Ciutat

Josep Maria Benaul: “No hem de quedar com un reducte dels ‘saberuts’ del Centre”

Professor emèrit d’Història econòmica de la Universitat de Barcelona, el sabadellenc Josep Maria Benaul va ser escollit director de la Fundació Bosch i Cardellach (FBiC) el passat mes d’abril i va prendre possessió al maig. La seva designació arriba després de la polèmica dimissió en bloc de l’anterior junta i en un moment de ple canvi dins l’entitat. Parlem amb Benaul dels reptes i objectius del seu mandat al capdavant de la veterana entitat sabadellenca.

Com han anat aquests primers mesos com a director de la Fundació?

Han estat bé perquè hem culminat coses que estaven començades d’abans. Com, per exemple, l’acord amb la Fundació 1859 Caixa Sabadell (FCS), que vam acabar de redactar i signar al juliol, però que ja l’havia començat a treballar la junta gestora provisional del Marc Batlle i el Josep Llobet. També s’han posat en marxa les obres d’adaptació per poder traslladar-nos al carrer d’En Font.

La dimissió en bloc de l’anterior junta, la gestora provisional… Tot plegat va estar motivat, precisament, pel canvi de seu. Quina diferència hi ha entre l’acord anterior i el que han signat ara?

La diferència és abismal. Els numeraris vam estar en desacord amb el que s’havia pactat amb la FCS perquè ens situaven en un espai molt més petit i que no complia normativa. És el local on havíem estat històricament, que està compost d’una planta i un altell. El problema és que a la planta, que és on hi havia d’anar l’auditori, només hi caben 30 persones i l’alçada del sostre no compleix la normativa a causa de l’altell. A més, hi ha una escala que puja a l’altell –que és on hi havia d’haver les oficines– i que tampoc complia normativa. Cal pensar que tot això és de 1965, que és quan es va reformar l’antiga Escola Industrial per instal·lar-hi la biblioteca i l’Obra Social, i la normativa ha canviat radicalment.

Benaul es deixa fotografiar en un tobogan, com van fer altres presidents d’entitats el 22 d’octubre / ÓSCAR ESPINOSA

I ara, on s’instal·laran?

Ara anem a la planta baixa del carrer d’En Font, número 1. Ocuparem la meitat de l’antiga biblioteca, on ens hi cap una sala d’actes amb 50 cadires, ampliables al passadís. Així que ens aproparem a la capacitat que tenim ara al carrer Indústria. Tenim també una sala de juntes prou gran, un espai per a oficines ben delimitat, i ocupem també una part de l’altell, on tindrem sales de reunions i on també hi haurà l’espai de Joventuts Musicals.

I tindreu entrada pròpia al carrer.

Sí. Ja tenim un intèrfon i posarem de nou el número 1 a la façana i una placa. A més estarem davant del Mercat, que és un lloc més transitat, un carrer per a vianants, al costat d’un altre espai on també hi ha activitat cultural [l’Espai Cultura]. Tindrem més visibilitat. Crec que el canvi és per a bé.

I totes les obres i canvis que s’han fet… Qui les paga?

Les despeses han anat a càrrec de la Fundació 1859 Caixa Sabadell.

Es deia que estar al carrer Indústria costava uns 40.000 euros i que això no era assumible. I que, per tant calia fer el canvi. És així?

El que passava és que els costos que tenia aquell local d’energia, d’aire condicionat i d’altres consumibles, suposaven un dèficit anual que superava els 10.000 euros. Aquesta va ser la gran obsessió de les juntes anteriors, i per això van córrer a buscar un canvi de local. El que passa que no van encertar amb la manera de negociar. I això va provocar, per dir-ho d’alguna manera, una revolta interna o un descontentament general, que és el que va provocar el canvi de junta.

Ara, econòmicament, com està la FBiC?

La Fundació té un pressupost d’una mica més de 100.000 euros. Però, d’aquests, gairebé uns 80.000 se’n van en despeses de personal i de manteniment de l’edifici. Ara rebaixarem una mica el cost de l’estructura, però el personal no es tocarà.

