[Per Paco Aranda, diputat del PSC al Congrés dels Diputats
Aquests dies s’està fent efectiva jubilades la pujada del 8’5 % de les pensions, que arriba al 15 % a les pensions no contributives. A Sabadell suposa vora 54000 persones que es veuen beneficiades per una mesura de justícia. Gràcies a la mesura pactada dins del Pacte de Toledo i al govern de Pedro Sánchez, hem deixat enrere les polítiques antisocials de Rajoy, de quan les pensions pujaven un 0’25 %. Parlant més clar, d’una pujada de menys de 3 euros a una pujada del voltant dels 90 euros de mitjana. Si vostè està llegint aquest article al Diari, és possible que l’estigui llegint mentre viatja en transport públic, en paper o a la pantalla del mòbil. Al transport públic també s’han aplicat algunes de les mesures més reconegudes, com la gratuïtat del transport públic de rodalies i mitja distància, que fa especial incidència en treballadors i estudiants. Aquestes dues mesures, la gratuïtat del transport públic i la pujada de les pensions, són dos exemples clars d’inversió social i redistribució de la riquesa, sobretot en temps com els actuals, amb els efectes encara latents del Covid i de la guerra a Ucraïna.
L’aposta per una reforma laboral que faci fixos els treballadors temporals (hem conegut la dada rècord de 20’5 milions de treballadors), la pujada de l’SMI, la rebaixa de l’IVA, el bo cultural o l’Ingrés Mínim Vital són apostes valentes per generar ocupació i ajudar els qui tinguin més dificultats en aquests moments. Hem conegut que la contractació fixa augmenta com mai, reduint la temporalitat, hem conegut que som el segon país de la OCDE que més inversió social va fer post Covid, hem conegut que la inflació és la més baixa d’Europa (amb el 5’7% i encadenant fins desembre 5 mesos consecutius de baixada, amb 5 punts menys),i l’excepció ibèrica en els preus de l’energia, ara és una mesura que es planteja a nivell europeu.
Això es complementa amb demanar més esforç a qui més té o a qui obté beneficis extres en aquests moments delicats, com ara bancs o empreses elèctriques.
Avui som un país socialment més just, on treballem per reduir les bretxes socials i on no cal parlar d’enfrontar generacions, sinó treballar perquè totes puguin tenir una millor qualitat de vida, millorant entre tots les oportunitats dels qui més ho puguin necessitar.
Certament encara queda feina per fer, els preus encara son alts, especialment l’alimentació, i cal seguir treballant per rebre els fons europeus i dedicar aquesta inversió en transformar el model productiu, apostant per la sostenibilitat, per les noves energies, i encarar el futur amb garanties, però és inqüestionable la feina fet pel Govern presidit per Pedro Sánchez per ajudar les classes mitjes i treballadores, redistribuir la riquesa i ajudar a qui més ho necessita, demanant també a qui més té, que ajudi més. És de justícia.
