Ciutat

Salvador Illa: “S’ha de fer tot el Quart Cinturó, també el tram entre Sabadell i Granollers”

El cap de l’oposició de Catalunya, Salvador Illa (1966), coneix la realitat dels dos Vallesos de prop. És veí de la Roca del Vallès, on va ser alcalde entre 1999 i 2005, molt abans de saltar a la primera línia com el ministre de Sanitat que va gestionar la pandèmia. Sigui pels seus inicis o perquè vuit de les deu ciutats més grans de Catalunya tenen un alcalde socialista, el primer secretari del PSC demana que s’escolti més els ajuntaments, els quals reivindica: “Els alcaldes i alcaldesses són gent acostumada a governar. Toquen de peus a terra, no fan volar coloms”.

Aquest dissabte, Illa intervindrà en una jornada sobre indústria organitzada pel partit a Fira Sabadell, acompanyat del ministre del ram, Jordi Hereu, i de l’alcaldessa, Marta Farrés.

L’Estat i la Generalitat han tancat el text del conveni per construir la ronda Nord de Sabadell i Terrassa. Falta signar-lo. Serà una condició per al “sí” del PSC als pressupostos catalans del 2024?

Dono per fet que hi ha un acord i que s’han complert les nostres condicions, després de l’anunci del ministre de Transports, Óscar Puente, i de les declaracions per part del Govern de la Generalitat. Ara demano que hi hagi celeritat per part de tothom per redactar el projecte i executar l’obra. El perllongament de la B-40 fins a Castellar del Vallès és una infraestructura demanada pel territori, compta amb un consens i representa un acord entre Estat, Generalitat i ajuntaments, i és clau per al desenvolupament econòmic i la prosperitat del Vallès Occidental. La ronda millorarà la mobilitat i generarà prosperitat.

Què vol dir celeritat? Quins terminis es marca el PSC? El tram entre Abrera i Viladecavalls ha trigat disset anys a ser una realitat.

Això no s’ha de repetir. Ha trigat disset anys pel temps que va estar aturada per les polítiques d’austeritat que, per cert, s’han aturat amb els governs de Pedro Sánchez. Un calendari així no m’entra al cap, i per això demano que no ens adormim. Quan es firmi el conveni, s’ha d’anar per feina.

Serà una ronda urbana o una autovia, com la B-40? Com sabem que s’acabarà construint? El conveni s’havia de signar el 30 de març del 2023…

No entraré en un debat sobre els noms que preocupa tant a alguns. La ronda Nord de Sabadell i Terrassa és un tram del Quart Cinturó. I pel que fa a les garanties, la millor és la paraula donada per les administracions. De mi i del PSC es poden dir moltes coses, però sempre complim els compromisos que assumim. El retard no se’ns pot imputar. A vostè li poden explicar que tot és culpa de Madrid, però el conveni tira endavant. Respecte al Govern de la Generalitat, no m’imagino cap departament que no faci honor a un compromís del president Aragonès. Si això passés, o ha pogut passar, seria francament greu.

Els ajuntaments reclamen tenir l’última paraula sobre el disseny i el traçat de la ronda. Hi està d’acord?

Hi haurà col·laboració i s’escoltarà els ajuntaments de Sabadell, Terrassa i Castellar, però qui tindrà l’última paraula serà el Govern d’Espanya.

Manté l’aposta històrica del PSC de continuar la B-40 fins a Granollers o hi renuncia? Per què no ho incorpora en el marc de la negociació dels pressupostos del 2024?

S’ha de fer tot el Quart Cinturó, també el tram Sabadell-Granollers, però no ho afegirem al debat perquè primer esperem que es compleixi amb la ronda. Ja arribarà el moment. El PSC vol la B-40 sencera i en el futur buscarem la manera de fer-ho possible, sempre comptant amb els municipis afectats per definir el millor itinerari.

Hi ha col·lectius ecologistes en contra de la B-40. 