L’acord actual també acontenta la FCS?

Sí. Al local del carrer Indústria s’hi instal·larà la Caixa d’Enginyers i l’associació d’enginyers. I, per tant, d’allà percebran un lloguer. A més, els enginyers només necessiten la planta baixa, la qual cosa ens permet mantenir el soterrani amb l’arxiu. I amb la biblioteca (que és el fons de l’antiga caixa que vam absorbir nosaltres) fins que no aconseguim donar-li una sortida en un altre local.

L’arxiu es quedarà al carrer Indústria. Però alguna cosa anirà al carrer de’n Font, no?

Ara tocaria fer un estudi del que més es demana a la FBiC, que diria que bàsicament són col·leccions de premsa. Llavors jo crec que aquestes col·leccions les podem traslladar. I també podríem tenir una part de la nostra documentació que està a l’arxiu. Per exemple, la col·lecció de quaderns.

L’arxiu estarà en les mateixes condicions que ara?

Ara hi podem accedir per dues vies: una és a través de la comunitat de veïns, i una altra és pel pàrquing. Però estem en negociacions amb els enginyers per arribar a un pacte de bon veïnatge, de manera que es pogués arribar a l’arxiu per dalt, i a canvi ells el puguin fer servir per fer reunions. Però això encara està molt a les beceroles, perquè no sabem quins plans tenen els enginyers allà.

Nova fornada de presidents a sis entitats sabadellenques

La crisi ha passat factura a moltíssimes entitats. Com ha afectat la FBiC?

Ens han desaparegut patrons. Ha desaparegut Sabadell Asseguradora, que es va vendre a una empresa francesa. CASSA, perquè ha passat a Agbar. El Centre Metal·lúrgic… Altres han reduït l’aportació. I després estem en una situació econòmica limitada. Si 80.000 els tenim compromesos, ens queden uns 30.000 per activitats.

Però els socis i els numeraris també col·laboren…

D’aquest pressupost, nosaltres aportem el 17% amb les quotes. Però els patrons tenen un paper importantíssim. Si ens desapareixen els patrons haurem de tancar.

Esteu pensant a recuperar patrons o maneres d’obtenir altres ingressos?

La base és intentar no perdre els que tenim. Serà difícil que els que tenim puguin augmentar les subvencions. Alguns patrons ens collen perquè aconseguim ingressos propis, però és difícil. A Sabadell no tenim una massa crítica prou gran com per, per exemple, fer un curs d’escriptura. Però hem d’intentar buscar coses i hem de reduir al mínim la despesa. Per exemple, en publicacions ja fem una política molt dràstica de no publicar en paper i penjar-ho tot en PDF. I estem també en un procés de reforma dels estatuts… Que també afectarà el patronat.

En quin sentit?

L’estem fent paulatinament. Però no deixa de ser una anomalia que, per exemple, el president del patronat sigui l’alcalde i l’Ajuntament no aporti res al pressupost.

Res? Ni subvencions?

Ni cinc. Això ha estat històricament així. En forma de subvencions sí que arriba alguna cosa, però s’han de demanar cada vegada i és farragós… Ara, per exemple, ajudaran amb la publicació d’un llibre; però és la primera vegada que passa. Aquesta reforma dels estatuts serà molt democratitzadora i simplificadora de l’entitat; i això afectarà el patronat. Per exemple, ens adonem també que d’aquests patrons que posen tants diners potser ja hem tocat sostre… Però potser podem fer una campanya per trobar cent empreses i negocis que posin 200 euros a l’any.

Com micropatrocinis?

Sí. Però això primer s’ha de definir. Per aconseguir 100 persones potser cal veure’n 300. Jo crec que l’entitat està en un procés de renovació. El gran repte és fer entrar gent jove. I potser també en la reforma dels estatuts hem de pensar en una quota jove.

