Amb només disset anys, a punt de complir la majoria d'edat, per a Fran Rivera trepitjar la gespa d'Olímpia és com estar a casa. L'extrem ha tornat a somriure després d'un temps allunyat dels terrenys de joc per lesió, i a més, ho ha fet veient porteria amb el juvenil i disputant minuts a la Copa Catalunya. "Estic molt feliç, ho necessitava, i més tenint en compte com va l'equip. Al principi estava molt trist, he tingut alts i baixos i la família i els amics sempre han estat al meu costat en aquest procés". En la seva curta carrera esportiva, però, si alguna cosa té clar el jove és la fidelitat al Centre d'Esports. "Més que un jugador del futbol, em sento un jugador del Sabadell. Em sento important pel club i sempre estaré agraït per la confiança," afirma sense dubtar a la sala de premsa Miguel Quereda, naturalment, amb una pilota enganxada al peu.
Rivera es defineix com un noi normal i proper, de Can Rull de tota la vida i molt dels seus. Criat en el si d'una família molt futbolera, el Marco Asensio és un dels seus referents pel que fa a joc. Ara bé, s'emmiralla especialment en figures que l'acompanyen cada dia. "El meu pare i el meu avi són els meus ídols", s'emociona mentre explica que no se'n perden una! Com tampoc el seu germà, amb qui té una gran relació. "Ell també jugava a futbol, però no era el seu fort..." explica entre riures. Perquè una de les parts més especials de competir amb el club de tota la vida és sentir el suport dels que l'estimen setmana a setmana a les graderies d'Olímpia. "No podria descriure en paraules el que són per a mi".
- Rivera fent tocs al túnel de vestidors
- David Chao
El sabadellenc és una de les promeses de l'obrador arlequinat i forma part del Projecte Lino, l'aposta del Sabadell per blindar talents emergents com ell i no repetir errors del passat. Un programa ideat per formar i cuidar les estrelles del futur, però alhora crear valor de marca. L'encaix per donar importància a la feina feta i que aquesta es vegi reflectida amb un impacte econòmic pels interessos arlequinats. El cas més clar fins ara és el de Javi Morcillo, aquesta temporada a la pedrera de l'Atlético de Madrid. Però hi ha altres noms a banda de Rivera com Alonso Zamora o Ethan Tafara que també van sobrats de qualitat i són el futur del club. Al cap i a la fi es tracta de treballar amb ells i per a ells de manera transversal amb l'objectiu que tothom surti guanyant.
Tot i la seva joventut, el Fran ja porta una llarga carrera al Centre d'Esports, passant gairebé per totes les categories. Amb només onze anys ja competia defensant els colors del FutbaseCES. "Estàvem a Preferent i vam pujar a Divisió d'Honor. Compartia vestidor amb el Xavi Fernández i encara avui segueixo amb ell, és un molt bon company meu". El Fran i el Xavi, des de ben petits han crescut plegats aprenent els valors arlequinats.
- El jove jugador del Juvenil `A` forma part del `Projecte Lino`
- David Chao
Preguntat pels seus millors moments, el futbolista va fer el salt de qualitat definitiu al Juvenil 'C', en només un any va tastar tres categories fins a debutar amb el Juvenil 'A'. També ha viscut trasbalsos esportius com el descens a Mallorca amb Pau Fernández i Morcillo com a màxims exponents d'aquell equip o la recent lesió. Però si s'ha de quedar amb un record que l'ha marcat per sempre, ho té clar: el debut amb la primera plantilla fa gairebé un any. "Vaig renovar contracte i aquella mateixa setmana, el dia d'abans, em van dir que havia d'anar allà a Lleida a jugar la Copa. Les hores prèvies estava nerviós i ho vaig explicar als amics i la família". Rivera somriu quan recorda aquell 18 de desembre boirós i afirma que estava convençut que no jugaria. "Quan el míster em va cridar per escalfar pensava que era el 'paripé', però quan vaig trepitjar la gespa els nervis van marxar". Als setze anys el Fran ja havia complert un dels somnis de la seva vida.
- Rivera anotant un gol amb el Juvenil `A` contra el Cornellà
- Juanma Peláez
Com ell mateix remarca, la seva rutina a banda de la faceta esportiva és molt tranquil·la. De prendre alguna cosa amb els amics a jugar a pàdel o al FIFA. Hàbil amb les raquetes, té un curiós talent ocult: el tenis platja. "Vaig ser subcampió de Catalunya de més petit", recorda el jove que admet que ha hagut de renunciar a algunes bogeries adolescents. "Si un divendres no puc sortir perquè tinc un partit el dissabte, jugar m'agrada molt més. Llavors, no és un problema”, assegura enfocat. Una professionalitat que de vegades l'ha portat a tenir un excés d'autoexigència, que ha après a gestionar amb l'ajuda psicològica des del club.
Amb tota una carrera esportiva per viure, el millor consell que la promesa arlequinada vol transmetre als qui comencen el seu camí al món del futbol és clar. “Primer, que gaudeixin. Si gaudeixes, tot acaba arribant per una cosa o per una altra. Els nens i nenes tan petits no han de pensar en una altra cosa que no sigui passar-s'ho bé al camp”. Ben cert és que, probablement, aquesta filosofia és una de les claus de la seva gran evolució al Centre d'Esports Sabadell.
- A punt de fer els 18 anys, ja ha disputat diversos partits de Copa Catalunya amb el primer equip
- David Chao
