El treball actiu, clau en la recuperació de lesions: així és la fisioteràpia del present i del futur

El Jordi Callís i el Xavi Camps eren companys de classe, "ens coneixem des de la universitat, mai havíem treballat junts, però sempre hem estat en contacte". Actualment, uns anys més tard, són la parella de fisioterapeutes de la primera plantilla del CE Sabadell en la tornada a la Primera Federació. La seva tasca és una altra de les peces que vertebra l'èxit d'un equip amb la col·lectivitat com a eix principal. Vinculats al futbol des dels seus inicis, Callís fa quatre temporades que està al Centre d'Esports i les ha vist de tots colors. "Vaig arribar després del descens de Segona, ha sigut complicat. L'any passat amb l'ascens, una mica millor". En canvi, Camps debuta provinent de l'antic Levante Badalona (l'actual FC Badalona Women) i també ha format part de les files de l'Eibar Femení, els dos conjunts a la Primera Divisió. 

Des de l'inici de campanya, s'ha posat el focus en la importància de treballar el cos. Els jugadors van passar per les seves mans per muntar un pla de prevenció de lesions individualitzat, evitar repetir antecedents i començar a to. Una de les grans novetats és el fet que tots dos conviuen en el dia a dia arlequinat. "L'any passat venia un dia cada 'fisio', parlàvem constantment, però, així i tot, et perdies coses. Ara, ens podem repartir la feina, un va al camp i l'altre al gimnàs, per exemple. Sabem què ha fet cadascú de primera mà i tot és molt més ràpid", destaca el Jordi.

A més, sempre treballen amb previsió, tenen programades les sessions de l'endemà i una comunicació constant, especialment, amb el readaptador i el preparador físic, el Gerard Alís i el Remi Chery. "És difícil trobar l'equilibri entre serveis mèdics i cos tècnic, però ens escolten molt. La part complicada és la gestió: com i quan donar la informació, sabent que no sempre ens donaran la raó. La decisió final en cas de dubte és del Remi i el míster", remarca el Xavi, conscient que, moltes vegades, les notícies que donen no són les més agradables.  

A tot plegat se sumen els contratemps d'última hora. "Com que no tenim la figura del doctor als entrenaments, ens toca fer la primera valoració. Disposem d'un ecògraf per tenir aquesta primera impressió abans de la ressonància, avisem a l'Agustín, que confia 100% en nosaltres i si es veu molt clar que hi ha una lesió fa tots els tràmits per fer les proves. El jugador queda fora de la dinàmica de grup fins que no es coneix el diagnòstic final", expliquen els companys.

Un cop concretat aquest diagnòstic, comença el 'pla tornada' amb l'objectiu que l'esportista pugui recuperar les sensacions que tenia abans de la lesió, fer que es noti el mínim possible que porta un temps aturat. "Intentem evitar una desadaptació, si una persona es fa mal al quàdriceps, la idea és que treballi tota la resta del cos. En general, la primera setmana el jugador ja es mou d'alguna manera". De fet, l'evolució de la fisioteràpia ha anat dirigida en aquesta línia. "Fem molta teràpia manual, massatges, punció seca, INDIBA, ganxos... però el treball actiu és el que farà que el cos curi. Una persona que passa vuit cops per la camilla i no trepitja el gimnàs no es recuperarà amb tanta eficiència". 

Aleshores, quan es decideix que el futbolista pot tornar a competir amb garanties? La base són les dades objectives resultants del GPS i les proves de força. "Evitar les recaigudes del tot no ho farem, però intentem que el jugador estigui el més segur possible per tornar al camp", asseguren. "Les lesions que són de desgast articular, per exemple, són complicades perquè nosaltres només podem pal·liar el dolor". En aquest sentit, la col·laboració del grup és un aspecte que valoren molt positivament. "L'equip és madur, no hem vist exageracions de por o pressa", remarca Camps. "Abans era més fàcil trobar jugadors que deien 'estic bé, vull jugar'. Has de conèixer-los per saber si et diuen la veritat". 

Pel que fa al rendiment esportiu, es mostren prudents però molt satisfets. "Venint d’on venim, és complicat. Pensava que estaríem més a la zona de patir, però aquest equip té alguna cosa, l’ambient és diferent aquest any", afirma content el Jordi. "Arribant des de fora, pensava que l’objectiu seria mantenir categoria i estic sorprès que l'equip vagi tan bé", confessa el Xavi. Plegats han demostrat fer un gran tàndem, que reflecteix que el seu paper va molt més enllà de saltar al camp amb el 'doc' quan hi ha urgències durant el partit.