Les restriccions d’aigua per la sequera han impactat de ple en les zones verdes de Sabadell. Qui ha fet una volta pel parc de Catalunya o s’ha passejat pel parc Central ho ha vist amb els seus propis ulls: els arbres no tenen bona salut i la gespa està seca o directament morta.
Sabadell arrossega set mesos en una situació d’excepcionalitat per la falta de pluges, fet que ha comportat mesures severes per part de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), com la prohibició total de regar la gespa dels parcs i jardins. Els arbres tampoc poden rebre aigua amb mànega, i només es poden abastir amb el sistema gota a gota, si està instal·lat, o amb regadora. Els límits afecten els parcs existents i també es podrien replicar als que estan pendents d’inaugurar: el de les Aigües i del Nord.
Les zones de gespa del parc Catalunya, en un estat deplorable, després de set mesos sense reg / VÍCTOR CASTILLO
El Govern municipal considera que les zones verdes, juntament amb les piscines municipals i les fonts ornamentals, són “refugis climàtics”. És a dir, llocs on poden anar les persones amb menys recursos per poder suportar les temperatures de l’estiu. Per això, demanarà al Govern català que revisi un decret “antiquat” per permetre aquests espais.
“Si continuem així, la ciutat serà un desert”
“Les zones verdes, les piscines municipals i la Bassa, les fonts del Passeig i de Sant Roc, són espais dignes i frescos que s’han de garantir”, exposa el tinent d’alcaldessa i regidor de Transició Ecològica, Eloi Cortés, que avisa: “Si continuem així, Sabadell acabarà com un desert”. I tot plegat quan la ciutat “compleix” amb un consum d’aigua “responsable”. El director d’Aigües Sabadell, Xavier Cabanillas, coincideix amb el consistori: “La ciutadania està plenament conscienciada”.
Cada sabadellenc gasta 167 litres de mitjana al dia, un 27% per sota del límit establert per l’ACA (230 litres). Segons les últimes dades disponibles (setembre del 2023), és inferior al de les altres ciutats del Vallès: Terrassa (197 litres), Rubí (212) i Sant Cugat del Vallès (236), que sobrepassa el topall. Matadepera i Sant Quirze també el superen amb 424 i 238 litres per habitant i dia, respectivament.
A banda de perdre espais d’ombra i aigua, la falta de vegetació als parcs i jardins –i a la ciutat en general– pot suposar un problema greu davant d’episodis de pluges torrencials. Cortés adverteix que els espais verds també són protectors naturals: “Sense verd, si hi ha una riuada extrema, l’aigua s’ho pot endur tot”. La part més occidental del parc de Catalunya, on hi ha el trenet, i l’entorn de la Torre d’en Feu són zones potencialment inundables, segons estableix Protecció Civil de Catalunya.
Des de l’ACA recorden que les restriccions són vigents per la situació crítica dels embassaments a tot el sistema Ter-Llobregat, que estan al 19% de la seva capacitat, “el registre més baix des de novembre de 1989”. Tant el pla d’emergència municipal com el de sequera a escala catalana recullen les mesures per reduir el consum i prioritzar al màxim l’aigua de boca. Restriccions que ara el Govern municipal vol revertir parcialment.
Alternatives per salvar la situació
L’Ajuntament assegura que no té marge per canviar la situació dels parcs i jardins d’avui per a demà. Hi ha alguna possibilitat de recuperar la gespa de les zones verdes? Fonts del Servei de Parcs i Jardins asseguren que “dependrà del cas”: en alguns es podrà recuperar si es reguen, però d’altres suposarà ressembrar, una inversió important per al consistori. A tall d’exemple, la renovació de la gespa a la Nova Creu Alta (7.210 m2) va costar uns 200.000 euros el 2020, segons fonts del Centre d’Esports.
La Nova Creu Alta, abans de replantar la gespa el 2020 / LLUÍS FRANCO
A llarg termini, es planteja utilitzar aigua regenerada –aquella residual depurada amb un tractament especial– per al reg d’arbres i gespa, tal com es fa amb la neteja dels carrers de la ciutat. Juntament amb Aigües Sabadell, estudien com fer ús de l’aigua dels aqüífers i les mines que actualment no es poden utilitzar ni per al consum ni el reg.
“Tenim planificat anar més enllà en el marc del projecte de col·laboració publicoprivada Biotop: fer créixer l’ús de la regenerada a la ciutat i a altres municipis. Pot servir per regar els espais verds de Sabadell o de la UAB o altres usos alternatius en un futur”, apunta el director de la companyia, Xavier Cabanillas.
Ni talls d’aigua ni menys pressió
L’Agència Catalana de l’Aigua constata que la situació de sequera està lluny de millorar. Al contrari, empitjora. En les pròximes setmanes, Sabadell i la resta del sistema Ter-Llobregat entraran en fase d’emergència 1, que reduirà el consum per habitant, prohibirà reomplir piscines i hi haurà nous topalls per a equipaments esportius i lúdics. La Generalitat es planteja portar vaixells amb aigua i reduir la pressió si la situació empitjora.
Una canonada a l’interior del dipòsit de Can Llong, gestionat per Aigües Sabadell (CASSA) / Ó.E.
Des de l’Ajuntament de Sabadell no volen dur a terme ni talls en el subministrament ni una reducció en la pressió. Asseguren que el sistema no ho podria suportar. “Si tallem l’aigua i la tornem a fer anar, les canonades podrien rebentar”, apunta Cortés, que assenyala que una baixada de la pressió faria que l’aigua pogués arribar “bé” al primer pis d’un edifici, però a les plantes superiors, i que certs barris patirien més que altres per l’orografia de la ciutat. “El tall de carrer Adriana a Can Llong, l’estiu passat, va provocar una baixada de la pressió i qui en va sortir més perjudicat va ser Torre-romeu, a l’altra punta de la ciutat”, lamenta.
Pendents de saber quant pujarà el preu de l’aigua
La sequera extrema també té una incidència sobre el cost de mantenir el subministrament d’aigua. A partir de l’1 de gener del 2024, els ajuntaments que s’abasteixen de l’ens Ter-Llobregat, com el de Sabadell, pagaran un 30% més per l’aigua. El metre cúbic passarà de 0,74 euros a 0,99 euros de mitjana.
L’increment afecta gairebé 5 milions i mig de persones que viuen a l’àrea de Barcelona, entre les quals hi ha els 218.345 veïns de Sabadell. L’Ajuntament reconeix que el “sobrecost” tindrà una “incidència” en el preu de l’aigua. “Hem de veure quin impacte té sobre la tarifa”, indica el regidor de Transició Ecològica, Eloi Cortés.
La gestió de l’aigua depèn d’Aigües Sabadell, del Grup Cassa, però qui fixa els preus és l’Ajuntament, que ja ha apujat totes les taxes i els impostos municipals, entre els quals hi ha l’IBI, un 15% per al 2024.
Alarmes enceses per la sequera: les reserves d’aigua a Sabadell i el Vallès, en mínims històrics