La B-40 es pot fer amb l’última tecnologia i respecte mediambiental, com ja s’ha demostrat en el tram inaugurat la setmana passada. Convido tothom que llegeixi aquesta entrevista a comprovar-ho. Allà on governem respectem el medi ambient de manera escrupolosa i alhora fem infraestructures respectuoses. Fer polítiques de sostenibilitat i d’adaptació al canvi climàtic no és sinònim de decreixement econòmic i de paralitzar el país.

Confia en el traspàs de Rodalies a la Generalitat? Creu que servirà per solucionar els retards continus i problemes del servei per als usuaris?

Soc partidari del traspàs de Rodalies perquè implica els governs de l’Estat i de la Generalitat, dibuixa uns òrgans de cogestió com a l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) amb un gran professional al capdavant, Pere Macías. Fins fa poc, tot el que passava a Renfe Rodalies era un casus belli per al Govern català i, en canvi, si un tren d’FGC amb direcció Terrassa apareixia a Sabadell, era un error… Dit això, el principal factor per disminuir les incidències no són les competències, és invertir en les vies, les catenàries, les estacions i en material rodant, com ja s’està fent.

Les incidències dels darrers dies han tingut a veure amb el robatori de coure.

És un factor diferencial. El 40% de les incidències a Rodalies de Catalunya són provocades pel vandalisme, segons informa la companyia ferroviària. Veig gent que en fa broma, però jo no en faria bromes perquè afecta la mobilitat quotidiana de moltes persones. S’ha de millorar la seguretat i les competències aquí les tenen els Mossos d’Esquadra.

Les línies d’FGC del Vallès estan al màxim de la seva capacitat. El Departament de Territori opta per desdoblar el túnel de Collserola. Vostès aposten pel túnel d’Horta. Per què? Si tot fa preveure que el projecte té un cost molt més elevat.

Hem d’acabar de valorar les diferents opcions que hi ha, tenint en compte quina és la que pot oferir el millor servei i un cost assumible i raonable. Escoltarem els ajuntaments implicats, com m’agradaria que fes la Generalitat. Els alcaldes i les alcaldesses són gent acostumada a governar, a prendre decisions. De vegades fan plantejaments ambiciosos, però sempre tocant de peus a terra, no fent volar coloms. No demanen impossibles.

La seguretat va ser lema de campanya del PSC a les eleccions municipals i ara l’han portat a l’esfera catalana. Per què? Què proposen? Ja s’està incrementant el nombre de Mossos d’Esquadra…

S’ha de deixar el principi de desconfiança amb els cossos i forces de seguretat i passar a un principi de confiança. Encara veig una desconfiança permanent i sistemàtica per part del Govern de la Generalitat, deixant sense defensa jurídica els Mossos en causes en curs. S’ha fet una revisió perquè el sospitós sigui l’agent, i això és responsabilitat directa del president Aragonès i del conseller Elena, amb qui soc molt crític. Crec que els Mossos han de treballar braç a braç amb els ajuntaments i prendre decisions conjuntament, i col·laborar amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Finalment, demano que no hi hagi interferències polítiques a la cúpula del cos. Es va dir que era per feminitzar el cos però, en fi, els nomenaments es van realitzar amb una clara orientació… Si no, com s’explica que es destitueixi el major Trapero, després es posa un nou màxim responsable i un any després es torni a canviar? Això què és? Quina estabilitat és aquesta?

Parlem de les ocupacions d’habitatge. A Sabadell, Marta Farrés compra edificis amb ocupes per desallotjar-los. Mentrestant, Núria Parlon té un grup antiocupa a la Policia Municipal de Santa Coloma, una idea que ha copiat Albiol del PP. Per què aquestes diferències?

És una mateixa política, la de “no” a les ocupacions, i cada municipi actua amb la realitat que es troba. No es pot basar una política d’habitatge en les ocupacions, és un error garrafal que altres han comès. Generen problemes de convivència i un rebuig social important. M’agradaria que els Mossos activessin un protocol específic per evitar-les.

Totes? Totes són iguals?

