No és cap novetat que la població a la comarca augmenta de manera continuada en els últims anys. De fet, els pronòstics dels experts vaticinen un creixement sostingut que podria portar el Vallès a superar la barrera del milió d'habitats de manera imminent. Un increment que, en part, canalitzen les principals ciutats com Sabadell, on es plantegen una sèrie de reptes des de diferents perspectives sobre com fer sostenible aquest auge. La falta d'habitatge, de llocs de feina i de transport públic, i el perill de col·lapse dels serveis públics, entre altres carpetes, emergeixen sobre la taula.
En aquest context, una qüestió sobrevola entre la ciutadania: hi ha terreny per al volum de residents previst en els pròxims temps? Veurem urbanitzar zones avui despoblades? Un dels indicadors que permet dibuixar el mapa actual al conjunt de la comarca i en detall a cada municipi és la densitat de població.
Tercera comarca més densament poblada
El Vallès Occidental es consolida com la tercera comarca amb el valor més alt, ateses les darreres dades de l'Idescat (2024). Amb una superfície de 583 quilòmetres quadrats, la mitjana és de 1.646,3 habitants en cada quilòmetre quadrat. Més enllà d'espais verds, polígons industrials o altres infraestructures que ocupen terreny, la xifra indica un model de concentració d'habitants en el parc residencial. Només el Barcelonès (16.153 habitants) i el Baix Llobregat (1.746,6) estan més densament poblats. A Catalunya, la mitjana és de 249,5 habitants per cada quilòmetre quadrat. Un fet que s'explica per l'efecte compensatori d'àmbits com Ponent o l'Alt Pirineu i Aran, per sota del centenar d'habitants en el radi establert.
El curiós cas de Badia i altres singularitats
Agafant el bisturí per disseccionar cada localitat vallesana, les dades mostren altres realitats. Algunes de ben curioses, com la de Badia. Dissenyada eminentment com a barri residencial d'acollida durant la segona meitat del segle XX, el municipi té una densitat d'habitants per quilòmetre quadrat (14.095,7) per sobre del nombre d'habitants real (13.109), ja que té una superfície per sota del quilòmetre quadrat. Al conjunt del país, el grau d'aglomeració de residents se situa només per darrere de grans ciutats de l'àrea metropolitana com l'Hospitalet de Llobregat (22.766), Santa Coloma de Gramenet (17.271,9) o Barcelona (16.637,5).
- Panoràmica del Vallès des de Castellar
- Victor Castillo
Badia està per sobre de les dues capitals vallesanes: Sabadell (5.863) i Terrassa (3.253,9). També supera amb escreix aquests valors Ripollet (9.106,2). En el cas de Barberà, es troba entremig, amb una densitat de 4.048,6 habitants en aquesta unitat de mesura fixada.
El gran gruix, al voltant del miler d'habitants
La majoria dels municipis se situen en la forquilla que oscil·la entre els 1.000 i els 2.000 habitants per quilòmetre quadrat -Cerdanyola, Montcada i Reixac, Santa Perpètua, Sant Quirze i Palau-solità-. Una mica per sobre hi ha Sant Cugat (2.045,4) i lleugerament per sota Polinyà (973,7). Encara més avall hi ha els casos de Castellar (563,4) i Sentmenat (330,7), dos entorns amb molt camp -com a exemple, el compartit Puig de la Creu- i importants polígons que fan que existeixi més 'aire' entre veïns.
Sigui com sigui, els balanços anuals de l'Idescat permeten detectar com s'ha comprimit la ciutadania en determinades àrees urbanes. Progressivament, la comarca ho ha experimentat en primera persona, amb un creixement del 30% en els darrers 25 anys. Fa una dècada, de mitjana, en cada quilòmetre quadrat hi vivien una mica més de 1.500 ciutadans. Al principi del segle XXI, era d'uns 1.200. En cas d'arribar al milió, se superarien els 1.715 habitants en cada àrea d'un quilòmetre quadrat. Serà un desafiament per al territori.
