feia anys que no veien un Centre d'Esports amb aquesta identitat i caràcter, solidesa i eficàcia. "Ferran Costa té una idea molt clara del que vol fer i això dona personalitat a l’equip". Segons el Joan, la feina del míster és una de les claus, com també "la cohesió que han creat dins del vestidor". "Soc molt optimista, però s'ha d'anar partit a partit, xino-xano", la tinenta es troba en la línia del mateix entrenador arlequinat. No mirar més enllà del dia a dia.

Entre el realisme d'unes xifres espectaculars i la prudència, el Santi, membre de la Penya Arlequinada Jordi Bransuela, ho té clar. "Aquest conjunt pot optar al play-off, però l'objectiu real és estabilitzar-se a la categoria de bronze". Fuoli sota pals, Urri i Quadri fent parella al mig, Káiser o Astals són alguns dels jugadors que destaquen, tant per qualitat com per lideratge. "El Chino és un referent, quan veus que hi ha persones de la ciutat que els va bé, te n'alegres doblement, és important cuidar el futbol base. Després del descens a Lugo, la cara del David no era igual que de la resta, amb això ho dic tot", sentencia Valls.

Tot plegat està sumant en positiu per crear unes sinergies fantàstiques entre l'afició, així ho analitza el d'ERC. "Potser és gràcies a la feina de les penyes que estaven mortes i han revifat o a la visibilitat a les xarxes, però últimament hi ha més joves que mai al camp. A la gent ja no li fa vergonya portar la samarreta, sinó que la demana i això és molt gran". Recentment, s'ha superat la xifra dels 6.000 socis, un fet històric del s. XXI.

"Feia molt de temps que no tenien tanta massa social, i aquest és el primer pas. Hem de donar suport, no només des del punt de vista institucional, sinó també des de l'afició i a partir d'aquí pujar de categoria segurament serà un al·licient. Hem vist grans entrades com la de la Copa del Rei", opina el regidor dels comuns. I és que coincideixen que establir-se al futbol professional donaria un impuls extra necessari pel club, com també per la ciutat fomentant el sentiment de pertinença. 

Un estadi massa 'vintage'?

Ser un club històric és equivalent a tenir un estadi com a tal. Ara bé, el missatge que transmeten des del Centre d'Esports, en veu del president Pau Morilla-Giner i el dels polítics arlequinats va en la mateixa línia: la Nova Creu Alta s'ha quedat antiga i necessita adaptar-se als nous temps. "Com a Ajuntament, crec que s'ajuda el Centre d'Esport Sabadell i és veritat que l'estadi és nostre. És un equipament municipal i quan es demana alguna cosa, s'estudia i s'ajuda, però sí que és veritat que s'ha quedat antic. El marcador ens fa viure com si estiguéssim als anys 80 i hi ha altres zones que s'haurien d'actualitzar. És important pujar de categoria, crec que això ens dona peu a més possibilitats", explica Molina com a representant del govern socialista.

Club i consistori mantenen un acord des del 2022 i l'entitat fa èmfasi que cal millorar l'experiència de l'aficionat i per això creu que és necessari un major suport municipal. "El problema és el model de negoci del futbol, perquè això és una concessió d'un equipament municipal i, per tant, té unes limitacions administratives. En el conveni que s'hauria de fer, els inversors també haurien de posar molts diners i tenir molts anys, però al final el model de negoci en aquesta categoria no dona. L'Ajuntament ha de fer el màxim que pugui, però tot té uns límits. Hi ha la gespa, podríem parlar del marcador però també dels serveis, els lavabos, els accessos... És un estadi molt maco però és vell", reflexiona el Santi.

