Per a alguns són outsiders, però poques formacions poden presumir de tenir una base (militant i votant) i una trajectòria com la Crida per Sabadell. La coalició té moltes ànimes i també denominadors comuns: municipalisme d’esquerres, anticapitalisme, rupturisme. Malgrat ser assemblearis, algú havia de liderar la llista, i aquesta és Nani Valero (1969). Participa en el cicle d’entrevistes amb preguntes de la ciutadania a la redacció del Diari, des d’on deixa clar que la Crida vol tornar a governar Sabadell. Amb condicions.
Acaba el mandat, un mandat en què la Crida ha estat a l’oposició. Des d’aquesta posició, quina valoració fa del mandat Farrés?
Què ha quedat de la feina del quadripartit? El govern del PSC, més que un govern, sembla una promoció publicitària a cop d’efecte, de fum. El seu model no va enlloc. Nosaltres, en canvi, hem fet molta feina des de l’oposició i abans des del govern: vam fer molts plans perquè Sabadell estava buit de contingut després de 16 anys de bustisme. La ciutat s’havia de pensar i de planificar, i vam encarrilar el futur de l’habitatge, dels connectors verds, del riu Ripoll, el Portal Sud, el parc de les Aigües…
Parlem del present i del futur. Quins punts plantegen com a claus del programa electoral?
És a dir, allò que la Crida faria tant sí com no si entra al Govern. El 2019, vam presentar un programa molt ambiciós amb 800 propostes, que eren vàlides aleshores, ho han estat i ho són ara. Ens presentem amb el lema Més crida, més vida perquè volem una ciutat compartida, més verda, més feminista i més segura, on l’educació i la cultura tinguin un paper predominant. Un Sabadell en què l’habitatge sigui un dret i no un bé d’especulació i en què tothom pugui disposar dels recursos necessaris per poder viure dignament.
M’agradaria parlar de propostes concretes.
Hem d’aplicar el pla local d’habitatge d’una vegada. El document preveia 362 habitatges nous de promoció, 250 pisos per tempteig i retracta, cooperatives d’habitatge municipal… I ara anem un pas més enllà: volem crear una oficina d’energia per generar electricitat per a les famílies vulnerables i orientar les persones sobre la pobresa energètica i consums. Si disposem de pisos públics, caldrà que la gent es pugui escalfar, cuinar i disposar de tots els serveis bàsics.
Reiteren que s’ha de complir amb el seu pla d’habitatge. Ja hem vist que és complicat construir aquests 500 habitatges en quatre anys. Els diners de l’Ajuntament són finits.
Construir nou habitatge requereix temps. En aquests quatre anys després, hi ha hagut altres factors, com la pandèmia i l’augment dels preus dels materials. Els habitatges que vam projectar a Francesc Layret i a la carretera de Barcelona són de fusta, i ara s’ha encarit.
Per deixar-ho clar, quina posició té la Crida sobre les ocupacions? Què es pot ocupar, els pisos d’un banc, d’un particular…? On és el límit?
Fem números. A Sabadell hi ha uns 10.000 habitatges buits, i hi ha unes 3.000 famílies que no se’ls hi dona una resposta social i d’emergència. No hi ha ponts suficients perquè 3.000 famílies hi visquin a sota. Per això, els pisos de la Sareb i dels fons voltor s’han de posar a disposició de les famílies que ho necessiten. Al marge d’això, crec que és un error posar totes les ocupacions en el mateix calaix com fan alguns parlant d’ocupacions conflictives. Quan hi ha un delicte, l’administració ja sap com actuar. Una ocupació és una necessitat, no un delicte.
Un dels seus punts cabdals són els serveis municipals. Què és el primer que canviarien si tornessin al Govern?
Per principis, un privat no pot treure benefici econòmic d’un servei públic. Municipalitzarem el servei d’atenció domiciliària i les escoles bressol, que ara són de gestió privada, i aprofitarem per ampliar els serveis. Hi ha qui portava al programa que construiria una escola bressol a la Concòrdia i no ho ha fet en aquests quatre anys. Nosaltres la reivindiquem.
El contracte més important de l’Ajuntament, el de la neteja i la recollida de residus de Smatsa, acaba el proper mandat. Què farien l’endemà, un cop s’acabi la concessió, si estan al Govern?
Jo més aviat diria: què hem de fer ja? Esperem que la comissió juridicoassesora ens digui d’una vegada el que tots esperem que digui: que aquest contracte és nul. També estem en espera de la celebració del judici del cas Mercuri. En paral·lel, hem tingut l’oportunitat d’obrir una comissió d’investigació per saber què passa amb la gestió de Smatsa i de Saba, però el govern socialista amb el suport de Junts i d’altres partits no ho han volgut tirar endavant…
En un altre ordre de coses, l’Oficina Antifrau encara investiga si vostè va ser contractada a dit l’any 2016 per l’anterior govern municipal com a tècnica en cap del negociat de Diversitat i Interculturalitat. Què hi té a dir?
Res més que vosaltres que heu contactat amb l’Oficina Antifrau. Això ve d’una denúncia d’un sindicat que es va fer el 2020 sobre uns fets que havien passat el 2016. De moment, Antifrau no ha emès cap informe, i si han de dir alguna cosa, ja diran. Estic molt tranquil·la: la feina que jo feia en aquest negociat era la que era.
Insinua que hi ha intencionalitat política al darrere? De qui?
