Com? Les dades són alarmants. Llogar un pis de 80 metres ja costa més de 900 euros i l’escalada en el preu de l’habitatge de compra també va a més (+10,5% interanual, segons Idealista).
Hi ha molta més demanda que oferta. Cada any hi ha fins a 30.000 persones que venen a estudiar a la UAB i moltes volen llogar una habitació a Cerdanyola. Després de la covid, hem detectat un increment de la demanda i els preus estan creixent… S’ha de construir habitatge públic per donar una resposta social. La meitat dels 5.000 habitatges projectats al Parc de l’Alba seran de protecció oficial, i també estem construint 200 habitatges al voltant dels antics cinemes.
La falta de pisos passa a Barcelona, a l’AMB, a Sabadell… no tindria més sentit que, en comptes que cada ajuntament faci la seva, hi hagi un pacte a gran escala?
No és un problema de Cerdanyola, ni del Vallès, és un problema de país, sí. Les llicències i els planejaments urbanístics depenen dels ajuntaments. El nou barri del Parc de l’Alba és un exemple de política estratègica conjunta: compartim el projecte al 50% amb la Generalitat per donar una resposta a la gent d’aquí i de tot l’entorn metropolità.
Quan es començaran a veure pisos construïts al Parc de l'Alba? Quants promotors han picat la porta de l’Ajuntament?
S’estan fent els passos, però va més lent del que ens agradaria. Quan vam arribar a l’Ajuntament, l’any 2019, el planejament urbanístic estava tombat judicialment i vam haver de refer-ho des de zero. Començarem les obres d’urbanització dels nous carrers l’any que ve. A partir d’aquí serà un efecte dominó i es podran començar a construir els habitatges… Hi ha molts promotors interessats esperant, no tinc la dada exacta, però en són molts.
Hi ha una demanda vigent presentada per grups ecologistes del Vallès al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Fins a quin punt condiciona el futur del nou barri?
És un procediment judicial en curs i ja es va fer una feina important per adaptar el projecte després de l'anul·lació anterior. Nosaltres no podem parar i volem tirar-ho endavant. Si algun dia hi ha una sentència que ens fa canviar alguna cosa, ja ho afrontarem, però en tot cas nosaltres seguim el camí.
És segur construir sobre uns terrenys tan a prop d’antics abocadors, com Can Planes?
Els especialistes diuen que és segur. El mandat anterior vam aconseguir una inversió de més de 20 milions d’euros en el ressegellat de l’abocador de Can Planes a través de l’Agència Catalana de Residus i l’Àrea Metropolitana, un procés en què Cerdanyola no posa ni un euro. Només faltaria. En el seu dia es va posar aquí un abocador del qual només Cerdanyola ha patit les conseqüències. Volem assegurar al 100% que és un espai segur, recuperar-ho com a espai públic amb un nou parc i seguir en la mateixa línia a la resta d’abocadors més petits. Cerdanyola ha estat estigmatitzada molts anys perquè se l'associava als abocadors i l’amiant. Ara hem canviat el paradigma, hem pogut girar full.
Hi ha prevista l’arribada de noves empreses a l’àmbit del Parc de l’Alba?
De moment, no. Penguin ja està en funcionament, el centre de dades més important de Catalunya ja està en construcció… Continuarem potenciant la marca Cerdanyola arreu per ser més atractius i perquè més empreses apostin per la nostra ciutat. Sense anar més lluny, la setmana que ve viatjaré a l’Exporeal a Múnic per aconseguir noves inversions.
El Parc de l’Alba té un potencial de 15.000 veïns i 58.000 treballadors, segons dades aportades pel mateix consorci, i no hi ha res de transport públic. Només l’estació de l’R8 a un extrem.
És evident que és ridícul el que tenim aquí, per això ja hem previst una millora de les infraestructures. Necessitem construir el túnel d’Horta, que els FGC tinguin un intercanviador amb Rodalies i ens ajudin a connectar el barri amb Barcelona. Amb autobús també cal un increment. Tenim molt poques línies que connectin la UAB, Bellaterra i el Parc de l’Alba. I necessitem un nou CAP, que hem plantejat a la Generalitat.
