Oci i cultura

Sabadell no és Hollywood, però pot ser una ciutat de pel·lícula

És el cinquè municipi català que més rodatges acull. Els cineastes en destaquen les facilitats i l’assequibilitat, respecte a Barcelona

/ VÍCTOR CASTILLO

Milers de turistes omplen els carrers de Girona i Besalú buscant escenaris de Joc de Trons. Però no cal l’aterratge d’una producció milionària d’HBO per tenir més visitants. A Breda recorden com desembocaven fans de Ventdelplà que s’enduien un disgust en descobrir que el bar Tramuntana no existeix. A Tossa una superestrella del gènere musical K-pop anomenada YooA va gravar-hi un videoclip i el poble es va posar molt de moda a Corea del Sud. Pel que fa a Sabadell, és el cinquè municipi que més rodatges acull a Catalunya. Ara bé, sent realistes, pot aspirar a generar turisme de pantalla, a ser una ciutat plató?

Un rodatge a la setmana

Sabadell acull un rodatge o una sessió fotogràfica a la setmana, com a mínim, ja sigui d’un anunci, una sèrie, una pel·lícula, un videoclip o un documental, per exemple. Durant el 2023, en van ser una seixantena. L’Ajuntament posa facilitats als que siguin culturals, ja que no han de pagar la taxa d’ocupació de la via pública, a diferència dels que tenen intencions comercials. A més, Sabadell presumeix de ser una de les ciutats que menys triga a donar permisos, segons apunten fonts municipals. L’agilitat és clau en el sector, que sovint necessita respostes ràpides per a resoldre imprevistos.

Recentment guanyadora d’un Goya, Saben Aquell va rodar a la cafeteria de l’Urpí, el Teatre Sant Vicenç i l’església de la Creu Alta. Però difícilment res podrà superar en localitzacions sabadellenques la sèrie documental autobiogràfica Les vides de Fèlix (HBO), de Fèlix Colomer: l’escola Sant Nicolau, la Nova Creu Alta, la Comissaria de la Policia Municipal…

Els darrers llargmetratges han estat Salen las lobas, de Clàudia Estrada, i La Furia, de Gemma Blasco. Lamborghini, Hyundai, Zurich, Swartzkopf, Marshalls, IBKM i Burger King són algunes de les marques que van aterrar a Sabadell espots o sessions fotogràfiques. En televisió, la Faràndula va acollir durant l’estiu el rodatge de La Puntual, de Tv3 sota la direcció d’Àngel Llàcer. Recentment, Triquell ha gravat un videoclip a l’Estruch.

En el passat, la llista de produccions és tant llarga com desconeguda. Només els més cinèfils recordaran l’actor Dani Rovira fent de Superlópez i aturant un tren sense frens a l’antiga estació dels Ferrocarrils de la Rambla.

Per què a Sabadell?

El creador de Merlí, Las Invisibles i Bojos per Molière, el cineasta sabadellenc Héctor Lozano, va escollir molts escenaris de la ciutat per aquesta última sèrie per a TV3. “Un dels avantatges de Sabadell és que només està a mitja hora de Barcelona, que és el camp base. Va ser ràpid, ens van posar moltes facilitats i, no tinc ni idea de quant va costar, però estic segur que va ser assequible”. El preu per un rodatge d’un dia són 611 euros, com a mínim, als quals cal sumar sobrecostos per talls de carrer, reserves de places d’estacionament i lloguer de localitzacions.

Lozano coneixia molt bé la Faràndula i també el Teatre Principal, de quan havia estat un cinema. “Tenen molta més presència que altres llocs que vam mirar a Barcelona, més lletjos. I és clar, tu intenta tancar el Teatre Romea! És impossible, per la programació continuada i perquè val molts diners”, afegeix sense embuts. El mateix passa amb la via pública: “És molt més difícil tallar un carrer a Barcelona que a Sabadell”.

El cas del cineasta Nando Caballero és diferent. Tenia un pressupost més ajustat i no es va plantejar una altra opció. Va apostar per rodar íntegrament a Sabadell la seva primera pel·lícula, L’últim salt, entre l’estació d’autobusos del Centre, els bars Balboa i The Wild Geese, Belles Arts o la botiga de discos Espai Records, entre altres.

“Hi ha un tema evident d’infraestructura, perquè tot l’equip era d’aquí. Però també hi ha més motius. Quan escric el guió, m’agrada imaginar-me que passen les coses a llocs que conec”, explica. Alhora, volia allunyar-se de “les escenes típiques de l’Eixample de Barcelona amb una pàtina més outsider”. Ara prepara la seva segona pel·lícula, que previsiblement transcorrerà al meravellós pati de la Casa Taulé, a la cafeteria de l’Arteneu. A més, està rodant un documental sobre la famosa banda de rock dels anys 60 Los Watts, cèlebres per una campanya de crowdfunding en què es venien els ossos.

La cinquena ciutat catalana

És absurd intentar competir amb Barcelona, que segons les darreres dades de la Film Comission va atraure un 76% del total de produccions a Catalunya. També ho seria intentar superar Terrassa, que disposa del Parc Audiovisual de Catalunya, un petit Hollywood a la catalana amb un espai de més de 50.000 m2, empreses residents, quatre platós, localitzacions, backlots, magatzems… I no cal oblidar l’ESCAC, que du molts universitaris a gravar a la ciutat.

Sabadell competeix en una lliga a part amb El Prat, que té els avantatges de ser al costat de Barcelona i de tenir platja, i amb Tarragona. La pregunta, doncs, és si el nombre de rodatges podria créixer.

Davant del repte que proposem, hi ha qui agafa el guant. “El retorn d’acollir rodatges és claríssim. És una oportunitat de projectar Sabadell cap a l’exterior. Hauríem de ser encara més Film-friendly”, opina el tinent d’alcaldessa Lluís Matas, responsable de l’Oficina de Projecció i Turisme. “Estem ben posicionats a la Film Comission, tenim un bon catàleg de localitzacions, no posem més traves que les altres ciutats i ho tenim tot endreçat, però potser toca agafar la maleta i vendre activament Sabadell com una ciutat amiga dels rodatges”.

A on són els rodatges?

La sala de concerts VaDe Música, un preciós loft rehabilitat al costat del Mercat, una casa d’època al Centre, la Bassa o l’Edifici Modernista del carrer de Gràcia són algunes de les 38 localitzacions, entre públiques i privades, que Sabadell publicita per llogar a través de la Film Comission, a la qual pertany des de 2008.

Les més sol·licitades són el Parc de Catalunya, els carrers propers a l’Avinguda Francesc Macià, els teatres municipals, els equipaments esportius, la Fira o la Pista Coberta d’Atletisme. Curiosament, Mango es va fixar en l’estil arquitectònic del Centre Cívic de Torre-romeu per fer-hi una sessió fotogràfica.

Comentaris
To Top