[Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
N’estic fins al capdamunt de la confiança il·limitada de gran part de les persones sobre les bondats de les noves i ja no tan noves tecnologies i de les xarxes. De moment, el que hem vist és que s’han depauperat les condicions de vida de la classe treballadora a tot el món. I de l’empobriment de gran part de les classes mitjanes, que estan veient que els seus fills difícilment podran optar al nivell de vida dels seus pares. I no se’n van de casa, perquè no poden, fins als 29,5 anys de mitjana. I, és clar, no tenen fills, perquè són responsables. Mentrestant, el que passa és que la mitjana de temps que els joves miren pantalles al dia és de 6,95 hores. Si no compten les vuit hores de dormir, és el 40% del temps hàbil. I equival a 105 dies seguits dia i nit mirant pantalles. A més, els joves amb dificultats socials miren més hores les pantalles. També és significativa la dada que els nois miren més hores pantalles que les noies. Els universitaris també miren menys hores de pantalles. El més grans de 25 a 29 anys miren més hores pantalles que els de 20-24 i més que els de 15-19.
Mentrestant, molts directius d’empreses tecnològiques als EUA envien els seus fills a escoles sense pantalles. Posarem quatre exemples. El primer: Bill Gates, creador de Microsoft, limitava el temps de pantalles als seus fills i no els va donar mòbils fins als 14 anys. Deia: “A casa nostra limitem l’ús de tecnologies als nostres fills”. El segon: Steve Jobs, creador d’Apple, prohibia als fills usar l’Ipad. El tercer: Janie Martínez, mainadera de Mark Zuckerberg, fundador de Facebook, va dir: “Els nens no podien mirar pantalles durant el temps que estaven amb mi”. I el quart exemple: Chris Anderson, exdirector de la revista Wired, bíblia de la cultura digital: “En l’escala entre els caramels i el crack, això està més a prop del crack”.
Podeu pensar que només critico els joves i no els adults. No, en els adults tot és molt pitjor. Estan muntant un món contra els joves i en comptes de donar-los feina i habitatge, els fan creure que mirant pantalles seran lliures. Són els mateixos que diuen: “Internet i les pantalles grans i petites no són un problema, depèn de l’ús que se’n faci”. És el mateix que es deia de l’energia nuclear, bombes atòmiques i Txernòbil. I residus nuclears per als nets dels nets dels nets. Per cert, la Unió Europea diu que és una energia verda! I no passa res. Els adults, a més, miren igualment pantalles una mica més grans per un problema de la vista. Però als adults ja no els dic res, els dono per perduts.
Pot ser que una minoria d’adults els diem als joves alguna cosa contra corrent. El més nociu de les pantalles no és el que pots arribar a veure, és el que deixes de mirar i de fer.
I la gent diu que no tenen temps de llegir llibres. Si home!
