[P. J. Armengou / Albert Acín]
En conversa amb el D.S., fonts properes a la compravenda de l’Artèxtil asseguren que els nous propietaris de l’edifici –Amadeo Montero Lele i Suenty Premium– no pensaven vendre l’edifici. Segons expliquen, van ser tècnics de l’Ajuntament els qui van “forçar” la venda, que es va tancar definitivament el desembre del 2018 per 3,2 milions d’euros. Sis vegades més del que havien pagat un any i mig abans els venedors.
Diverses persones properes a la venda indiquen que els tècnics haurien suggerit, durant la primera reunió entre ambdues parts, que es denegaria qualsevol permís d’obres als nous propietaris. I també que vendre l’edifici al consistori era l’opció més viable. Tant l’empresa com Lele Montero –vinculat al clan mafiós dels Jodorovich– es van mostrar inicialment contraris a la idea, però encara faltava per arribar l’oferta econòmica del consistori. A la reunió hi van participar Lele, representants de Suenty Premium i, almenys, un tècnic d’Urbanisme, una tècnica de Patrimoni i una treballadora de l’àmbit econòmic de l’Ajuntament.
Objectiu inicial: segregar
Un cop comprada la fàbrica, Suenty Premium i Lele pretenien segregar l’edifici per desenvolupar-hi negocis separats. A tal efecte van demanar, poc després de l’adquisició, els permisos corresponents a l’Ajuntament, segons ha pogut comprovar aquest diari. L’objectiu era que Suenty Premium (propietària del 30% de l’immoble) es quedés amb les oficines de la fàbrica i Lele (70% restant), amb la part de la nau que encara no estava en mans públiques.
“El que volem és preservar l’edifici de l’Artèxtil”, afirmava l’agost del 2018 Xavier Palou, de Suenty Premium, en declaracions a TV3. “Dels sòtans en volem fer un museu, si l’Ajuntament ens dona un cop de mà… I la resta volem preservar-ho el màxim possible, evidentment”, afegia l’empresari. Juntament amb aquest museu tèxtil, segons ha pogut saber el D.S., la companyia volia obrir un centre de negocis –ja en té un a la ciutat, molt a prop de la fàbrica– i permetre que l’empresa hereva d’Artèxtil SA es quedés a la planta baixa.
El preu a la baixa de l’Artèxtil estava a l’abast de l’Ajuntament
El govern quadripartit, però, imaginava altres usos per a l’icònic immoble. El juny del 2017, l’enderrocament de la part no protegida de la fàbrica era imminent –s’hi han de construir pisos–; i el llavors tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, Maties Serracant, emplaçava la propietat a pactar un projecte “conjunt i de ciutat” entre les oficines i la nau pública. Es tractava, deia Serracant, de dotar Sabadell “d’un projecte únic per donar sortida a la singularitat de l’edifici de les oficines i despatxos i a les naus protegides propietat de l’Ajuntament”.
En el moment d’aquestes declaracions, l’edifici ja era propietat de Lele i Suenty Premium, amb qui els tècnics es van reunir poc temps després, aquell mateix mes de juny. La proposta inicial del consistori, però, només implicava comprar l’edifici. Els permisos d’obres, molt limitats d’entrada per la protecció global que té l’edifici, semblava que no s’atorgarien. De fet, segons ha pogut saber el D.S., tot i que el permís per separar l’edifici es va demanar amb molt de temps, la resposta es va postergar durant molts mesos: els propietaris no van obtenir una contestació –i negativa– fins un mes abans que el ple municipal aprovés la compra de l’Artèxtil, l’octubre del 2018. Amb la venda ja acordada.
La resta ja és història. Tot i la negativa d’una part de la nova propietat, Lele i Suenty Premium signarien un acord el juny del 2018 per vendre l’edifici per 3,2 milions d’euros. Un preu, cal recordar, establert pel mateix Ajuntament de Sabadell després d’una valoració tècnica; i que podria haver estat molt menor si l’Ajuntament hagués fet una oferta per l’edifici durant el concurs de creditors (2013-2017) o, simplement, si s’hagués negociat a la baixa a partir del preu de mercat o amb el preu que s’indicava al registre cadastral com a últim valor de venda: 500.000 euros.
“No vam rebre mai una oferta de l’Ajuntament per l’Artèxtil”