Aquí hi ha dues opcions: o duplicar el túnel actual per Sant Cugat o fer-ne un de nou per Horta. Un estudi recent del Departament de Territori apunta que la primera opció valdria fins a 960 milions d'euros i la segona més del doble (1.812 milions d'euros)...
No són incompatibles, no entenem que sigui un debat sobre decidir entre una opció o l’altra. L’estudi del túnel d’Horta va ser una de les condicions del pacte dels darrers pressupostos entre ERC i el PSC. Es poden fer les dues coses alhora o cavalcar-ne una sobre l’altra.
Els pressupostos de la Generalitat, com els de Cerdanyola i qualsevol administració, són finits. Estem parlant de pràcticament 3.000 milions d’euros d’inversió.
No diem que s’hagi de fer demà. Demanem una planificació, que es decideixi què es farà i a partir d’aquí pactem un calendari. Un defecte de l’estudi de la Generalitat és que no va tenir en compte la demanda potencial d’usuaris del túnel d’Horta un cop el Parc de l’Alba estigui a ple rendiment, en contraposició al segon túnel per Vallvidrera, on ja saben quants usuaris es mouen a les línies S1 i S2.
El principal problema dels veïns de Cerdanyola és la neteja, segons el darrer Dibaròmetre, sondeig fet per la Diputació.
És la nostra màxima prioritat des que vam arribar. Des d'aleshores hem activat diversos plans de xoc. La percepció de l'espai públic per part dels veïns té a veure amb la neteja, amb la il·luminació, la jardineria i la seguretat. Estem treballant perquè d'aquí a dos anys tinguem en funcionament un nou contracte de residus, el més important de tota la ciutat i que fa anys que està prorrogat. Volem renovar la flota de vehicles, disposar de contenidors nous, amb la possibilitat que siguin intel·ligents per millorar la recollida selectiva, i això ens ha de permetre fer un pas més en la qualitat de la neteja. Si tot va bé, licitarem el nou contracte el 2025 per tenir-lo en marxa el 2026.
Parlem d'equipaments: el pavelló de la zona esportiva acumula diversos retards, ha saltat del 2024, després el 2025... Quina és la previsió real?
M’agrada fer història. Quan vam arribar l’any 2019 ens vam trobar una instal·lació amb pistes de tenis i pàdel abandonades i sense estrenar, amb el risc d’haver de tornar una subvenció europea. Nosaltres les vam obrir a la ciutadania i vam preveure el tercer pavelló de la ciutat. Ja s’han començat les obres de l’aparcament, que a finals d’any estaran acabades si tot va bé, i durant el 2025 iniciarem les obres del pavelló.
Cerdanyola tornarà a tenir cinema?
En això soc optimista. En el planejament del Parc de l’Alba hi ha un espai comercial reservat al costat de l’estació de Rodalies. M’agradaria que s’aprofités aquesta superfície per poder disposar d’una oferta de cinema i d’oci familiar.
Un veí de Bellaterra té quatre vegades més renda per càpita que un de les Fontetes. Com gestiona aquesta diferència abismal?
Es reequilibra fent política i amb els impostos. Qui més té, més paga, i així ho reflectim amb el principal impost de l’Ajuntament, l’IBI, mentre destinem aquests recursos a dignificar l’espai públic. Un exemple és la compra de la Casa Llopis, una torre modernista que partia dos barris, Banús Bonasort amb Sant Ramon, que tenen característiques diferents. Hem tret els murs de la parcel·la amb l’objectiu d’obrir l’espai a la ciutadania. Us convido a veure el resultat perquè connecta els dos barris de la ciutat visualment de manera espectacular.
A Bellaterra hi ha un sentiment de desconnexió respecte a la resta de Cerdanyola. S'acabarà separant de la ciutat?
No. Mentre estiguem al Govern, no ho defensarem mai. Hi ha una relació molt cordial amb l'EMD (Entitat Municipal Descentralitzada) de Bellaterra, amb un govern que vol parlar i no vol donar tot el protagonisme als processos judicials. Hem implementat una reforma per fer una aportació pressupostària extraordinària de més de 100.000 euros per a l'espai públic. Començarem a treballar en un nou conveni per parlar de finançament i del traspàs de competències, com l'espai públic.
