La població de Sabadell augmenta. En l’última dècada, la ciutat ha guanyat 1.500 veïns de mitjana a l’any. Som 222.177 habitants i l’Idescat projecta que el 2031, com a mínim, en serem 230.000. El creixement de la població estarà condicionat a la creació de nous barris i canvis transcendentals en matèria d’urbanisme i habitatge, però els experts i agents econòmics i socials van més enllà i es pregunten: què li fa falta a Sabadell per a créixer i fer-ho bé?
1. Planificar la ciutat a llarg termini
Sabadell creixerà en els pròxims anys. L’Idescat ha projectat tres escenaris, segons la fecunditat, l’esperança de vida i els fluxos migratoris, que situen la ciutat en 247.458, 237.149 o 230.761 habitants l’any 2035. És a dir, hi haurà 8.000 veïns més, pel cap baix, d’aquí a una dècada.
Segons l’arquitecte urbanista, Manel Larrosa, el creixement estarà “condicionat al desenvolupament de barris existents”, com Can Gambús, i altres “zones amb potencial”, com la cornisa entre Torre-romeu i el cementiri i el sector de Cifuentes, pendent d’una modificació del Pla General d’Ordenació Urbana (POUM). On avui hi ha hortes il·legals, hi ha 2,6 hectàrees per a habitatges i empreses.
2. Resoldre la falta d'habitatge disponible
“Serem més de 230.000 sabadellencs... La pregunta és: on els posarem?”, es qüestiona el responsable de la comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Transport de Cambra Sabadell, Pere Puig Ysern. L’accés a l’habitatge és el principal problema a Sabadell i arreu del país, i s’ha de corregir, segons el representant de l’entitat.
La construcció de nous habitatges ha remuntat des de 2019, fins arribar als 521 pisos nous, segons el departament d’Habitatge de la Generalitat.
- Habitatges en venda a Sabadell
- Víctor Castillo
La ciutat ha viscut dels habitatges construïts en el ‘boom’ immobiliari dels anys 2000 massa temps. “Hem estat molts anys construint per sota el que demandava el mercat i ara ens hem quedat molt per sota del que necessitem”, constatava fa uns dies el delegat del COAC al Vallès, Fermín Aparicio, al Diari. Entre 2004 i 2007, la ciutat guanyava més de 1.200 pisos a l’any. El doble que ara.
Puig Ysern defensa que, abans de planificar una estratègia entre els agents públics i privats, l’Ajuntament ha d’entomar dos grans canvis legals: “S’han de preveure nous desenvolupaments urbanístics i canviar la normativa per permetre més densitat dins de la ciutat”.
Amb la planificació actual, només queda un 10% de superfície disponible per a construir a Sabadell, fet que limita una estratègia d’habitatge sigui en clau local o autonòmica, com defensa Larrosa: “L’estratègia d’habitatge ha de ser de país”.
En habitatge social, la ciutat espera les noves promocions a Can Gambús. En cinc anys, només s’han afegit 37 pisos de lloguer social de Vimusa (+4,9%).
3. Contra la ciutat dormitori: viure i treballar a la ciutat
A Sabadell hi viuen 222.000 persones. En canvi, hi ha feina per a 80.000, segons l’INE i l’Observatori d’Economia Local (2024). El desequilibri entre població i treball s’ha corregit lleugerament: en cinc anys: el creixement de llocs de feina (+9,1%) ha superat el creixement demogràfic (+3,9%).
Per a Larrosa és insuficient: “No som una ciutat dormitori. L’Ajuntament ha de buscar una especialització, com ha fet Barcelona amb la tecnologia”, defensa Larrosa, que identifica el Sud-oest i l’estació del Sud, l’Eix Macià i Can Roqueta com a zones que s’haurien de reconvertir en activitat productiva més puntera. “La gent ve sola a viure, les empreses s’han de buscar”, argumenta.
4. Transport públic dins del Vallès
El Vallès està ben connectat amb FGC i Rodalies amb Barcelona, però el transport públic dins de la mateixa comarca és “insostenible”, segons el portaveu de la Plataforma pel Transport Públic al Vallès, Marc Taulats. Es posa les mans al cap quan hi pensa: “Per anar de Sabadell a Mollet en transport públic és un drama. Trigues més d’una hora”, lamenta.
Segons el Pla Específic de Mobilitat del Vallès, hi ha més vallesans que es mouen cada dia dins dels municipis de la comarca que no per anar a Barcelona. L’expert de transports proposa crear una trama d’autobusos vallesana que connecti tant nuclis de població com els polígons.
5. Si hi ha més veïns, calen més serveis
Una de les màximes preocupacions dels experts consultats pel Diari és el cost que tindrà l’augment de població si no es preveuen més i millors serveis públics. La ciutat ja ha viscut un augment de la càrrega als serveis sanitaris, per exemple. Alguns caps, com el Centre i Gràcia/Merinals, atenen un 10% més de població que fa una dècada.
“Créixer és bo, però hem de créixer bé”, argumenta Puig Ysern, que avisa de les possibles conseqüències d’una mala planificació: “Si no dimensionem bé els serveis públics, les escoles, el sistema de salut i les infraestructures poden col·lapsar, com ja ha passat amb els preus de l’habitatge”.