Sí, sí. He dit “no a les ocupacions”. No les distingeixo. No hi ha ocupacions bones ni ocupacions dolentes. Hi ha persones vulnerables que tenen un accés difícil a l’habitatge i tenen tot el dret a tenir una resposta per part de les administracions. El que no es pot fer és dir: “Tinc un problema, atraco un banc”, “Tinc un problema, ocupo un habitatge”… No.

Amb aquests moviments, el PSC tira cap a la dreta?

No. El PSC està fent polítiques clarament d’esquerres. Els ciutadans que no tenen més patrimoni que el patrimoni públic, és a dir, que no tenen cap altre jardí que la plaça del barri, que no tenen cap altre equipament que la biblioteca municipal o la piscina municipal, han de poder viure amb normalitat i convivència. Certes ocupacions trenquen aquesta manera de viure i s’ha d’actuar i resoldre aquest problema.

Saltem a la política industrial, clau per a la nostra comarca. El Vallès Occidental aporta el 15% del VAB industrial del país, però tant Sabadell com Terrassa han perdut empreses. Què ha de ser el Vallès? S’ha d’anar cap al sector serveis, amb projectes com el seu en l’etapa d’alcalde de la Roca del Vallès, la Roca Village, o cap a indústria sostenible…?

Els Vallesos són l’eix fonamental econòmic i industrial de Catalunya, són el bressol d’organitzacions empresarials molt potents. No es pot renunciar a la indústria, s’ha de potenciar, perquè continuï generant prosperitat. Tant els ajuntaments com el Govern de la Generalitat han d’acompanyar les empreses, deixar fer i no posar traves. La B-40 representa això: les empreses han de fer arribar els camions als polígons industrials, necessiten una carretera per proveir-se i exportar els seus productes.

Només a Sabadell hi ha diversos centres educatius en barracons, alguns pendents de l’època de Montilla. Hi ha més problemes com la segregació, l’absentisme, l’abandonament, i el baix nivell educatiu.

Tenim bones escoles a Catalunya i el primer que necessiten és ser escoltades i tenir més autonomia. No és el mateix una escola a Sabadell, que una a Olot, que una rural del Solsonès, una altra a Santa Coloma o al Raval de Barcelona. Cada projecte educatiu s’ha d’adaptar al seu entorn social i físic. També convindria desburocratitzar i no innovar per innovar, és a dir, fer-ho si estem segurs que aportarà un benefici. Ah, i no pot ser que anem endavant i endarrere contínuament, com amb l’enrenou de la data d’inici de curs. Tot plegat és el resultat d’una dècada de desgovern. Vostè ara fa menció a l’educació, però passa amb la sequera, amb l’energia renovable, amb les infraestructures… Mas, Puigdemont, Torra i Aragonès… deu anys i així estem.

Per què vol esgotar la legislatura i pactar pressupostos amb ERC si fa aquest diagnòstic?

Jo no vull esgotar la legislatura, el que vull és que el Govern governi. Que prengui decisions, que faci la feina. I si vol acabar la legislatura, per què l’han nomenat candidat un any abans de la data prevista per a les eleccions? Serà candidat o serà president? Li demano que no actuï com a candidat, que sigui el president.

Però si li aprova els comptes del 2024, facilita que Aragonès continuï, no?

No vull que Catalunya pagui els plats trencats. O és que hem de privar els ciutadans de Catalunya de menys recursos per a l’educació, per a l’habitatge, per a la seguretat…? Jo practico la política útil i m’assec per parlar d’allò que li convé a Catalunya, no al meu partit polític.

El PSC governa amb Junts a Sabadell. Es veu pactant amb ells pel Govern de la Generalitat?

Els acords municipals no es poden extrapolar. Els alcaldes i alcaldesses decideixen els pactes a cada ciutat i poble. Dit això, el PSC és un partit previsible: som un partit d’esquerres i tenim capacitat d’acord dins d’aquest espai, però també més enllà de l’esquerra. En funció del que diguin i facin els ciutadans, decidirem el més convenient per a Catalunya.

Fotografies: Víctor Castillo

Comentaris
To Top