[Miquel Àngel Fos, enginyer industrial. Delegació del Vallès dels Enginyers Industrials de Catalunya. Director general d’Aigües de Sabadell del 1987 fins al 2013]
L’inici de les obres per enllestir el parc de les Aigües a la zona de Can Llong i les del passeig de la Plaça Major, aparentment sense cap tipus de relació, m’han fet recordar dos fets que les uneixen: la història del subministrament d’aigua a Sabadell.
Al parc de les Aigües li ve el nom no únicament per tenir en el seu cor un dipòsit que des dels anys 70 subministra d’aigua la ciutat, sinó perquè a prop d’allí –concretament del bosc de la Concòrdia i del carrer de la Mare de Déu de les Aigües– es creu que estaven situades unes fonts, les aigües de les quals el Rei Pere III el Cerimoniós, el 28 de desembre de 1367, concedeix a perpetuïtat a la seva dona Elionor de Sicília, Senyora de Sabadell, segons consta al pergamí conservat al Museu d’Història de Sabadell on es diu: “… totes aquelles aigües que davallen de la font anomenada Rossella, i d’una altra font que hi ha al costat i bastant a prop de la dita font, les quals fonts són, en veritat, en el terme de la nostra Vila de Terrassa, bastant a prop de la vostra predita Vila de Sabadell…”
La reina Elionor ostentava aquest títol per la compra de la ciutat als Moncada l’any 1366.
En record d’aquest fet i de tots els que han maldat per assegurar el subministrament d’aigua a la ciutat, Aigües de Sabadell va instal·lar-hi una font.
Pel que fa al passeig de la Plaça Major, està previst que a la part nord s’instal·li una cortina d’aigua i uns brolladors, que volen recordar l’antic brollador que ja hi havia a aquella zona. Un brollador ofert també per Aigües de Sabadell per commemorar l’arribada, el 18 d’agost de 1952, de l’aigua provinent del Llobregat, a través d’una canonada iniciada el 1949 i que partint d’on estava situat el bar La Mata arribava a la carretera de les Aigües creuant el Tibidabo per la Mina Grot.
Aquesta va ser la primera de les importants infraestructures que s’han dut a terme per assegurar que l’abastament de Sabadell està garantit per sempre. Això sí, amb el permís del canvi climàtic.
Així doncs, aquestes dues obres tan diferenciades estan unides pel record de dos fets importants en la història de l’abastament d’aigües a Sabadell. Esperem que una vegada finalitzades no quedin oblidades de la memòria de l’aigua de la ciutat.
Espai de divulgació de la Delegació del Vallès dels Enginyers Industrials de Catalunya al Diari Sabadell
