[Pere Alavedra, enginyer industrial]
El meu primer article que parlava sobre riquesa i societat, publicat el passat 18 de febrer, va aixecar un bon nombre de comentaris, com no podia ser d’altra forma, contradictoris: una gran majoria favorables, altres desfavorables. En el marc d’aquests articles sobre el pilar econòmic de la sostenibilitat, voldria parlar d’aquests darrers, no per altra cosa que palesar com està de desinformada la nostra societat quan parlem de sostenibilitat, i com no, també d’economia.
Un grup important dels comentaris desfavorables anava en el sentit que la riquesa no la creen els empresaris, sinó que la genera un sistema social, econòmic i, en darrer lloc, polític que proporciona llibertat, seguretat, estabilitat i competitivitat, persones formades, i informades, amb capacitat, voluntat de treball, també consum, amb uns sistemes educatiu i sanitari de qualitat. Tampoc hi ha riquesa sense les infraestructures adients tant per a la mobilitat de les mercaderies i de les persones, com per a la comunicació.
Aquestes són les condicions necessàries perquè hi hagi progrés. També és ben cert que el principal sentiment de la persona és la por, si la humanitat ha arribat on està és gràcies a la por, que ens fa ser prudents i previnguts i aguditza l’enginy.
Si a més fossin suficients en qualsevol lloc que es donessin, hauria de florir la riquesa, però la història ens ensenya que això no és així, que cal quelcom més, l’esperit emprenedor, la capacitat d’arriscar, de crear, d’innovar…
Sols cal anar a YouTube i cercar els països més rics del món en PIB per càpita 1800-2019. Al llarg d’aquests anys, cap país que no fos una economia de mercat ha estat entre els 25 primers del món. També es pot veure com països, tot i que haguessin estat entre els primers llocs dels rànquings, s’han enfonsat quan els seus governants van caure en el populisme.
Els empresaris arrelen en entorns que ofereixen oportunitats i condicions perquè llurs negocis prosperin, generin llocs de treball i riquesa. Per això és necessari saber crear un entorn amable en què puguin florir les empreses i, amb elles, el benestar per a la societat.
