Els docents posen deures al nou Departament d'Educació: "Diàleg, inclusió i ràtios més baixes"

Els mestres ja són a l’escola treballant per deixar-ho tot preparat per a l’inici de curs, el dia 10 de setembre a Sabadell. En un curs 2024-2025 que comença marcat per uns preocupats resultats a l’informe PISA o per demandes històriques com la retirada dels barracons.  Un any escolar que, a més, serà l’estrena del nou Departament d’Educació, amb la consellera Esther Niubó al capdavant. A banda de treballar per revertir els mals resultats acadèmics o la segregació escolar –en índex preocupants a Sabadell–, també haurà de recuperar la confiança de la comunitat educativa amb l’executiu. Els constants canvis, com els debats per la data de l’inici de curs o les tardes no lectives de setembre, han anat desgastant la relació entre docents i Generalitat els darrers cursos. De fet, l’inici del curs passat va quedar marcat per una onada de protestes en el marc d’una vaga a l’educació.

Més diàleg i escola inclusiva

“Cal escoltar els mestres, que saben quines són exactament les necessitats de cada escola”, assevera la directora de l’escola Roureda, Laia Ruaix Pujadas. També s’hi refereix la directora de l’escola Miquel Carreras, Vanessa Muñoz, que apunta que “sempre hi ha aspectes a millorar i considero que l’escolta activa i l’empatia són requisits indispensables per a poder establir acords comuns”.

Ambdues també fan referència a la necessitat de “més inversió per garantir una escola més inclusiva”, en un moment en què “les necessitats dels alumnes són cada vegada més diverses”. Durant els darrers cursos hem vist com auxiliars d’educació especial i integradors socials alçaven la veu perquè no donen l’abast a les escoles. No tenen totes les hores que consideren que haurien de tenir; el que provoca que a vegades els docents hagin de desenvolupar la seva tasca i descuidin la resta del grup classe, com reivindiquen diversos centres educatius de la ciutat.

També la comunicació entre l’Ajuntament i el Departament d’Educació ha estat gairebé nul·la aquests darrers anys. Els dards creuts i les passades de pilota han estat constants quan es posaven temes delicats damunt la taula. L’alcaldessa Marta Farrés comentava en roda de premsa la setmana passada que “esperem que amb els canvis al Govern la situació pugui canviar”. “Tot i que l’exigència serà la mateixa perquè en Educació no hi entenem de colors polítics, afegia. Tanmateix, el consistori segueix reivindicant que les competències educatives les té la Generalitat.

“PISA és resultat de poca inversió”

L’informe PISA –que va avaluar alumnes de 15 anys de 81 països d’arreu del món– va ser com un cubell d’aigua freda per a Catalunya. Els demolidors resultats van situar el rendiment de l’alumnat català per sota de la mitjana dels països europeus i del conjunt d’Espanya en els tres àmbits d’avaluació: la competència en matemàtiques, ciències i comprensió lectora. “L’informe és la traducció de la falta d’inversió pública que hi ha hagut durant tots aquests anys en el món educatiu”, lamenta David Palacios, professor de secundària. “Atribuir-ho a la immigració és tirar pilotes fora”, afegeix el docent, sobre unes declaracions que va fer l’aleshores consellera, Anna Simó. La reducció de ràtios és una de les demandes més compartides pel professorat . També ho veu així Palacios, que reivindica la necessitat de “poder oferir una atenció més individualitzada a l’alumnat ara que la realitat a les aules és tan complexa”.

Les dades de PISA apunten que s’ha ampliat la diferència entre els col·legis concertats i públics. La concertada, de fet, va aconseguir esquivar els mals resultats de PISA i va quedar per damunt la mitjana estatal.

Posar les escoles al dia

Una infraestructura de qualitat també va lligada al rendiment acadèmic. Sobre amiant, per exemple, la Generalitat s’ha posat les piles aquest curs a Sabadell. S’ha fet el desamiantatge de cinc centres del municipi, tot i que en alguns casos ha estat de forma parcial. “A la Roureda només s’ha fet una part, quedarà pendent l’edifici del gimnàs, la caseta del conserge, un altre edifici petit i un petit porxo”, recorda la directora del centre. Precisament, aquesta escola té més de 50 anys, de les més velles. “És una escola amb potencial , però necessita més manteniment, en general”, afegeix la directora. Tanmateix, a Sabadell hi ha encara escoles com el Calvet d’Estrella amb cobertes fetes íntegrament de fibrociment. Tot queda a la carpeta de deures per fer, però encara no es pot parlar de terminis.

Ajuntament i Generalitat han anunciat recentment inversions pel que fa a la climatització. La calor a les aules és un dels punts que més preocupa les famílies. El Vallès Occidental té en marxa un paquet de millores en confort tèrmic de 8 milions d’euros, que preveu més d’una quarantena d’actuacions durant l’any escolar. I, per la seva banda, el govern municipal ha promès acabar el mandat amb un ventilador de sostre a cada aula i amb tendals i umbracles a les escoles bressol i de primària públiques abans de l’estiu vinent.

Sobre infraestructures educatives, la qüestió que més polseguera aixeca a Sabadell són els barracons escolars. Més d’un miler d’estudiants estudien en mòduls prefabricats al municipi. El curs que ha d’arrencar d’aquí a menys d’una setmana començarà sense gaires canvis en aquest àmbit. Els instituts Arraona, Virolet i Narcisa Freixas i Cruells encara esperen els edificis definitius. Hi ha projectes redactats en els tres casos, però les fases d’obres es preveuen per a més endavant.