Els veïns afectats dels 170 habitatges dels Merinals amb deficiències estructurals demanen que es constitueixi la taula de negociació, un espai on Agència de l'Habitatge, veïns afectats i Ajuntament de Sabadell hauran de decidir el futur dels blocs."Volem parlar del futur dels nostres pisos un cop tenim el resultat de l'estudi tècnic del COAC", exposen en un comunicat.
La comissió d'afectats ha enviat una instància a l'Ajuntament de Sabadell per anunciar que seran tres les persones que representaran el veïnat: una persona de la Comissió d'Afectats, la FAVS i l'associació de veïns. "No volem que la resposta a la nostra situació s’allargui més", lamenten. També demanen un quart representant com un advocat o un arquitecte.
Precedents històrics
Els problemes amb aquests edificis es remunten als anys seixanta, poc després de la construcció del polígon Arraona-Merinals (1954). La seva titularitat passa del Ministerio de Vivienda a Adigsa, l'actual Agència de l'Habitatge de Catalunya. L'any 1991, Adigsa va fer uns informes en què es constatava la presència de ciment aluminós en les dues fases de la promoció. Aleshores ja es parlava de carbonatació, oxidació i es constataven les fissures de les biguetes. L’informe tècnic d'Adigsa del 1992 va sentenciar que calia enderrocar 592 habitatges de la fase 1 que patien patologies estructurals greus. Els 170 actuals només calia reparar-los. Va ser el 1996 quan es va redactar el pla d'enderroc i rehabilitació. [caption id="attachment_106087" align="aligncenter" width="630"]
/ Lluís Franco[/caption]
Però l'any 2018, un informe tècnic encarregat pel veïnat assegurava que les 170 llars també patien carbonatació, oxidació i aluminosi, i els veïns afectats van haver d'apuntalar els habitatges. Eren els pisos ubicats als blocs 39, 40, 41, 47, 48, 49, 50, 51, 52, 53, 54, 55, 56 i 57 del polígon de la fase 2 d'Arraona-Merinals. Un any després, el maig del 2019, es lliuraven les claus dels nous habitatges que substituïen la fase 1, entre satisfacció dels propietaris i protestes de la resta d'afectats.
Entre manifestacions i molta crispació dels afectats, l'any passat els veïns, l'Ajuntament i la Generalitat signaven l'acord per analitzar tècnicament els 14 blocs amb un estudi comparatiu. Les signatures de l'alcaldessa, Marta Farrés; el representant veïnal, Francisco García; i el secretari de l'Agenda Urbana i Territori d'Habitatge, Agustí Serra, es comprometien a acceptar el resultat de l'informe tècnic independent i actuar en conseqüència. En aquest cas, l’estudi ha determinat que els edificis poden ser rehabilitats. Però és la taula de negociació la que ha de decidir el futur dels habitatges.
