Refugis climàtics: oasis d’estiu més enllà de la teoria? "No són la panacea"

El concepte de refugi climàtic arriba a Sabadell. La tendència a viure estius cada vegada més calorosos ha fet proliferar aquests espais, entesos com a zones de confort tèrmic i protecció davant la pujada del mercuri. La seva implementació s'ha ampliat, amb nous punts en el mapa de la mà d'Ajuntament i Generalitat. L'últim a sumar-se a la ciutat és a Torre-romeu. La mesura, impulsada pel Departament de Drets Socials i Inclusió, s'emmarca en l'obertura de dinou refugis climàtics aquest agost arreu de Catalunya. Els centres cívics són precisament equipaments que integren l'oferta. Però casos com el Casal Cívic i Comunitari Sabadell Centre romanen tancats tot el mes.

Des d'un punt de vista teòric, la definició és clara: "és un espai, obert o tancat, que protegeix contra els impactes més extrems del canvi climàtic", sintetitza Isabelle Anguelovski, investigadora de l'ICTA-UAB. L'experta assenyala l'aparició d'espais en funció de diversos factors -pluges intenses, calor, fred...-. "Es pot expandir a altres necessitats extremes, però en ciutats mediterrànies és sobretot una resposta a la calor", precisa. El catedràtic de Geografia de la UAB David Saurí afegeix una impressió. "No crec que sigui un concepte extensament conegut. En la literatura científica té més tradició, però per a la població és molt nou. És una idea molt urbana que té sentit sobretot en les ciutats, on hi ha menys vegetació", puntualitza.

Els primers refugis van néixer després de la pandèmia. "Són fruit d'una política pública emmarcada en l'emergència climàtica. Sobretot, està pensada per a les persones vulnerables exposades a les onades de calor. S'ha pres consciència de la nova normalitat. Abans ja existia en llocs com els Estats Units, on huracans o altres catàstrofes obligaven a respondre a l'emergència amb zones habilitades. El més interessant d'aquí és que està pensat per tot l'estiu", resumeix la mateixa Anguelowski. El model s'ha importat d'altres indrets del món. "Veiem l'aposta per refugis climàtics més artificials, com a l'Àsia, on fins i tot s'obren oficines bancàries o grans magatzems sota el paraigua de refugi", analitza Saurí.

Un llistat de refugis que creix

Sabadell compta amb més d’una vintena d’equipaments municipals climatitzats. Potser el lloc més paradigmàtic per a fugir de les brases són les piscines. "Ho concebem més com a espai d'oci que com a refugi climàtic. En part, perquè hi entres pagant", expressen la Laia i la Sílvia a Can Marcet. El Diego i la Raquel també parlen de la butxaca. "Passejar pel carrer a aquestes hores és impossible. En el cas de la piscina, no deixa de ser un refugi com sempre ha sigut la platja o anar al bar. El pròxim pas és tenir una xarxa amb espais gratuïts, perquè no és un caprici, sinó una necessitat per a molta gent". Ara han aparegut com a alternativa les fonts ornamentals com les del passeig de la plaça Major. Un format que s'estén a la comarca.

Per a la investigadora de la UAB, el repte és expandir l'oferta. "Està molt bé que municipis més petits apostin per un model així. En general, parlem d'un entorn amb pocs parcs naturals i zones verdes i els refugis són importants. Cal densitat i accés a cinc minuts de casa", remarca sobre l'objectiu. Un altre aspecte és la concreció dels llocs. "És clau que siguin refugis climàtics reals. Hi ha museus o locals com les farmàcies o els comerços que funcionen com a refugis. És una xarxa extra, i està bé densificar, però cal un horari i una xarxa suficient. Molts refugis no sempre estan oberts. Fan falta espais on hi hagi activitats que possibilitin una llarga estada. I que siguin gratuïts. Si penses en les piscines, existeixen diferències econòmiques entre unes i altres. No és un refugi climàtic per a tothom si has de pagar", reflexiona.

Anguelovski apunta a l'administració per a garantir la cobertura, més enllà de l'enginy dels veïns. "Hem de veure dins de la llista quins són accessibles a tothom. Requereix inversió, pedagogia, inclusió... Un estudi recent ens deia que un 30% de la gent no surt de casa durant una onada de calor. No utilitza cap refugi. Has d'anar a aquest grup". Mentre el llistat s'allarga sobre el paper, molts usuaris coincideixen que en la pràctica punts com les biblioteques estan tancades. Només la Vapor Badia es troba operativa aquest agost després de la reobertura. "Venim habitualment. Fa dos anys que vam venir des de Barcelona i allà s'ha instaurat molt més la concepció de la biblioteca com a refugi climàtic", detecta l'Emília Domingo. El Josep Anton Gutiérrez creu que cal temps perquè arreli. "No veig massa impacte com a refugi climàtic. És una bona idea, però els horaris condicionen que la gent ho vegi com un lloc de garanties on anar quan fa calor", diu.

La qüestió no és aliena al debat polític. Un dels grups municipals que s'ha mostrat més actiu en aquest camp és Sabadell En Comú Podem, que vol que cada districte tingui un refugi climàtic. La proposta del partit inclou que els equipaments fixin un horari d’obertura ampli, de 9 h a 23 h, i comptin amb un programa de dinamització per als usuaris. Alhora, insisteixen en la importància que estiguin actius durant els mesos de juliol i agost. Tot plegat, amb una certa independència i funcionament orgànic, més enllà d'un model que "aprofita" llocs ja existents i amb altres funcionalitats en el dia a dia.

Sigui com sigui, les veus comparteixen el diagnòstic i demanen que l'adaptació d'equipaments vagi lligat a potenciar llocs amb ombra i aigua naturals. "Es fa una llista de refugis climàtics a l'engròs i potser no acaben sent tots efectius. Tenir espais tancats és una contradicció", remarca Saurí, que veu imprescindible la naturalització de les ciutats, més enllà de climatitzar i instal·lar aires condicionats en els edificis. "Els refugis no són la panacea ni la solució per a tot i cal una política estructural activa de millora dels habitatges, transport i el model de ciutats en general. És una de les respostes, però les accions són globals", tanca Anguelowski.