"Una cosa és la idea i l'altra aterrar-la a l'espai públic o, en aquest cas a l'estadi. Tot depèn de normatives i concessions, però quan s'ha volgut estudiar alguna qüestió s'ha parlat amb el club i, si s'ha pogut, s'ha pogut, i si no s'ha pogut, no s'ha pogut", reitera la Mar. El Joan ho té clar tenint en compte els precedents. "Si pugem, s'hauran de fer reformes perquè no és la primera vegada que passa. Les exigències de la lliga professional no són les mateixes que ara. Aquí també ens hem de posar les piles", afegeix Mena.

Un altre dels capítols oberts fa un temps és el de la 'fan zone' i així ho veu el d'Esquerra. "Amb aquesta idea el que jo entenc és que els propietaris busquen models de generar diners. Si ells creuen que això els generarà beneficis que repercuteixin a les instal·lacions, doncs no serem ningú per discutir-los. Al final, no sé qui triarà les prioritats". El futur marcarà quines seran les pròximes passes en aquest sentit, el CES podrà jubilar el marcador 'triceràtops', el deixaran i n'afegiran un altre d'electrònic o continuaran comptabilitzant gols i minut de manera 'vintage'?

Davant d'actes violents, tolerància 0

Cert és que aquesta temporada, en general, tot són flors i violes, però sempre hi ha qui va al camp per buscar baralla. Enguany no ha estat l'excepció, després del duel contra el Nàstic de Tarragona es van denunciar diversos incidents com una pallissa, insults i mostra de simbologia nazi. El club va ser contundent i va decidir actuar sancionant 5 persones. Els regidors tampoc dubten: tolerància zero contra qualsevol tipus de violència a l'estadi i fora d'ell. De fet, ja es va impulsar una moció en aquest sentit fa uns mesos.

També estan d'acord que l'actual directiva ha actuat amb eficàcia davant d'aquests casos. "Hem tingut directives passades i d'altres clubs catalans que no només no han fet res sinó que han impulsat per la porta del darrere determinats grupúscols d'ideologia neofeixista. Aquest és un problema social que té el món de l'esport. Per desgràcia, els discursos d'odi estan tornant a sortir sense complexos. La responsabilitat de l'afició és molt important", sentencia el portaveu de Sabadell En Comú Podem que recorda que darrerament s'han desplegat pancartes per denunciar aquests comportaments a les graderies. 

"Per desgràcia al club se'l va associar amb ideologies feixistes en un passat i això no pot ser, hem d'estar molt contents de les últimes decions que han pres per erradicar la violència", reitera el Santi i també la Mar. "Totalment d'acord. Al futbol hi anem a passar-nos-ho bé, per tant, xapó amb la directiva sancionant aquests comportaments". 

Com van viure l'últim ascens?

En preguntar-los per l'ascens de Múrcia la Mar és ben ràpida. "Hi ha coses que no s'expliquen... va ser intens!", riu la tinenta. "Quan mon pare penja la bandera al balcó significa alguna cosa i això és el primer que va fer quan vam tornar de Múrcia". El Santi també va haver de córrer d'allò més perquè estava veient el partit des de 'La Condomina'. "La sensació que em va donar és que jo els vaig deixar de veure celebrant al mig del camp, me'ls vaig trobar a l'Ajuntament i no havien passat ni dos segons de l'alegria que portaven", una alegria, òbviament compartida pels tres representants que van veure en directe com Káiser agafava el micròfon i entonava càntics a ple pulmó enmig del saló de plens.

"El moment de veure la plaça Sant Roc a vessar va ser meravellós, al final la gent s'enganxa quan puges", coincideixen. "És la segona celebració que visc com a regidor, perquè vaig ser-hi a la d'Ipurúa el 2011", relata el Joan i esperen que no sigui l'última. Tres veus, tres partits, tres maneres de viure el futbol però el mateix motor: l'amor als quadres arlequinats. "El Centre d'Esports és unió. Podem discutir, però l'escut sempre ens fa trobar un punt en comú, és com una vàlvula d'escapament". Perquè no falla, cada dilluns, peti qui peti, aquests polítics fan la comentada del partit que el CES de la setmana.