Ja ho cantava El último de la fila: Dónde estabas entonces? Avui ens remuntem als anys 70 i 80, per recordar com era llavors la vida del Mercat Central. Què menjàvem, què compràvem, quant ens costava. Com la cançó del grup format per Quimi Portet i Manolo García, t’animem a mirar enrere i recordar quan acompanyaves ta mare al Mercat. A recordar a quines parades anaves i què compraves.
“Abans la venda era molt diferent de com la coneixem ara”, explica Teresa Maria Barguès, de la carnisseria anomenada com el seu cognom. “Abans la carn es venia a quilos, ara al tall”, explica com a primer canvi substancial. “Et demanaven un quilo per estofar, un quilo de bistecs, etc.”. En canvi, ara tot va per unitats. Que si dos bistecs, que si dos talls de fricandó per persona, 12 mandonguilles… “I pràcticament tot es pot embolicar per separat, ja que molta gent després ho congela”, afegeix Barguès, que és la tercera generació familiar que porta el negoci. Ara busquem més la comoditat. Hamburgueses, empanats, mandonguilles, pilota, bou… La seva mare, Pepita Miralpeix, carnissera de segona generació, diu: “Ara la gent ho vol tot molt amanit”.
En el temps de Miralpeix era tot més regular. En els anys 70, ella tenia molt més clar la previsió del que es vendria cada dia de la setmana. I quina família li ho compraria. Probablement el dilluns es feia escudella, el dimarts verdures i xai… De quan el menú setmanal es repetia setmana rere setmana.
Tampoc es podien trobar moltes de les carns que es mengen avui dia. Abans hi havia vaca frisona i para de comptar. No és que no hi hagués una carn de luxe com la Kobe, és que tampoc hi havia xuletón de bou basc, ni amb infiltracions, ni xurrasco gallec, ni res.
Ara bé, abans es venia molt més. “Més quantitat i sense tanta elaboració“, especifica la filla Barguès. “És clar, abans no hi havia supermercats i tothom venia a comprar al mercat”, explica. En un moment en què els carrers estan envoltats de cadenes de supermercats i franquícies alimentàries, es fa estrany pensar que abans només hi havia algun gran magatzem als afores de la ciutat (Baricentro) i sí que hi havia molt de mercat d’abastiments i ultramarins de barri.
Tampoc es menjava tant de tapes ni de restaurants. Així que, els anys 70, les cues començaven a les 6 del matí i si no t’espavilaves, potser a les 10 h t’havies quedat sense el que volies.
Un temps que també va viure la mare de Montse Alberich, al capdavant de la parada Aviram Alberich. I tampoc venien elaborats. “Per començar, només venia pollastre, gallina i conill”, recorda la Montse. I sempre sencer. “Ara, en canvi, tothom vol el pit filetejat. Un pollastre sencer, poc se’n compra”, reconeix. Una recerca de comoditats que augmenten a mesura que baixa l’edat de la clientela. Els dissabtes al matí és el moment estrella del mercat, en què més joves s’hi acosten, ja que no hi treballen. I quan més elaborats i especialitats es venen.
També els que més s’animen a provar receptes, inspirats pels programes de televisió com Joc de Cartes (TV3) i Masterchef (TV1). Així ho sosté María Martínez, de Fruites Just. “Hi ha més diversitat en els aliments que oferim, com fruites asiàtiques, per exemple els litxis”, diu. “De fet, ara venem fruites que abans no existien”, assegura. Les anomenades fruites exòtiques, que arriben a finals dels 80 i principis dels 90. D’altres, ja fa anys que hi són (com la pinya i els kiwis), però de forma més escassa i difícil de trobar. També s’introdueix l’alvocat als anys 70: “Però anava per temporada, quan venien els plàtans de Canàries”.
I també s’ha allargat l’època de les fruites d’estiu, gràcies als aliments quilomètrics: aquells cultivats a l’altra banda del món i importats fins a Mercabarna en avió. Com el meló. “Abans hi havia un meló d’hivern, però era molt més d’aigua, i anava penjat”, explica Martínez. “Ara, en canvi, ens porten meló del Brasil a l’hivern”, indica. I les cireres de Xile que llueixen precioses a la parada Just.
També s’han diversificat els llegums. “Abans teníem els més bàsics: cigrons, mongetes i llenties”, apunta Carmen Moya, que va treballar als anys 80 i 90 a Llegums Roca. Ara hi ha mides diferents i fins i tot varietats locals com el cigró menut i la mongeta del ganxet, pròpies del Vallès. A Llegums Roca fins i tot cuinen varietats especials de llegums com els fesols de Santa Pau i la berdina d’Astúries. “Després s’introdueixen cremes i caldos. I després ja tota la línia de menjars preparats”, afegeix Moya.
El que no ha canviat és l’ambient familiar. “És com un mini poble”, afirma Esther Vidal, sobre la barra d’El Cafè del Mercat.
