Ciutat

“No vam rebre mai una oferta de l’Ajuntament per l’Artèxtil”

Va trucar a la porta de l’Ajuntament, interessada pels usos del sòl especials de l’Artèxtil. Volia vendre l’immoble com fos. Però mai va rebre cap oferta de l’Ajuntament. L’administradora concursal d’Inmobiliaria Europea Manet, Sandra Liñeira, ha explicat al D.S. el procés per arribar a la compravenda per 500.000 euros realitzada el març del 2017, un any i mig abans que el govern quadripartit ho comprés per 3,2 milions –sis vegades més–.

La seva història és clau perquè va ser l’última gestora de l’immoble abans de l’adquisició del clan Jodorovich i els seus socis, ara investigada pels Mossos d’Esquadra per un presumpte blanqueig de capitals.

L’administradora concursal considera que la seva actuació va ser sempre transparent i d’acord amb el jutge / VICTÒRIA ROVIRA

Els contactes amb l’Ajuntament

L’administradora concursal ha reiterat al D.S. que l’Ajuntament havia de saber la situació d’ocasió en la venda de l’Artèxtil. A partir del 2013, moment en què l’expropietària va entrar en concurs de creditors, va realitzar una instància i va mantenir converses amb el departament d’Urbanisme per informar-se de les limitacions del solar, acompanyada d’una empresa especialitzada en liquidacions de béns, Selectius Liquidy Services-Aliquia.

“Vam anar a interessar-nos per les afectacions, si estava sotmès al pla urbanístic. Volíem vendre-ho”, insisteix. L’Ajuntament –que era part afectada en el concurs de creditors perquè Inmobiliaria Europea Manet li devia 50.000 euros– va tenir un contacte directe amb la situació de l’Artèxtil pels requeriments, tant del mateix titular del jutjat del mercantil de Barcelona número 6, José Vela, com de l’administradora concursal de l’empresa.

“Vaig traslladar-ho a tots els concursats i a les administracions concreta, i sentencia: “Els jutjats comuniquen de forma directa. Es personi o no, sabien de la liquidació”. L’Ajuntament de Sabadell ha estat preguntat per les converses amb Urbanisme i ha afirmat que encara és aviat per concretar, perquè estan en procés de redacció de l’informe intern sobre el procés d’adquisició de l’Artèxtil. De moment, hermetisme.

Cap proposició

En el període entre l’inici del concurs de creditors (2013) i la venda de l’Artèxtil als Jodorovich i companyia (2017), segons sosté l’administradora, no es va presentar cap proposició de compra per part de l’Ajuntament. “No vam rebre mai una oferta de l’Ajuntament per l’Artèxtil, perquè l’hauria traslladat al jutge instructor”, explica.

Tot i que el procés de venda judicial de l’Artèxtil estava en marxa, fonts de l’Ajuntament asseguren que es va considerar que no era el moment apropiat per adquirir l’immoble i que convenia esperar a comptar amb la subvenció dels fons europeus Edusi. En aquest sentit, és rellevant que l’expedient tècnic previ a l’adquisició de l’Ajuntament per 3,2 milions d’euros no inclogués la compravenda dels Jodorovich ni tampoc el preu d’adquisició.

Una imatge aèria de l’Artèxtil (arxiu) / ÓSCAR ESPINOSA

“No hi havia cap més opció”

L’administradora concursal corrobora el que va publicar aquest diari el dijous passat: l’Artèxtil va estar publicitat uns dos anys i els resultats van ser escassos. Els 500.000 euros dels Jodorovich i Suenty Premium, segons exposa, van ser l’única sortida. “No hi havia cap més opció després de dos anys intentant aconseguir compradors”, assevera l’administradora concursal.

Considera que el procés de venda va ser “transparent”, però també tortuós per dos “hàndicaps”: les limitacions dels usos comercials i sobretot que la façana i les dents de serra de la nau eren considerades un bé cultural d’interès local. De fet, hi va haver una oferta encara més a la baixa dels 500.000 euros que no va arribar als jutjats.

El preu a la baixa de l’Artèxtil estava a l’abast de l’Ajuntament

Comentaris
To Top