Hi ha una desena de grans edificis protegits, propietat de l’Ajuntament, que estan buits. Grans espais en desús i un patrimoni que no reverteix en la ciutat més enllà de la quietud en què estan instal·lats. Una situació que no caldria que fos així si s’exploressin altres fórmules o si Sabadell s’inspirés en altres ciutats. El castell de Can Feu espera el seu torn des que el 2018 el va comprar l’Ajuntament. El Govern el vol convertir en un centre de formació en activitats mediambientals, finançat amb els fons Next Generation als quals es demanen 10 milions d’euros.
El castell de Can Feu / LLUÍS FRANCO
El mateix any, l’Artèxtil va passar a ser de propietat municipal, i el Govern encarrila ara la via per rehabilitar-lo i convertir-lo en la seu de l’Escola d’Infermeria de la UAB. Tot i que amb l’anterior govern quadripartit es va esbossar unificar les regidories d’Acció Social i Salut a la casa Grau, la realitat és que aquest immoble no entra ara en les prioritats del Govern per manca de pressupost i la impossibilitat d’afrontar diverses rehabilitacions patrimonials que ràpidament s’enfilen diversos milions d’euros. En aquest sentit, la pandèmia també va suposar un entrebanc i per aquest mandat l’executiu de Marta Farrés ha prioritzat la recuperació de l’Artèxtil, el conjunt fabril Sallarès Deu, l’antiga escola Riu-sec a la plaça de Jean Piaget, rehabilitar el que quedava per fer del Vapor Pissit i la façana de l’Ajuntament. Juntament amb altres inversions com el Portal Sud o el Jardí del Sud, els parcs del Nord i de les Aigües i el Passeig. Menys perspectives de futur a curt termini tenen la Maternitat o la masia de Ca n’Oriac.
Serveis públics o privats?
“L’Ajuntament hauria d’intentar transformar aquests edificis en dependències municipals o serveis. I si és inviable, al final fins i tot hi podria entrar la iniciativa privada”, sosté l’expert en gestió del patrimoni cultural i professor de la UVic-UCC Santos M. Mateos-Rusillo. Per ell, Cornellà de Llobregat és un exemple en aquest sentit per la cessió de la masia de Can Trabal a un restaurant; la de Can Tirel a una societat coral i el municipi destinarà la de Can Maragall a un centre d’interpretació de la ciutat.
Des de la comissió de Comerç de la Cambra de Comerç de Sabadell, el seu president, Josep Maria Porta, apunta que “s’haurien de buscar vies, si l’Ajuntament no pot fer-se càrrec d’aquests espais, perquè tot això pugui estar habilitat per a entitats socials o culturals que els mantinguin”. En l’àmbit comercial, creu que es podrien fer concessions com en els mercats.