Els veïns han de poder votar en una consulta habilitada per l’Ajuntament?
Fins ara no hem plantejat cap consulta, però no ens tanquem a fer el que es consideri oportú. Entenem que som un govern bastant representatiu, que la proposta és compartida amb els grups de l’oposició i amb la demanda social històrica de Bellaterra.
L’hospital Ernest Lluch és un dels equipaments pendents al Vallès des de fa dècades. N’ha parlat amb el nou Govern? Ho ha d’incloure en els pressupostos del 2025?
Encara no ho he parlat amb el nou Govern, però no espero cap canvi respecte als anteriors interlocutors. Estic convençut que aquest serà el mandat de l'hospital: entre finals d'aquest any i principis del 2025, tindrem la parcel·la per poder-la cedir a la Generalitat, i la Generalitat ha de trigar un any a acabar el projecte i un altre per licitar les obres. Hem treballat molt amb la societat civil, altres ajuntaments –Ripollet, Montcada, Badia i Barberà– i amb el Govern de la Generalitat per aconseguir l'hospital i poder descongestionar el Taulí. Pel que fa als pressupostos, el govern anterior ja va incloure el projecte en una partida, pactada entre ERC i el PSC, i entenc que la nova Generalitat també està en aquesta línia.
Anem cap al 2030 pel que comenta.
No, no ha de durar tant. L’obra trigarà una mica més d’un any. Hauríem de veure com comencen les obres aquest mandat, abans del 2027.
És actualitat. L’AP-7 està col·lapsada: augmenta el trànsit i l’accidentalitat. Les millores anunciades pel Ministeri de Transports, els nous enllaços i accessos, no arriben.
Va ser una decisió errònia treure els peatges de l'AP-7, perquè ara hi ha més trànsit i accidentalitat. S'haurien d'haver mantingut i que els diners no anessin a una concessió, sinó al transport públic. Catalunya està col·lapsada pel que fa al finançament del transport públic i no veiem uns pressupostos de l'Estat que reverteixin aquesta situació. Pel que fa a les inversions, s'han fet millores a la B-30 i fa temps que esperem el nou pont entre la UAB i Cerdanyola.
No és un assumpte que afecti directament Cerdanyola, però està a favor o en contra de construir la B-40 sencera, entre Terrassa i Granollers?
Estic completament a favor de la B-40. Cal construir més vies que ens ajudin a interconnectar-nos.
Cerdanyola, dins de l’AMB, ja ha implementat la seva zona de baixes emissions (ZBE). Sabadell ho farà a partir de l’1 de gener del 2025, conjuntament amb altres municipis de l’Arc Metropolità, amb uns altres criteris. Per què no fer una política comuna, com marcava l’anterior Govern català?
La ZBE Rondes de Barcelona ha funcionat i ha aconseguit reduir les emissions un 30%. Dit això, crec que aquest procés ha d’anar a diferents velocitats. No és el mateix fer zones de baixes emissions a Barcelona, on hi ha 50.000 línies de metro, que fer zones de baixes emissions a Cerdanyola, on encara tenim el transport públic que tenim. No podem restringir el trànsit a tots els vehicles amb etiqueta B sense un transport públic de qualitat. Hi ha molt populisme: no és cert que ja no puguin circular amb l’etiqueta B, nosaltres no tenim previst fer-ho abans del 2027.
Una de les queixes dels municipis que no formen part de l’Àrea Metropolitana, com Sabadell, és que no poden decidir moltes de les polítiques de transport i habitatge. S’ha d’ampliar i constituir la Regió Metropolitana?
La Regió ja hi és.
És una Regió sense capacitat executiva. Ja sap que em refereixo a tenir incidència, a decidir.
És un debat en el qual no hem d’entrar en aquest mandat. Han de passar moltes coses abans en els municipis que formem part de l’Àrea Metropolitana en l’actualitat: hi ha molts desequilibris entre la primera corona i segona, on hi ha Cerdanyola, sobretot en la cobertura de transport públic. No tenim metro i depenem de Rodalies. L’AMB és un club de socis amb uns serveis compartits i fins que no estiguem tots al mateix nivell, no es poden convidar més socis.
Fotografies: Juanma Peláez