Benaul, aquest novembre al centre de Sabadell / ÓSCAR ESPINOSA

Com t’imagines la FBiC del Segle XXI?

Me la imagino sent una fundació que surti molt del seu espai. No hem de quedar com un reducte dels saberuts del Centre. Hem d’anar a Ca n’Oriac, a la Creu de Barberà… I col·laborar amb moltes entitats. També per projectar-nos conjuntament. Ja ho hem fet amb la FAVS, amb Òmnium… I després ens cal involucrar a la gent jove. Jo vaig intentar incorporar gent jove a la junta, però és difícil. Ara mateix hi tenim el Patxi Ocio Casamartina.

I això perquè passa? Perquè no hi ha joves?

Potser per raons econòmiques, perquè tenen menys ingressos… O perquè no els resulten atractives aquest tipus d’entitats i volen fer coses que en aquest marc no es pot fer. Hem de veure com deixar que s’hi involucrin. Potser obrint les vocalies tradicionals que tenim, i deixant que els joves creïn coses més espontànies…

I això també aplica a les activitats, no? Intentar que vinguin més joves als actes.

Sí, però si no són activitats que organitzin ells mateixos, difícilment vindran. Vam començar el curs portant Joan B. Culla i va ser un èxit d’assistència brutal. Però la mitjana d’edat era la que era.

Quins altres reptes visualitzes?

Potser canviar el tema dels drets polítics dels numeraris i no numeraris. Hem de simplificar també perquè ara els numeraris repetim en reunions i això no és àgil. Hem de tendir a ser una entitat més oberta, i segurament part passi per treure drets polítics als numeraris. Tot i que molt segurament els conservarem. El repte que té l’entitat és obrir-se socialment en totes aquestes direccions…

La FBiC segueix sent important per a la ciutat?

Sí. En territori i urbanisme, per exemple, la fundació té un capital humà que és capaç de judicar críticament les propostes de l’Ajuntament i millorar propostes. L’exemple el tenim amb el soterrament del tren: es va adoptar la proposta de la Fundació i va suposar un estalvi de milions. En tot el tema de patrimoni, en el passeig, en les rondes… Cal pensar que la fundació es va estrenar l’any 1946 lluitant per la defensa de la Casa Duran, i aquí segueix. A vegades tendim a pensar en la cultura com la cirereta del pastís. Però no. Una ciutat seria que vulgui tenir personalitat i capitalitat, ha de tenir un relat cultural potent i propi. I la fundació ha aportat molt a això. Des de l’època que érem ‘Pocs i Garbellats’ fins avui, que som uns 300 socis. I tenim una implantació real i estem fent coses. La nostra tasca és ser propositius i ser una consciència crítica de la ciutat.

Creus que la ciutat s’està reactivant?

Hi ha signes de reactivació… Però no hem de baixar la guàrdia. Hem de ser més bel·ligerants, més actius, més proactius, més propositius… Hem de col·laborar amb l’administració municipal, però alhora no deixar que s’adormi. I alhora l’hem de criticar quan convingui i parlar clar. La ciutat té encara actius molt importants que hem de potenciar. Hem d’apostar per serveis moderns lligats a una indústria que no tingui res a veure amb el passat: una industria que es basi en el coneixement… Tenim espais que poden tenir un potencial en aquest sentit, com el Ripoll. Hi ha un potencial a la ciutat, però hem de trobar el subjectes socials que ho activin. I aquests ja no són els del passat (la burgesia, per exemple). I també hem d’activar els subjectes institucionals: l’administració pública és fonamental, potser més que mai, possiblement per la feblesa social que pot tenir la ciutat. No és el mateix tenir un Ajuntament bustista i corrupte, que tenir un Ajuntament que fa projectes que potencien la ciutat

Al final es tracta de fer una feina col·lectiva no?

Sí, sí. Tothom. Per això em sembla molt interessant la iniciativa del Sabadell Cercle d’Entitats. I per això nosaltres també hi som des del primer moment. Això és una bona senyal.

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top