El que em sorprèn és que un sindicat fa la denúncia i qui va traient aquest tema és el PSC… Intencionalitat política? Potser no cal dir més. Està claríssim.
En termes de sostenibilitat, una de les polèmiques del mandat ha estat el SurfCity, la piscina d’onades. Són molt crítics, el rebutgen, però també està bé plantejar alternatives. Quina és la de la Crida?
Som crítics, i no al 100%. Al 1000%. És una piscina d’onades en un terreny municipal que ve a artificialitzar i omplir de ciment un espai en què hi ha vida. Al riu poden passar coses, evidentment, però s’han de decidir amb les entitats que ja van participar en el programa del parc fluvial del Ripoll, que incloïa divuit propostes, amb pressupost i calendari per guanyar en accessibilitat, en natura…
Em referia als voltants del Ripoll, on també hi ha fàbriques abandonades sense una alternativa.
Aquí ha fet un salt d’una banda a l’altra del riu. Hi ha empreses privades que han deixat edificis abandonats que malmeten l’entorn i el degraden, i que s’han convertit en un niu de brutícia. I allà tenim el Molí d’en Torroella, que és municipal. Potser tenim els pressupostos més alts de la història de Sabadell, però també els més baixos en patrimoni… Crec que en aquest entorn s’ha d’invertir per fer activitats esportives, de natura, lúdiques, sempre que siguin amables amb l’entorn natural i que facin que el riu sigui un espai per a tothom. No parcel·lat i privatitzat.
El Govern ha plantejat la plantació d’uns 5.000 arbres en la propera dècada. Ho considera suficient?
En una dècada? És poquíssim, és una xifra ridícula. Nosaltres volem plantar 12.000 arbres en un mandat a tot Sabadell. Per cert, l’Ajuntament ha instal·lat un marcador que posa els arbres que s’han plantat, però ha oblidat dels que es tallaven! Crec que si es fes la suma, seria zero.
Parlem de mobilitat. Van pacificar el carrer de Sant Pere el mandat passat i aquest s’ha executat el carrer de la Indústria. Per on continuaria la Crida?
El següent era Tres Creus, que el govern del PSC va canviar pel carrer de la Indústria. Nosaltres insistim que s’ha de pacificar i que s’han de posar zones per a vianants a tots els districtes. No podem fer greuges comparatius entre el Centre i la resta de barris. Ca n’Oriac es mereix que al voltant de la plaça de la Fuensanta hi hagi carrers per a vianants, per exemple.
Volen pacificar la ciutat, volen una Gran Via sense cotxes, però alhora rebutgen la ronda Nord. Això no és una contradicció?
No és una contradicció si posem transport públic. Si fem el perllongament dels FGC fins a Castellar, l’estació de Rodalies a Can Llong i altres millores en el transport urbà, es pot fer. Hem de canviar les prioritats: primer van les persones, després les bicicletes, el transport públic i, finalment, el transport privat.
Hi ha zones on no arriba el transport públic, com els polígons industrials. Els treballadors entren molt d’hora i surten molt tard i no tenen gaires més opcions que no sigui agafar el cotxe.
És un contrasentit, un problema que arrosseguem des de fa temps. Temps enrere, els propietaris de les fàbriques posaven autobusos per als treballadors per arribar a la feina, i això no ho ha assumit el servei d’autobusos. Insisteixo que cal més transport públic per evitar embussos i contaminació.
Abans parlava del patrimoni del riu… en el mandat anterior van fer moltes compres d’edificis patrimonials: Sallarès Deu, Artèxtil… Aquest tornaria a ser el full de ruta de la Crida? Per què i sobretot, per a què? Amb quina finalitat?
Si més endavant compraríem més patrimoni? No li sabria dir ara. El que hem de fer és dotar de recursos el patrimoni que ja tenim. El que no podem fer és tenir-ho buit i sense activitat, com passa al Castell de Can Feu i a la Caserna, on podríem posar activitats culturals i de natura, i habitatges i entitats. Per cert! La Caserna és municipal tot i que el PSC i els seus amics del PSOE s’hagin passat quatre anys mareando la perdiz.
Pactes postelectorals. Van dir que s’avindrien amb ERC i els comuns, però ERC aposta per una “via àmplia” que inclogui Junts, partit que està vetat per la Crida. És així o no?
Per governar, hem de tenir unes línies programàtiques compartides. Alguns partits, com el PSC, el PP o Junts, no comparteixen els ideals de l’esquerra social transformadora, així que difícilment podríem pactar amb ells. Amb els socialistes no hi pot haver acord, ni tampoc amb els partits de la dreta.
En el supòsit en què la suma d’ERC, Crida i comuns no sigui suficient per governar i necessitin el suport de Junts, els acceptaria?
Algunes de les mocions que la Crida ha portat al ple han comptat amb el suport de Junts. Ara bé, tot i que hi ha coincidències, les seves propostes no són a prop de les nostres.
Una última pregunta: digui dues accions que repetiria del govern anterior, i dues que no, fent una mica d’autocrítica.
Vam fer moltes coses, per molt que diguin [riu]. Tornaríem a donar suport a un referèndum i donaríem suport a totes les famílies perquè tinguin un habitatge. En canvi, crec que hauríem de ser més àgils per posar blocs de pisos a l’abast de les persones i posar més atenció a qüestions d’ocupació i de feina. Sabadell té moltes oportunitats i no se saben encarrilar bé.
Fotos: Víctor Castillo
