Quan les campanes de Sant Fèlix piquen les dotze del migdia ja hi ha més d’una seixantena de persones una al costat de l’altra al llarg de la façana de l’Ajuntament protestant per la retirada de la pancarta ‘Llibertat presos polítics’ i l’empresonament o exili dels líders independentistes. El nou govern PSC-Podem va retirar el missatge de protesta el 26 de juliol i l’endemà, el veí Josep Boltaina, es va plantar a la plaça de Sant Roc amb la seva per criticar la decisió presa. Des d’aleshores, cada dia ininterrompudament de 12 a 13 h es produeix aquesta concentració, que ja s’ha convertit en habitual i no té data de finalització prevista. Ahir hi havia unes 110 persones.
/ LLUÍS FRANCO
“Estava esperant, es veia a venir”, que retirarien la pancarta, i per això tal com la van treure l’endemà Boltaina va decidir sortir al carrer amb la seva (el domàs ‘Llibertat presos polítics’ d’Òmnium). Però dubtava de si arribaria aquest moment, perquè creia que Podem “no faria aquesta gara-gara”. Per ell es tracta d’un tema ètic. Des del 27 de juliol, cada dia a les 12 h ha estat allà, menys quatre dies de vacances, assegura. Estar jubilat l’ha ajudat a fer-ho. Al final creu que una hora és assumible i es tracta de “deixar de fer alguna cosa que no tindrà massa importància per estar aquí, al peu del canó”.
Maria Rosa Cucurull també assisteix a la protesta. No creu que el govern local torni a penjar la pancarta, però per ella és important que se sàpiga que hi ha gent que no està d’acord amb la seva retirada. Cucurull coneix personalment a Carme Forcadell, i “només per ella ja vindria”, però ho fa per tots, també pel sabadellenc Jordi Cuixart.
El recompte, per cigrons
Participar-hi forma part d’un acte de solidaritat, però també de germanor. No l’impulsa cap partit i tothom hi va perquè vol a títol individual. El Roger Baldrich és l”home del cigronet’ -com li diuen a la concentració- des de la seva cadira de rodes elèctrica. A la cistella d’aquest vehicle hi té dos pots, i tothom que arriba sap que ha de passar un cigró d’un a l’altre perquè quan acabi la jornada de protesta comptaran quanta gent hi ha anat. I pel grup de WhatsApp diran quants han sigut aquell dia, a més de compartir notícies i missatges. Baldrich té 135 cigrons; de moment no n’han calgut més.
El rècord d’assistència va ser de 130 persones dijous 22 d’agost. “Com que van treure la pancarta, oi que no vols fideus? Doncs aquí en tens el doble”, reivindica aquest sabadellenc acompanyat de la seva dona. En Roger porta un domàs que reclama la llibertat de Carme Forcadell, perquè la coneix, “l’estimo molt”, i havia treballat amb ella quan Forcadell presidia l’ANC. Sent ràbia: “vaig néixer el 1944 i encara continuo igual. Sóc d’un silenci profund i molt llarg que encara continua”.
/ LLUÍS FRANCO
Tot i la calor que pugui fer cada dia, els concentrats se situen a tocar de la façana i en el fons sud de la plaça, on toca l’ombra, cosa que ajuda a suportar el temps. També ajuden les fonts, que si fa vent fins i tot el poden refrescar una mica. Dues dones, jubilades, protesten assegudes en una finestra de la façana consistorial; es coneixen de la roda de la pau -cada dijous a les 20.45 h a la pl. Dr. Robert-. “Em sembla que és un bon lloc per demanar pacíficament que si us plau surtin ja els presos i tornin a casa. Per mi és molt injusta la situació com la que ara haurà de viure el Trapero. No ho entenc…”, expressa una d’elles, que com l’altra prefereix mantenir-se anònima. Per amenitzar la concentració, en què la majoria de persones estan dempeus sense moure’s, Jordi Gambús és l’encarregat de passar el platet, recollir el que vulgui donar cadascú i cada dia porta un porró on hi fan una clara. També corren algunes ampolles d’aigua i un canti.
Ahir el final de la trobada va ser especial. A l’Estaca que canten tots els que aguanten l’hora sencera s’hi va sumar la lectura d’una carta d’agraïment que Carme Forcadell va enviar dilluns des de la presó al sabadellenc Feliu Madaula adreçant-se a tots els concentrats. “Agraeix de part meva la feina i l’esforç a totes aquestes persones que us trobeu cada dia a l’Ajuntament”, escriu l’exregidora d’ERC i expresidenta del Parlament.
Mentre durava la protesta d’aquest divendres, l’alcaldessa, Marta Farrés, no era a l’Ajuntament, però el clam es va fer sentir al seu despatx, on tenia una finestra oberta. També el van sentir els treballadors que miraven encuriosits des de les finestres de sota el rellotge de la façana.
