[Per Joan Berlanga, extinent d’alcalde de Sabadell]
Ara que l’amenaça ambiental és irrefutable, cada cop van apareixent més iniciatives per donar-hi resposta. Una d’elles és la declaració de l’emergència climàtica, tal com han fet recentment la UE, el govern d’Espanya o l’Ajuntament de Sabadell.
Aquestes declaracions –que tenen l’origen en una iniciativa australiana– no són més que una declaració d’intencions per reduir les emissions de CO2. Amb voluntat política real, poden esdevenir instruments per avançar en la bona direcció, però també hi ha el perill que esdevinguin brindis al sol de cara a la galeria.
Els governs que s’ho prenguin seriosament hauran de ser valents. Reduir les emissions de manera significativa suposarà prendre mesures –algunes impopulars– que modificaran la manera com vivim actualment i comportarà topar amb la resistència, política i ciutadana, dels que no estan disposats a renunciar a les comoditats que comporta viure d’esquena als impactes ambientals que tenen les nostres accions.
En la mesura en què la majoria de la població vivim en ciutats, l’àmbit local és el millor escenari per començar a posar fil a l’agulla al repte ambiental que tenim davant. En el cas de Sabadell, activar una autèntica emergència climàtica suposarà passar de les intencions a concrecions del següent tipus.
Per una banda, com és evident, cal que el cotxe deixi de ser el protagonista de la mobilitat i passi a tenir un paper secundari. Fer-ho no serà ni fàcil ni ràpid, perquè durant l’últim segle tota la planificació urbanística s’ha fet en sentit contrari i cal repensar-la. Per començar, una bona declaració d’intencions seria convertir la Rambla en un eix d’ús exclusiu per a vianants, bicicletes i autobusos, activar zones de baixes emissions i pacificar un entorn escolar a cada barri.
Per treure protagonisme al cotxe és necessari fomentar alternatives, que, en el cas de Sabadell, impliquen incrementar la freqüència de l’autobús en les línies amb més temps d’espera, fer més carrils bici, obrir una estació de Renfe a Can Llong i fer arribar els FGC a Castellar del Vallès, entre altres.
Un altre aspecte a considerar és la relació amb l’energia. El dia a dia de Sabadell genera un alt consum energètic. Al mandat anterior es van triplicar les instal·lacions fotovoltaiques municipals, però cal continuar invertint per avançar cap a l’autogeneració d’energia (actualment només es produeix poc més de l’1% del consum) i invertir en eficiència energètica, perquè gran part dels equipaments municipals i del parc d’habitatge es van fer en èpoques en què l’aspecte ambiental no es tenia en compte.
Però, per sobre de tot, cal que responsables polítics i ciutadania passem a gestionar i viure a la ciutat amb una nova mirada que sempre tingui present l’impacte ambiental de tot el que fem. Lamentablement estem lluny de fer-ho.
L’actual govern de la ciutat de moment no sembla que avanci en la bona direcció. L’aposta decidida per l’Aeroport, recuperar la idea del Quart Cinturó, comprar el pàrquing del Passeig per poder accedir amb cotxe al rovell de l’ou de la ciutat o el fet que la mateixa setmana que ha declarat l’emergència climàtica s’hagi oposat a una proposta per acabar amb les estufes a les terrasses evidencia poca convicció al respecte.
La ciutadania tampoc es pot dir que en el seu conjunt estiguem a l’alçada de les circumstàncies. En general, la conscienciació ambiental és baixa i seguim vivint amb les inèrcies que ens han portat a la situació on ens trobem ara. A tall d’exemple, a Sabadell només reciclem un terç dels nostres residus.
Així doncs, Sabadell –malgrat la declaració d’aquesta setmana– està lluny de viure en emergència climàtica, però esdevé un deure i una responsabilitat col·lectiva avançar cap a un futur més sostenible amb un clar lideratge de l’Ajuntament i una ciutadania compromesa. Ja fem tard.
