Hi ha ciutats que esperen.
Esperen que arribin inversions, que altres administracions resolguin els seus problemes o que algú decideixi quin paper han de jugar.
I després hi ha ciutats que entenen que el futur no arriba sol. Que cal anar-lo a buscar, construir-lo i tenir la capacitat de prendre decisions quan apareixen les oportunitats.
Sabadell ho ha fet moltes vegades al llarg de la seva història. Ho va fer quan es va convertir en un dels grans centres industrials de Catalunya i va fer de la iniciativa, l’emprenedoria i la innovació una part essencial del seu caràcter. El progrés no consisteix només a aprofitar les oportunitats que apareixen, sinó també a crear-les, com es va fer llavors i com estem fent ara.
Per això, les dues notícies que aquesta setmana hem compartit amb la ciutat tenen un significat que va molt més enllà dels projectes que representen.
D’una banda, l’antiga Caserna de la Guàrdia Civil torna definitivament a Sabadell i acollirà les futures consultes externes del Parc Taulí. De l’altra, hem posat la primera pedra del futur Campus de Ciències de la Vida i de la Salut de la UAB a l’Artèxtil.
Són projectes diferents, però responen a una mateixa idea: identificar què necessita la ciutat i transformar espais amb història en oportunitats de futur.
Durant massa temps, el patrimoni s’ha entès només com allò que calia conservar. Però una ciutat manté viu el seu patrimoni quan és capaç de donar-li una nova utilitat i posar-lo al servei dels reptes i les necessitats del present.
Això és el que hem fet amb la Caserna. I és el que estem fent amb altres espais que formen part de la història de Sabadell. La Casa Grau i l’antic Museu del Gas es convertiran en el futur Sabadell Centre de Cultura; la Nau Sallarès i Deu acull una escola de restauració amb vocació de referent al país; i el Vapor Pissit es recuperarà per ampliar els serveis a la ciutadania. Projectes diferents que comparteixen una mateixa visió: aprofitar el potencial dels espais que ja tenim per generar noves oportunitats, reforçar la capitalitat de Sabadell i posar el patrimoni al servei de les necessitats i les aspiracions de la ciutat.
Perquè recuperar aquests espais és molt més que rehabilitar edificis. És generar activitat, atraure talent, crear oportunitats, reforçar la cohesió urbana i continuar construint una ciutat amb més ambició i més capacitat d’influir en el seu entorn.
L’Artèxtil és probablement la millor expressió d’aquesta idea. Un dels grans símbols de la Sabadell industrial es convertirà en un campus dedicat a formar professionals de la salut, impulsar la recerca i generar coneixement. Allò que en un moment de la nostra història va ser motor econòmic es transformarà ara en un dels motors del futur.
I això ens porta a una pregunta fonamental: quina ciutat volem ser?
Moltes ciutats de l’entorn de Barcelona han acabat assumint el paper de ciutat dormitori. Ciutats on la gent viu, però estudia, treballa o fa vida en altres llocs.
Nosaltres no hem volgut mai això per a Sabadell.
Volem una ciutat on es pugui viure, però també estudiar, investigar, emprendre, treballar, comprar, gaudir de la cultura, practicar esport i desenvolupar un projecte de vida complet. Una ciutat amb indústria, empreses, universitat, comerç, cultura i esport. Una ciutat que no es limita a observar el que passa al seu voltant, sinó que decideix què vol ser i treballa per fer-ho possible.
Això també és capitalitat.
Perquè la capitalitat no és només una qüestió de dimensió o de proximitat. Es construeix quan una ciutat genera coneixement, forma professionals, ofereix serveis al territori, atrau talent, crea activitat econòmica i impulsa projectes que tenen impacte més enllà dels seus límits.
Sabadell és capital i exerceix com a capital. I una de les transformacions més importants dels darrers anys ha estat precisament aquesta: hem deixat de preguntar-nos què podia arribar a Sabadell i hem començat a treballar perquè les coses passin.
Perquè una ciutat no pot limitar-se a administrar el que ja té. Ha de preguntar-se què pot arribar a ser.
Acceptar que les coses són com són també és una decisió. Nosaltres n’hem pres una altra: la de projectar-nos cap al futur i construir les oportunitats que volem per la ciutat.
Perquè el futur no és allò que arriba. El futur és allò que decidim construir. I amb la Caserna i l’Artèxtil, Sabadell torna a demostrar que no espera que passin les coses: treballa perquè passin.