Últim cap de setmana d’‘Els Pastorets’

La temporada d’Els Pastorets a Sabadell arriba al seu final. Aquest cap de setmana serà l’última oportunitat per veure la tradicional obra nadalenca escrita per Josep Maria Folch i Torres. El Teatre La Faràndula, situat al Centre, ofereix una funció dissabte 15 de gener i una altra el diumenge 16 –totes dues a les 18 h–. El Sant Vicenç, situat a la Creu Alta, també n’ofereix dues. En el seu cas, però, tindran lloc a les 17.30 h. Encara hi ha entrades disponibles per poder veure l’obra als dos llocs. Es poden comprar en línia o bé el mateix dia de la funció de forma presencial a la taquilla dels teatres. Dit això, tot i que es mantenen les restriccions a la cultura per aturar els contagis de coronavirus –la limitació d’aforament se situa al 70% en espais tancats–, les entitats les tornen a entomar amb comoditat. De fet, ja havien previst una venda d’entrades inferior a les capacitats dels recintes. Tant la Joventut de la Faràndula com el Teatre Sant Vicenç ja van preveure un volum de venda inferior i apte per als espais on es duien a terme els actes. Això els ha permès ajustar-se fàcilment a les noves restriccions d’aforament decretades per la Generalitat. En el cas de la Joventut de la Faràndula, el col·lectiu torna a posar sobre l’escenari els actors per fer Els Pastorets després que l’any passat les restriccions sanitàries van obligar a cancel·lar la cita. Enguany, a falta de les dues últimes funcions, s’estima que hi hauran passat unes 5.000 persones. L’organització ha optat per dos equips d’actors, perquè en cas de detectar algun cas de Covid, no afecti la proposta teatral.

El Sant Vicenç manté el ritme de vendes

El Teatre Sant Vicenç, que l’any passat sí que va poder fer Els Pastorets, tot i que en format reduït, ha mantingut el ritme de venda d’entrades de cada any i espera omplir l’aforament permès per a les dues últimes funcions de dissabte i diumenge. Aquesta temporada, sense gaires novetats respecte a altres anys, Els Pastorets continua sent una obra entretinguda que impacta visualment amb elements corporis en ambientacions com la del bosc (arbres, boira) i la de Betlem, que demostren detalls arquitectònics i de disseny hàbilment calculats. I, també, és clar, en les manifestacions identitàries com la sardana o els cuplets reivindicatius que prenen caràcter cívic. A més, la coordinació d’efectes de so, esclats de petards del dimoni i el vestuari fantasiós arrodoneixen la riquesa estètica del conjunt. Entre les individualitats, cal destacar el Lluquet i el Rovelló, amb intervencions fluides que denoten l’experiència assolida en els rols les darreres temporades.