La sequera és un dels temes més rellevants a abordar durant el 2024. Aquest dimarts, el conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, ha anunciat que el Govern duplicarà els ajuts perquè els ens locals puguin realitzar inversions per fer front a la sequera i es passarà dels 90 milions inicialment pressupostats als 200.
L’Agència Catalana de l’Aigua va convocar el passat mes de juliol, per primer cop en la seva història, una línia d’ajuts dotada amb 50 milions per ajudar els ens locals a reparar les fuites de les xarxes municipals i millorar-ne l’eficiència. L’ACA ha rebut una allau de sol·licituds, més de 880, provinents de més de 700 ajuntaments i ens locals. Per atendre totes les sol·licituds, el Departament d’Acció Climàtica ha decidit aportar 70 milions més. Alhora, també es duplicarà la dotació a actuacions per a la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic, de 40 a 80 milions.
En estat d’emergència?
L’increment dels ajuts arriba a les portes d’un canvi d’escenari previst en el semàfor de la sequera al sistema Ter-Llobregat. La Generalitat espera decretar l’estat d’emergència -semàfor vermell- després de diverses setmanes en preemergència quan els embassaments de les conques internes arribin al 16% de la seva capacitat, xifres que ja es freguen tot i les pluges dels últims dies. Amb tot, l’evolució de les darreres setmanes situaria l’entrada en emergència a finals de gener o principis de febrer.
Així, el nou context obligarà a implementar noves restriccions en el consum d’aigua, amb modificacions del Pla Especial de Sequera que el Govern ha aprovat aquest dimarts. Una d’elles, anticipada pel mateix Mascort fa unes setmanes, va provocar una polèmica per la possibilitat de tancar les dutxes de gimnasos i altres equipaments esportius.
Ara, l’executiu català ha concretat algunes de les mesures. Per exemple, les piscines privades, d’hotels i balnearis no es podran reomplir quan entri en vigor l’emergència, però es permetran les esportives amb algunes limitacions. Entre d’altres, ha aprovat la reducció dels cabals ambientals en els rius Llobregat, Ter i Muga, l’ajornament de la posada en marxa de noves granges i hotels, així com restriccions a les dutxes de les instal·lacions esportives. El document contempla tres fases de l’emergència. En la tercera, la més restrictiva, gimnasos i clubs esportius hauran de tancar les dutxes.
Sabadell demana flexibilitzar mesures
A l’espera dels canvis, l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, ha insistit a demanar al Govern de la Generalitat que permeti excepcions a la ciutat i a tots els municipis que compleixin amb el límit de consum d’aigua. Un dels punts a debat és el tancament de les piscines municipals descobertes. L’executiu local s’oposa a la mesura perquè les considera “refugis climàtics” per a les persones més vulnerables a l’estiu.
La setmana passada va tenir lloc la primera reunió del Comitè Operatiu de la Sequera, un grup de treball específic que compta amb representants de l’Ajuntament i del Grup Cassa, que conjuntament gestionen Aigües Sabadell. La ciutat es manté, doncs, per sota del límit que marca el Govern de la Generalitat en fase d’emergència (200 litres). Segons les últimes dades de l’Agència Catalana de l’Aigua –de novembre de 2023– el consum d’aigua es troba en 161 litres per habitant i dia, un 5,2% menys que fa un any. Mantenir-se dins topalls evitarà, de moment, que hi hagi talls o que es redueixi la pressió de l’aigua a la ciutat. Tot i que la previsió en l’àmbit catala preveu que les mesures s’accentuïn.
Farrés vol excepcions per a Sabadell davant la sequera: “Hem d’obrir les piscines a l’estiu”
