Després d'aconseguir un ascens per a la història, repassem quines van ser les reaccions dels jugadors arlequinats durant el merescut bany de masses sobre la gespa de la Nova Creu Alta.
El capi, Rubén Martínez
Ell va arribar al club amb una idea clara: tornar-lo al futbol professional en dues temporades. "Era un repte difícil d'entrada des de la Segona RFEF, però ho vaig parlar amb el Lucas (Viale) i hem treballat molt bé dia a dia". No s'equivocava. El CES ha passat de viure la pitjor cara de la moneda a Lugo a despertar l'èxtasi d'una ciutat. Sempre acompanyat de la seva família, l''avi' no podia contenir l'emoció de viure el seu quart ascens en sis anys. "Això és increïble, poder celebrar-ho amb la nostra gent d'aquesta manera és inoblidable".
Kaiser, un guerrer fins al xiulet final
Tot i no haver viscut una temporada fàcil per culpa de les lesions, el central valencià ha tornat a demostrar la seva tenacitat davant les adversitats. "Era inimaginable aconseguir dos ascensos seguits, un d'ells al futbol professional, estic molt emocionat i feliç de poder viure tot això aquí, és un luxe", narrava minuts després del final del partit. "El més important és l'èxit col·lectiu i ara tindré temps d'operar-me per tenir una bona recuperació. Sincerament, el que més m'omple és que m'ho he deixat tot fins a l'última gota de suor".
Bonaldo, una qüestió de fe
El brasiler reconvertit en defensa també és un dels repetidors i és conscient que el grup ha fet història. "És difícil expressar l'emoció que sentim, és un moment que recordarem tota la nostra vida i explicarem als nostres fills i nets", apuntava un altre dels capitans. "Jo sabia que sí, que podíem aconseguir-ho. Fa poc més d'un any, no estava passant un bon moment. Vaig estar a punt d'operar-me el genoll i fins i tot vaig pensar tornar al Brasil i deixar el futbol", recorda molt emocionat. "Va ser aleshores quan Déu em va dir 'fill meu, els pròxims anys seran els millors de la teva vida', i com veieu, ho ha complert".
Joel Priego, el soldat de Ferran Costa
Un dels jugadors amb més minuts i impacte a la plantilla enguany és Joel Priego. Procedent precisament del Zamora, el manresà va arribar al Temple amb il·lusió i ganes de demostrar el seu talent a la parròquia arlequinada. No s'ha guardat ni un sol esforç. "Sabia que érem un grup molt bo, que podíem estar a prop d'aconseguir una cosa bonica. Quan anaven passant les jornades, veies que l'equip tirava, que no ens quedàvem enrere i finalment ens hem emportat el premi gros". I és que Priego també fa èmfasi en el gran paper que ha jugat l'afició. "Hem fet vibrar a tota una ciutat", assegura. "Estarem moltes hores junts, ho celebrarem amb tothom que vulgui i no pararem".
Sergi Segura, reivindicant-se a la categoria
Un cop celebrat l'ascens a Múrcia, Sergi Segura va fer una publicació a 'X' explicant que li havien dit que no tenia nivell per jugar a la Primera Federació. Ara, des que va arribar al Temple al mercat d'hivern de la passada campanya, i tot i algunes lesions, ha demostrat amb escreix que s'equivocaven. "Semblava molt difícil, però el futbol és així. Hem lluitat, amb el suport de l'afició ha sigut una bogeria, perquè en els partits més importants sempre han estat i ens han ajudat", així agraeix el de Vila-real el suport dels arlequinats, després dels tres 'sold out' consecutius a la Nova Creu Alta. "Així és molt fàcil jugar".
