[Per Josep Ramon Giménez, periodista]
No puc estar-me d’encetar aquesta col·laboració sense fer el meu petit homenatge a l’Arcadi Oliveres, l’home senzill, assequible i amable que sempre ha estat, i està, disposat a atendre qualsevol petició de col·laboració, sempre que vagi en el camí de la justícia, de la regeneració de la democràcia, de la pau. Durant aquestes setmanes que ha sabut que li quedaven pocs dies per seguir entre nosaltres, ha obert la finestra de casa seva per sentir el caliu de tota la gent que volgués acompanyar-lo, i deixar-se estimar, ell, que tanta estimació ha repartit, i segueix repartint. Ell, que tant li agraden els oxímorons, s’ha mostrat sempre com un home de pau, alhora que lluitador ferm, dur i provocador contra la injustícia. Igual qualifica de criminal la Unió Europea per aixecar murs a la migració i al refugi, com d’estafadors els bancs per la seva agressivitat financera, a més de denunciar-los per rendibilitzar els plans de pensions dels clients invertint els diners en la fabricació d’armes. Se n’ha fet un fart d’advertir-nos: “Compte amb el que fan amb els vostres plans de pensions!”
A Sabadell, com arreu, té molts amics. Destaco l’amistat ben ferma que manté amb la Roda de la Pau, i la bona sintonia amb la Lliga dels Drets dels Pobles, l’entitat on em deixo hores com a voluntari. L’Arcadi ha participat en trobades o xerrades de la Lliga, ha escrit articles o acceptat entrevistes, com aquesta que li vaig fer l’any 2013 per a la revista Papers i de la qual extrec el següent passatge al fil de la política: “-I tot i que el 15 de Maig el moviment ocupa les places, mig any després els ciutadans de l’Estat voten el PP. – Passa que molts dels que van anar a votar no es mobilitzaven a les places, ni sintonitzaven amb el 15-M i estaven més influenciats per les bestieses de Tele5, per la informació dels grans diaris…” Una resposta simple i entenedora que ens obre els ulls al segment més implicat en l’àmbit social i polític que dibuixem els pronòstics del futur immediat en funció de les nostres anàlisis endogàmiques, sense tenir en compte la massa social que viu al marge. Aquesta cita de l’Arcadi la faig servir quan les persones del meu entorn no s’expliquen o s’esveren en veure, posem per cas, que la ultradreta és força votada a les darreres eleccions al Parlament o quan les recents protestes per l’empresonament de Pablo Hasél esdevenen un caos. I és que des dels nostres micro-grups ens oblidem de molta gent que viu al marge de la formació política, de la conscienciació social per transformar la societat. I això ho saben bé els assessors de la propaganda política quan gestionen la comunicació de masses en les campanyes electorals. I ara, més enllà dels mitjans de comunicació, tenen a l’abast les noves formes d’influir en la massa social: les xarxes. Unes xarxes socials que dominen hàbilment els grups organitzats per poc representatius que siguin i que poden amagar-se en l’anonimat, a diferència dels mitjans de comunicació, que tenen uns responsables darrere. Ara bé, qui dirigeix aquests grups anònims? Són els mateixos assessors de propaganda política que utilitzen les noves eines de comunicació en xarxa al servei d’interessos inconfessables?
Amb l’excusa de l’alliberament de Pablo Hasél, grups com ACAB, acrònim de “tots els policies són uns malparits”, han mobilitzat joves fastiguejats per la crisi que s’han empassat l’objectiu de les accions criminals contra “jutges, govern, Generalitat i policies”; s’hi han vist al mig grups des dels CDR al Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i Alerta Solidària, que se n’han desmarcat quan han vist com es desmarxava tot amb la intrusió de malfactors i grups ultres que han arrasat comerços, mobiliari urbà o han calat foc a una furgoneta de la guàrdia urbana de Barcelona. Sociòlegs i altres experts n’han analitzat les diverses causes, com també ho van fer per explicar l’ascens dels antidemòcrates ultres en les darreres eleccions. Però, o els responsables polítics pensen més en el conjunt de la ciutadania per redreçar la crisi, en lloc de mirar-se tant el melic, o les masses que viuen als marges seran pastura fàcil dels llops de la involució.
