La ronda Nord de Sabadell i Terrassa està al centre del debat a la ciutat, la comarca, i a tot el país. El PSC exigeix la nova carretera per aprovar els pressupostos del Govern de la Generalitat. Els posicionaments estan molt enrocats, entre el sí i el no a la infraestructura. Però de què estem parlant? Què és la ronda Nord i per què costa tant posar-se d’acord? Ho resumim en aquest FAQs.
Què és la ronda Nord de Sabadell i de Terrassa?
La ronda Nord és una carretera prevista en el Pla específic de mobilitat del Vallès per connectar Terrassa i Sabadell amb Castellar del Vallès. Els castellarencs, com la majoria de veïns de Sabadell i de transportistes, utilitzen la Gran Via per als seus desplaçaments: la carretera urbana aglutina 22.600 vehicles de mitjana cada dia.
La ronda Oest connectaria amb la ronda Nord, segons el Pla específic de mobilitat del Vallès / A. TORRES
És el Quart Cinturó?
Són uns cinc quilòmetres del Quart Cinturó, la B-40, una autovia prevista per enllaçar el Baix Llobregat amb els Vallesos, des d’Abrera fins a Granollers, com a alternativa a l’AP-7. Ara bé, la nova carretera està pensada com una ronda, no una gran autovia com la resta del Quart Cinturó o altres carreteres de l’Estat, com l’AP-7 o l’A-2. Es treballava amb un concepte senzill: una via amb dos carrils per direcció, com la carretera de Figueres a Roses (C-260).
Quin traçat tindria?
No està definit. El que sí que se sap és que la ronda Nord donaria continuïtat al Quart Cinturó (B-40), que avui acaba a una rotonda de Terrassa. Des d’allà, el traçat rodejaria el Real Club de Golf el Prat, fins a arribar al terme municipal de Sabadell, on es preveu un enllaç amb la ronda Oest (C-58c) i travessar els barris del nord fins a arribar a la rotonda que connecta actualment amb la carretera de Castellar (B-124).
Aquest és el tram més delicat de tots, perquè pot afectar el bosc i el barri de Can Deu i el torrent de Colobrers. Per això, soterrar part del traçat està sobre la taula. Al mapa es pot veure els traçats orientatius proposats pels ajuntaments i l’Estat, i la Generalitat:
Com i quan es faria?
L’acord entre l’Estat, la Generalitat i els ajuntaments –que no es va signar per la plantada d’última hora del Govern català– establia que el Ministeri de Transport cedia els diners a la Generalitat, i que aquesta última s’encarregava de la construcció de l’obra. El termini estimat és de deu anys pel cap baix, és a dir, la carretera no estaria culminada abans del 2033. El cost estimat és de 88 milions d’euros.
Per què s’ha de construir?
La ronda compta amb el suport del Ministeri de Transports i dels ajuntaments de Sabadell, Terrassa i Castellar. També té el vistiplau del Consell Comarcal, d’una majoria del Parlament (PSC, Junts, Cs i Vox), i dels agents econòmics vallesans, entre els quals hi ha la Cambra de Sabadell i la Cecot.
Entre els arguments a favor de la ronda Nord hi ha la reducció del trànsit i la contaminació a la Gran Via. La carretera seria una alternativa per desviar el trànsit de Castellar i per treure camions del centre urbà, milloraria la connexió entre comarques i municipis, i facilitaria l’accés als polígons industrials.
A Barcelona, el PSC ha situat aquesta infraestructura com una “condició de mínims” per aprovar els pressupostos de la Generalitat i es remet al pla de mobilitat comarcal, aprovat pel mateix Govern català el 2021, per defensar-ne la construcció.
I per què no?
A l’altra banda hi ha ERC, la CUP i els comuns, juntament amb entitats ecologistes, com la Plataforma contra el Quart Cinturó i l’Adenc. Els republicans consideren que la ronda Nord és hereva del Quart Cinturó, una “infraestructura pensada els anys seixanta” que no resol els problemes de mobilitat del Vallès. La polèmica està en el seu possible impacte ambiental i paisatgístic. A canvi de no construir la ronda Nord, el conseller de Territori, el sabadellenc Juli Fernàndez, proposa fer millores a la carretera de Terrassa i allargar la ronda Oest fins a Castellar. La Generalitat s’ha obert ara a estudiar la ronda Nord en “un gest” per al PSC en la negociació pressupostària. Els socialistes no en tenen prou amb estudiar-ho i fan un ultimàtum: o s’accepta la ronda i es ratifica l’acord Estat-Generalitat o no es negocia més. El debat és blanc o negre: no hi ha matisos.
Alícia Romero (PSC): “No podem perdre més oportunitats”
La ronda Nord de Sabadell i Terrassa manté un pols obert entre el Govern de la Generalitat i el PSC. El conseller de Territori, Juli Fernàndez, havia rebutjat sistemàticament aquesta obra, però ara, en el marc de les negociacions, la Generalitat s’ha mostrat disposada a estudiar la proposta per primer cop. “És un gest decisiu” envers els socialistes, segons la portaveu del govern català, Patrícia Plaja.
A les files del PSC, la idea “d’estudiar” la ronda Nord no agrada. Consideren que no es pot posar en el mateix sac la construcció de la infraestructura amb altres propostes com la millora de la carretera de Terrassa. “No s’ha d’estudiar si cal o no, s’ha d’executar la ronda Nord”, apunta Alícia Romero, portaveu parlamentària del PSC en declaracions al Diari.
Els socialistes recorden que la ronda Nord és un projecte del Pla específic de mobilitat del Vallès, aprovat pel Govern de la Generalitat el 2021, “quan ERC ja estava al Govern” i al qual el Parlament s’ha pronunciat a favor més d’un cop.
“S’ha de respectar allò que es va aprovar…”, insisteix Romero, que considera que la ronda és una obra cabdal per al Vallès i Catalunya. “Les infraestructures són clau per a la competitivitat, l’atracció d’inversions i per poder donar llocs de treball. El Vallès ha d’estar ben connectat entre si i amb el port i l’aeroport. No podem perdre més oportunitats”.
GRÀFICS: Sabadell triplica els límits de contaminació marcats per l’OMS el 2022
